Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Els experts nutricionistes d'Eroski CONSUMER responen

Tinc intolerància a la lactosa. He sentit a dir que els formatges semidurs i durs no contenen lactosa i per tant els podria tolerar. Els formatges untables, com que tenen el ferment àcid, també es poden consumir. És tot correcte?

  Els formatges semidurs i durs contenen lactosa en petitíssimes quantitats, per això en pot prendre amb tranquil.litat. Quant als formatges untables, ocorre una cosa semblant. Encara que el seu contingut en lactosa és una mica més alt, no suposaran més problema, perquè la concentració de lactosa continua sent baixa. Perquè se'n faci una idea, un got de llet aporta uns 12 g de lactosa, un gelat de vainilla en conté uns 10 g i una ració de iogurt típica, uns 4 g. Amb això, una ració de formatge aporta entre 0,1 i 0,8 g de lactosa, i una culleradeta de mantega n'aporta només 0,1 g. És important tenir en compte que una persona amb intolerància a la lactosa en pot prendre, però ho ha de fer en petites quantitats, a diferència d'algú que pateix una al·lèrgia a la proteïna làctica, que ha d'evitar fins i tot petites quantitats de lactis. No s'oblidi, en qualsevol cas, que els formatges contenen molt de greix. A manera d'exemple, un got de llet sencera conté aproximadament un 5% de greix. En formatges com els que vostè descriu, la xifra pot ser superior al 50%. Encara que hi ha un nutrient que també és preocupant: la sal. De fet, una avaluació de la ingesta dietètica de la població espanyola va mostrar que els formatges són una de les principals fonts de sal en la nostra dieta (molt per sobre de la sal que afegim de forma voluntària en la cocció o a la taula). Prendre molta sal és perillós, ja que incrementa de forma notable el risc de patir hipertensió.

Hi ha alguna edat en la qual és recomanable començar a prendre complements vitamínics, especialment de calci i Omega-3?

  La resposta és que no, no hi ha cap edat en què sigui recomanable prendre aquesta mena de suplements. L'última revisió sobre els suplements de calci, la va dur a terme l'organisme americà "United States Preventive Services Task Force", un panell independent d'experts en atenció primària i prevenció que revisa sistemàticament l'evidència de l'efectivitat de diferents intervencions. Segons aquesta entitat, no està justificat donar suplements de calci per prevenir les fractures. De fet, els suplements de calci poden ser fins i tot perjudicials, per això cal reservar-los per quan estan indicats mèdicament (exemple: pacients amb osteoporosi diagnosticada correctament). En aquest cas, s'ha de seguir la prescripció del metge tant pel que fa a la dosi com pel que fa a la durada. Quant als suplements d'Omega-3, a dia d'avui està bastant clar que no serveixen per a prevenir malalties cròniques. Encara que no semblen tenir efectes adversos, el seu ús no està justificat, com es pot comprovar en una revisió sistemàtica de la literatura científica publicada al setembre de 2012 en la prestigiosa revista JAMA.

ABC de la nutrició: diabetis de tipus 2

  La diabetis de tipus 2 és una malaltia que té molt a veure amb l'alimentació. Quan es desencadena, l'organisme no pot aprofitar bé la glucosa que aporten els aliments. Com a conseqüència, els nivells de glucosa (sucre) de la sang s'eleven per sobre del normal. Aquests nivells, els regula una glàndula anomenada pàncrees, que segrega una hormona (insulina) que ajuda que la glucosa entri a les cèl·lules corporals i puguin obtenir energia. Qui pateix aquesta patologia no produeix prou insulina, o bé no pot utilitzar-la de forma eficient. En qualsevol cas, la glucosa es queda a la sang. Això pot causar malalties cardíaques, entre d'altres. Una alimentació correcta pot prevenir gran part dels casos de diabetis de tipus 2, però també és important controlar el pes corporal (aquesta patologia sol afectar més a persones amb sobrepès o obesitat) i fer exercici físic diàriament. Una vegada diagnosticada la diabetis, s'han de seguir els consells del metge i del dietista-nutricionista per a prevenir possibles complicacions.

La neofòbia alimentària infantil sembla ser hereditària

A l'octubre de 2013 el portal del Consell Europeu d'Informació sobre l'Alimentació (EUFIC) s'ha fet ressò d'un estudi publicat en la revista The American Journal of Clinical Nutrition en relació amb les influències genètiques i ambientals en la neofòbia alimentària en nens, el rebuig instintiu que mostren alguns nens de tastar nous aliments. La investigació, que va avaluar 5.390 parelles de bessons, conclou que aquesta condició "és altament hereditària": prop del 80% de les variacions observades en els casos de neofòbia es deurien a una forta influència de causes genètiques. Aquestes dades sumen arguments a favor de la paciència amb què han d'abordar els pares l'alimentació dels seus fills. El professor David Benton considera que no està bé classificar els nens que mostren neofòbia com a "malmenjadors". Benton, en una revisió publicada en la revista International Journal of Obesity and Related Metabolic Disorders (juliol de 2004), va insistir que es tracta d'una condició que desapareix amb el temps. Nombrosos estudis mostren que insistir als nens perquè mengin genera aversions que poden perdurar al llarg de tota la infància, i és per això que el Comitè de Nutrició de l'Acadèmia Americana de Pediatria defineix la gana del nen amb les paraules "erràtica" i "impredictible". La paciència, per tant, ha de ser l'estratègia de base a l'hora d'enfocar l'alimentació dels més petits.

Consell del mes: menys aliments processats

El Comitè Científic de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) va incloure un informe, coordinat pel professor Jordi Salas Salvadó, que va considerar que els nutrients que s'associen més a l'augment del risc de patir malalties cròniques (consumits per sobre de les recomanacions nutricionals establertes) són els àcids grassos saturats i trans, els sucres i la sal. En el document es va especificar que la font principal d'aquests nutrients són els aliments transformats, bé pel seu contingut real en aquests nutrients, o bé perquè la freqüència de consum d'aquests aliments per part de la població és molt alta.

Hi ha dades que assenyalen que més de la meitat de les calories consumides per la població espanyola provenen d'aliments "altament processats". Així ho va mostrar una enquesta publicada en la revista European Journal of Clinical Nutrition en l'edició de novembre de 2009. Els hàbits dels espanyols no han millorat des de 2009 fins avui. És moment, per tant, de recuperar una dieta basada en el consum d'aliments frescos i poc elaborats. Les fruites, les hortalisses, els llegums i les fruites seques permeten complir aquesta pauta. Fer que siguin abellidors és qüestió d'imaginació, però també d'hàbit. Si bé és cert que en una mateixa casa hi haurà preferències i aversions per diferents aliments, també és cert que l'exposició repetida pot fer que sabors que abans semblaven intolerables esdevinguin agradables, i fins i tot desitjables.

Consell del mes: no és el mateix la fibra dels aliments que la de les pastilles

  Cada vegada es publiquen més estudis que demostren que les dietes riques en fibra dietètica protegeixen d'una llarga llista de malalties cròniques. La fibra dietètica és una substància que forma part de les parets cel·lulars dels aliments d'origen vegetal com fruites, hortalisses, cereals integrals, llegums i fruites seques. A tall d'exemple, un estudi publicat el 2008, que va seguir durant 40 anys 1.373 homes, va concloure que per cada 10 grams addicionals de fibra dietètica ingerida es reduïa la mortalitat coronària un 17% i la mortalitat total un 9%. Una investigació més recent (maig de 2012), publicada en la revista American Journal of Clinical Nutrition, i duta a terme amb població europea, fins i tot va observar que la ingesta de fibra dietètica podia protegir de la mortalitat. Però això ocorre també quan ingerim suplements de fibra? Si fos així, n'hi hauria prou de prendre pastilles amb fibra per prevenir la mortalitat. Amb això, la majoria d'estudis han avaluat l'efecte d'augmentar la ingesta d'aliments rics en fibra i no el que provoca la suplementació amb fibra. Encara més, els estudis que han investigat els efectes que exerceixen els suplements a base de fibra en la salut mostren resultats molt modests si es comparen amb els produïts quan ingerim aliments rics en fibra. No és estrany, per tant, que tots els organismes sanitaris de referència, com l'Organització Mundial de la Salut, aconsellin prendre la fibra dietètica a partir d'aliments, no de suplements.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto