Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Guia de compra de pa de motlle: Tota la molla del pa, de motlle

Tot i la seva mala fama indeguda, és compatible amb una dieta equilibrada; el més recomanable és triar-lo integral o amb cereals

  Diuen que l'enginy mou el món, però també ho fa la mandra. Que ho diguin sinó a Otto Rohwedder, un joier americà que, fart de llescar ell mateix el pa, va inventar el 1928 una màquina que el tallés en llesques perfectes. La feta va tenir tant d'èxit que va donar lloc a la frase "el millor invent des del pa de llesques". Des de llavors, el pa de motlle es va fer popular arreu del món. A Irlanda, per exemple, és el pa més consumit per sobre d'altres tipus, mentre que a Espanya, el més sol.licitat continua sent el tradicional. De fet, segons l'enquesta nacional d'ingesta dietètica (ENIDE) més recent, coordinada per l'AESAN, els espanyols consumeixen una mitjana setmanal de 63 grams de pa de motlle o, el que és el mateix, prop de 3 llesques a la setmana (una llesca pesa 23 grams). Al nostre país agrada més el pa blanc de blat, el tradicional, de barra, rodó... I si es compara la ingesta d'aquest amb la de pa de motlle, les llesques són una opció menys sol.licitada: del total de pa consumit, el de motlle només en representa un 10%. Tot i això, no deixen de sorgir diferents tipus de pa de motlle que dificulten la tria d'aquest producte. Fins fa no gaire, el pa de llesques per a gaudir d'un saborós àpat era només el blanc. Després, van sorgir els integrals o els que incorporen llavors. Més tard, els que no tenen crosta, els que diuen tenir-la més tendra, també els rústics... Amb tantes opcions, cal preguntar-se en què es diferencien els uns dels altres o si, per exemple, hi ha una opció més saludable que d'altres i si és recomanable substituir aquest pa pel tradicional o no.

El seu lloc en la dieta

El pa és una font barata, apetitosa i còmoda d'energia. Tot això el converteix en un dels aliments més consumits al món. Avui, tot i que la varietat d'aliments disponibles és més àmplia que mai, el pa continua exercint un paper important en la dieta dels espanyols. Un refrany castellà diu que "Sense pa, tot fa mal gust". I no sembla estar mal encaminat. Els cereals (l'ingredient base del pa és el blat, que és un cereal) són la base d'una dieta saludable. Totes les societats de nutrició humana i dietètica aconsellen basar l'alimentació en els cereals per prevenir les malalties cròniques, gràcies a la seva aportació en carbohidrats i fibra. Els estudis epidemiològics mostren que el consum de carbohidrats s'associa a una millor qualitat de vida i per això s'aconsella ingerir-ne gran part de l'energia diària a partir de carbohidrats, que abunden en aliments com el pa o la pasta.

Els carbohidrats són el combustible preferit de molts òrgans del nostre cos (sobretot cervell i músculs), però la nostra ingesta actual es troba lleugerament per sota de les recomanacions. S'aconsella ingerir més del 45% de l'energia a partir de carbohidrats, la ingesta real ascendeix a un 40%. El pa pot ajudar a equilibrar la dieta gràcies al seu alt contingut en carbohidrats.

I també pel contingut en fibra, nutrient decisiu per al funcionament del sistema digestiu i que s'ha associat a un risc més baix de patir nombroses malalties cròniques (malalties cardiovasculars, diabetis i fins i tot càncer digestiu). A més, com que aporta proteïna vegetal, pot contribuir a equilibrar l'elevada ingesta de proteïna animal, típica d'Occident. Algunes investigacions han revelat que prioritzar la proteïna vegetal disminueix el risc cardiovascular. Tot això anterior es pot aplicar, sens dubte, al pa de motlle que trobem avui al mercat. Convé recordar que aquest producte sovint se situa a les botigues al costat d'altres aliments menys recomanables, com ara productes derivats del pa que contenen molt més greix i sal (biscotes, puntes de pa, rosquilletes, bastonets o semblants).

Quant és molt?

  Perquè la nostra dieta sigui equilibrada, els experts aconsellen que consumim diàriament de 4 a 6 racions de farinacis (patates i cereals). Convé que triem les varietats integrals de cereals i, millor encara, si no tenen sal afegida (sobretot en el cas del pa). La taula següent detalla què es considera una ració, i quatre aliments que formen part d'aquest grup, amb els quals hauríem de cobrir, diàriament, les 4-6 racions recomanades. Excedir-se en qualsevol aliment no és recomanable. En qualsevol cas, com s'ha comentat anteriorment, els espanyols ingereixen menys hidrats de carboni del que es recomana, així que el missatge a transmetre en aquest cas concret no ha de ser un que alerti dels perills, sinó més aviat un que insisteixi en la importància de prioritzar el consum de farinacis en la dieta. En tot cas, sí que convé que el pa sigui integral (el nostre consum de pa integral continua sent baix, tot i el consens unànime dels seus beneficis) i baix en sal. I és que el pa és, avui, un dels aliments que més contribueixen a la ingesta excessiva de sal a Espanya (que duplica les recomanacions).

Recomanació: consumir de 4 a 6 racions diàries de farinacis
Aliment Què és una ració? Mesura casolana d?una ració
Pa 40-60 g Pa tradicional Pa de motlle
3-4 llesques o 1 panet 2-3 llesques
Pasta 60-80 g en cru o 180-240 bullida 1 plat
Arròs 60-80 g en cru o 180-240 bullit 1 plat
Patates 150-200 g 1 patata gran o 2 de petites

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto