Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Medi ambient

Λ

Tot el que cal saber sobre l'energia

Conèixer millor l'energia serveix per a conscienciar-nos del seu impacte i per a consumir-la de manera més sostenible

  L'energia té costos ocults. L'electricitat no és tan "ecològica" com sembla. El rebut de la llum es podria apujar un 40%. Espanya és molt feble per l'alta dependència energètica exterior. Una rentadora de fa 30 anys consumia quatre vegades més energia que una actual, però això podria fer-nos gastar més i les reserves de petroli estan en ple declivi. Oi que desconeixíeu bona part d'aquestes qüestions? Conèixer millor l'energia serveix per a conscienciar-se del seu impacte i assumir consells per a consumir-la de manera sostenible. L'economia domèstica, el medi ambient o la salut es beneficiaran.

Costos ocults de l'energia

La factura elèctrica o el preu dels combustibles reflecteixen un cost evident, com és la mà d'obra, les matèries primeres, les instal.lacions o el transport. Però els causats per la contaminació, les malalties laborals, el canvi climàtic o la pluja àcida no s'hi inclouen. Segons un informe de l'Agència Europea de Medi ambient (AEMA), la contaminació atmosfèrica industrial a Europa durant 2009 va ocasionar un cost en danys al medi ambient i a la salut d'entre 102.000 milions i 169.000 milions d'euros, entre 200 i 330 d'euros per ciutadà. Aquests conceptes, indirectes i difícils de mesurar, es denominen costos ocults o externalitats de l'energia, per estar fora del sistema de fixació de preus. Al final, la societat paga per ells i no els percep com un efecte del consum energètic.

D'on ve l'electricitat que consumim

Utilitzar electricitat pot semblar un gest "ecològic" enfront d'un cotxe de gasolina. Per això convé saber com es va cobrir la demanda d'electricitat a Espanya durant l'any 2011 (255.179 gigawatts/hora (GWh): 21% amb energia nuclear, 19% amb cicles combinats (que utilitzen gas natural), 16% amb eòlica, 15% amb carbó, 11% amb hidràulica i el 18% restant amb altres tecnologies, segons l'últim informe de Red Eléctrica Española (REE). Els responsables destaquen que l'augment de generació amb carbó i la menor producció d'hidràulica, eòlica i nuclear han donat lloc a un repunt de les emissions de diòxid de carboni (CO2) del sector elèctric estimades en 73 milions de tones, un 25% més que el 2010.

Dèficit de tarifa

  El Govern aprova les tarifes elèctriques en cada període marcat. El 2000, aprovava unes tarifes sense tots els costos que les companyies elèctriques asseguraven tenir. Es creava el dèficit de tarifa, una mena de deute ajornat dels consumidors amb les empreses elèctriques per a mantenir baixos els preus. Com que aquests anys ha continuat, el dèficit s'ha acumulat, encara que la xifra no és clara: segons el responsable del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme (MINETUR), José Manuel Soria, és de 24.000 milions d'euros; segons la Comissió Nacional de l'Energia (CNE), més de 28.500 milions. Tomás Díaz, portaveu de l'Associació de la Indústria Fotovoltaica (ASIF), recorda estimacions que assenyalen que el rebut de la llum s'haurà d'apujar un 40% per eliminar aquest dèficit. La seva contenció ha estat una de les raons esgrimides per a eliminar les ajudes (primeres) a les energies renovables.

Dependència energètica

Espanya depèn molt dels combustibles fòssils de l'exterior. Segons l'últim informe sobre l'energia a Espanya del MINETUR, el 78,2% del consum d'energia primària el 2010 (sense incloure-hi el saldo elèctric) es va basar en el petroli (48,5%), el gas natural (23,3%) i el carbó (6,4%). Espanya s'autoabasteix del carbó en un 40,7%, del petroli en un 0,2% i del gas natural en un 0,2%. Els experts recorden que aquests combustibles, a més de contaminants, seran cada vegada més cars i escassos. El petroli ha passat dels 30 euros (barril Brent) el 2000 als 80 euros actuals. Per reduir aquesta dependència energètica i diversificar-ne les fonts, Espanya compta amb les energies renovables, més ecològiques i generades al mateix país.

Eficiència energètica

Un frigorífic de 100 litres de classe A utilitza 100 kWh, enfront dels 386 kWh d'un model similar del 1980. Els avanços són cada vegada més grans: els últims models més eficients (A+++) consumeixen tres vegades menys. Per això, la Unió Europea ha actualitzat l'etiquetatge d'eficiència energètica dels electrodomèstics. L'eficiència energètica s'aprofita en altres sectors: Espanya podria estalviar fins a 3.300 milions d'euros l'any si controlés millor el consum energètic dels edificis, segons un estudi de l'enginyeria Euroconsult.

Efecte rebot

  Amb l'eficiència energètica es consumeix menys per produir el mateix que abans. Malgrat això, com que disposa d'aquesta "nova" energia que es necessitava abans, en comptes de consumir menys, es pot gastar fins i tot més. És l'efecte rebot, descrit per William Stanley Jevons el 1865. Aquest economista anglès va veure que la màquina de vapor no va reduir el consum de carbó al seu país, sinó que el va augmentar. Diversos estudis han assenyalat aquest efecte paradoxal. Un d'aquests assenyala que les bombetes de baix consum podrien augmentar en la pràctica el consum elèctric. Com que gasten menys, el consumidor podria tendir a posar més bombetes, a utilitzar-les més temps, etc., amb el resultat d'una despesa més gran que abans.

Punta o zenit del petroli

Marion King Hubber, consultor de Shell, va assenyalar el 1956 que la producció de petroli evoluciona en forma de campana simètrica. La punta o el zenit de màxima producció (i posterior declivi irreversible) tindria lloc quan s'esgota la meitat del recurs. Les seves prediccions es van complir per als EUA el 1970: de ser el principal productor mundial, n'importa avui dia més de la meitat. Pedro Prieto, vicepresident de l'Associació per a l'Estudi del Zenit del Petroli, creu que no queden més de tres dècades de petroli. Carles Riba, director del Centre de Disseny d'Equips Industrials de la Universitat Politècnica de Catalunya, considera que en l'actual dècada s'iniciarà el seu declivi.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto