Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

^

Guia de compra: hamburgueses: Hamburguesa, tan desitjada com criticada

Amb moderació (no més de 2 vegades a la setmana), mesura a l'hora de triar els extres que l'acompanyen i triant les de carn blanca (pollastre, gall dindi o conill), aquest plat encaixa en la nostra dieta

Semblants, però diferents

  L'aparença pot ser semblant i això pot provocar que moltes vegades (encara més si no ens aturem a llegir-ne l'etiquetatge) no siguem capaços de distingir les diferències que hi ha entre unes i les altres. Les hamburgueses, segons la forma de presentació, poden ser:

  • Carn picada: es compon de forma exclusiva de carn que ha estat picada amb una màquina. La particularitat principal és que la data de caducitat és molt breu: l'endemà passat de l'envasament. Tot i això, des del punt de vista nutricional és la més recomanable.
  • Preparat de carn picada: a més de carn, aquest preparat conté additius (conservants) que en permeten allargar la vida útil, però també colorants, que en milloren l'aspecte. Poden contenir sal, pebre o altres condiments i fins i tot altres aliments com ara pa, soia, pinyons, panses, espinacs i un llarg etcètera.
  • "Burger meat": aquest anglicisme es tradueix com "carn d'hamburguesa". Conté carn picada barrejada amb un mínim del 4 % de cereals o hortalisses, però també pot contenir sulfits, uns additius que actuen com a conservants a causa de les seves propietats antioxidants, a més d'altres additius com ara aromes, potenciadores del sabor o colorants.

La carn que s'utilitzi també dota l'hamburguesa d'unes característiques o d'unes altres. La de boví és la més usual, però també és freqüent trobar hamburgueses a base de carn de bou, de pollastre, de conill o de gall dindi. També hi ha barreges i mix entre diferents carns, les més habituals de les quals són les de vedella i porc.

Des d'un punt de vista dietètic, les carns blanques són més recomanables que les vermelles. El color de la carn prové d'una proteïna que conté ferro, anomenada "mioglobina". Això explica el seu contingut més alt en ferro. El terme carn vermella fa referència, en general, a carns de mamífers, com ara vedella, porc, xai... Les carns blanques són les d'aviram de corral (pollastre o gall dindi), encara que també inclou la carn de conill, que és un mamífer. La raó que esgrimeixen les autoritats sanitàries per desaconsellar el consum freqüent de carns vermelles és que aporten més greixos saturats, un tipus de greixos sòlids a temperatura ambient i el consum dels quals, en excés, s'ha associat a nivells alts de colesterol, un risc cardiovascular més alt i alguns tipus de càncer. Per tot això és més convenient triar aquelles hamburgueses elaborades amb carns blanques, per bé que convé revisar l'etiquetatge a fi de detectar-hi greixos afegits, que empitjoraran la qualitat del producte i que fins i tot poden fer que sigui menys recomanable que una hamburguesa a base de carn vermella (bou, vedella o porc).

Etiquetatge

Durant el procés de producció poden aparèixer traces de substàncies, per exemple en el cas que es faci servir una mateixa línia de producció o altres de properes per processar diferents aliments. Tant la maquinària com les superfícies es renten i es desinfecten després de l'ús, encara que és possible que hi pugui quedar alguna petita resta d'algun ingredient usat per fabricar el producte anterior. Es tracta de quantitats ínfimes, el que es denomina traces, ínfimes concentracions que no suposen un risc per a la salut. En la majoria d'aquests casos, es tracta de "contaminacions residuals" procedents de la maquinària que no comporten cap risc per a la salut. En aquests casos no és obligatori que l'aliment indiqui en l'etiquetatge que conté traces. Segons el Reglament 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d'octubre de 2011, "la llista d'ingredients per als ingredients composts no és obligatòria sempre que l'ingredient compost constitueixi menys del 2% del producte acabat", excepte en el cas dels additius.

Estalviar amb les hamburgueses

  Una de les principals partides de la despesa d'una família continua sent l'alimentació. Segons una investigació recent d'aquesta mateixa revista, publicada el mes de març passat, la carn és el producte al qual es destina més pressupost; hi gastem una mitjana de 1.000 euros anuals. Amb aquestes xifres, cal preguntar-se si és possible aconseguir alguns estalvis en la compra, per exemple, d'hamburgueses i si amb aquestes podem aconseguir que el pressupost general de carn baixi en certa manera.

  • Ofertes i promocions. És cert que depèn més de la voluntat de marques i distribuïdors, però no serà sobrer estar atent a les ofertes puntuals i promocions que es facin. De la mateixa manera, és important fer l'exercici de comparar entre marques blanques d'hamburgueses i de fabricant o entre diferents formats i pesos en cerca de possibles estalvis.
  • Llençar el menjar és llençar els diners. El malbaratament d'aliments és un dels grans mals de la nostra societat. Canviar-ho depèn en gran manera de nosaltres mateixos i la seva croada ha de començar a la nostra pròpia casa. Pel curt cicle de vida, és fàcil que ens descurem i que finalment la carn sigui un dels ferms candidats a acabar a les escombraries. Cal tenir en compte que si apostem per elaborar les hamburgueses de manera casolana, el millor és congelar les que sobrin per a futurs àpats. En qualsevol cas, ser conscients dels terminis i les dates de caducitats de cada tipus de carn evitarà fer malbé el producte i els diners invertits en la compra.
  • Més barata que altres opcions. La Societat Espanyola de Nutrició Comunitària i la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària recomanen un consum de 3 a 4 racions setmanals de carn en nens o adults. Com s'ha esmentat, el consum d'hamburgueses (preferiblement si estan elaborades amb carns blanques) no ha de superar les dues racions per setmana, per tant pot encaixar perfectament en la nostra planificació setmanal. De fet, és una manera econòmica de satisfer aquestes necessitats. Una dada: una hamburguesa de gall dindi costa, de mitjana, tan sols uns 0,70 euros. Una escalopa de vedella, gairebé 0,90. Multipliquem i comprovem l'estalvi que això ens pot suposar.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto