Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen

D'aquí a poc m'agradaria quedar-me embarassada, i voldria saber quins són els millors aliments que he de prendre abans de concebre

  La ciència evidencia que alguns nutrients exerceixen un rol transcendent en la salut reproductiva de l'ésser humà, entre els quals es destaquen els antioxidants seleni i vitamina E i l'àcid fòlic. Els aliments rics en aquests nutrients han d'estar presents com a suport davant del desig de concebre.

En la dona, una exposició alta als radicals lliures (o la falta d'antioxidants) posa en compromís la fecunditat. El dèficit d'àcid fòlic s'associa a un augment en la concentració d'homocisteïna i això es relaciona de forma negativa amb la maduració i la qualitat dels ovòcits. A més, s'ha evidenciat que la falta d'aquesta vitamina durant les primeres setmanes de gestació s'associa a l'aparició de defectes i malformacions del nadó.

Els aliments més rics en folats són: verdures de fulla verda, llegums i cereals integrals. S'aconsella, a més, un complement dietètic d'àcid fòlic sota prescripció facultativa.

Els aliments següents concentren en gran varietat i quantitat antioxidants com la vitamina E i el seleni: germen de blat, oli d'oliva verge extra, oli de gira-sol, fruites seques naturals i llavors (sèsam, llavors de gira-sol i de carabassa) i cereals integrals (arròs integral, pasta integral, pa integral). Seguir un patró de dieta mediterrània amb una major representació d'aliments vegetals, de productes integrals i tan poc processats com sigui possible i amb més presència de peix que de carn, és una manera intel.ligent de menjar abans, durant i després de l'embaràs.

El meu fill de 5 anys s'ha aficionat a les begudes isotòniques: li agrada sopar i berenar amb elles. Són saludables per a ell?

  Les anomenades "begudes isotòniques" són un tipus de begudes amb un perfil nutricional de sucres i de sals minerals dissenyat per cobrir necessitats especials en persones amb cert rendiment esportiu. L'alt contingut en sucres d'aquest tipus de begudes fa que no siguin recomanables per als nens en general, ni per als nens que practiquin esports. L'esforç físic que desenvolupa el nen no és tan elevat com perquè necessiti una aportació extraordinària de sucres i sals minerals més enllà del que li proporcionaran els aliments comuns que ingereix per a esmorzar, menjar, berenar o sopar, en funció de l'horari de l'activitat física, d'entrenament o de competició. A manera d'exemple, un nen que beu mig litre d'aquestes begudes ingereix entre 30 i 40 grams de sucres, equivalents a quatre sobres d'aquest endolcidor. És una quantitat de sucres d'absorció ràpida desproporcionada per a l'esforç físic realitzat. Hi ha prou evidències sobre el vincle entre la ingesta de begudes ensucrades i l'excés de pes com per a desaconsellar als nens el consum entre hores. A més, el nen s'acostuma a un sabor dolç pronunciat, per la qual cosa no resulta un bon hàbit ja que poden accentuar la seva apetència pel dolç.

ABC de la nutrició: xenobiòtics

  Són composts que no formen part de la composició natural dels organismes vius i que hi entren per diferents vies (ingestió, inhalació, contacte...). Solen ser contaminants (tot tipus de plaguicides, compostos industrials, metalls pesants, residus de medicaments...) acumulats en excés en determinats ambients, aliments, aigua i begudes. Quan s'ingereixen, exerceixen efectes adversos sobre els éssers vius, inclòs l'ésser humà: alteració de la funcionalitat d'aparells i sistemes (pulmons, fetge, pàncrees, ronyó...), immunodepressió, afeccions al.lèrgiques, efectes carcinogènics, etc.

La manca de vitamina D augmenta el risc d'al.lèrgies als aliments en nens

La manca de vitamina D en l'organisme dels nens augmenta les probabilitats que pateixin reaccions al.lèrgiques als aliments, segons l'Institut de Recerca Infantil Murdoch (MCRI) d'Austràlia. Els científics australians van trobar que els nens amb una insuficiència de vitamina D tenien tres vegades més probabilitats de patir al.lèrgies als aliments.

L'evidència epidemiològica ha demostrat que l'al.lèrgia alimentària infantil és més freqüent a les regions més allunyades de la línia equatorial, cosa que suggereix que la insuficiència de vitamina D pot tenir un paper en aquesta malaltia.

Per fer l'estudi es van analitzar els casos de 5.276 nens d'un any, els quals van ser sotmesos a diverses proves per detectar al.lèrgies comunes, com per exemple a la clara de l'ou, als cacauets, a les llavors de sèsam, a la llet de vaca o a les gambetes. Des de l'Institut han comentat que l'augment en la prevalença de la insuficiència de la vitamina D els últims 20 anys va en paral.lel a l'increment de la taxa d'al.lèrgies alimentàries. Va emfatitzar, a més, que l'estudi mostra les primeres evidències sobre el fet que la vitamina D és un factor important per a prevenir les al.lèrgies als aliments els primers anys de vida.

Consell del mes: substituts de la farina a la cuina

  La farina de blat és l'element de lligam principal en multitud de receptes. S'utilitza per donar consistència a les cremes, aconseguir l'espessor desitjada... L'ús de derivats del blat esdevé un problema quan la persona és celíaca o té alguna altra manifestació d'intolerància al blat. En aquests casos, el consell segur és prescindir de la farina de blat al rebost i substituir-la per fórmules segures com aquestes:

  • Farina de blat de moro: de color groc, necessita cuinar-se més de 10 minuts perquè el midó sigui digerible.
  • Midó de blat de moro: de color blanc i textura molt fina, té un sabor característic que s'atenua si es deixa bullir suficient. Perquè resulti espessant, s'ha de dissoldre en un líquid fred.
  • Sèmola de blat de moro (polenta): amb un menor grau de mòlta s'aconsegueix la sèmola de blat de moro o polenta; a mesura que es mol més el gra, s'aconsegueix la farina, de gra fi. Tan sols es requereixen de 10 a 15 minuts perquè la polenta afegida a un brou o a una sopa juliana espesseixi el plat.
  • Sèmola d'arròs: és un espessidor ràpid i suau de sabor; n'hi ha prou d'afegir-ne dues o tres cullerades soperes per litre d'aigua i deixar-la coure uns deu minuts.
  • Arròs en gra: com a element de lligam s'utilitza el gra sencer bullit en la mateixa preparació que es vol espessir. La mesura idònia sol ser de 40 grams d'arròs per cada litre de crema. En aquesta proporció es deixa coure 20 minuts fins que l'arròs s'estovi per complet. Una vegada cuit, es tritura el conjunt fins a aconseguir la textura desitjada.
  • Patata, moniato, iuca: els tubercles també s'utilitzen com a espessidors, per bé que només contenen entre el 15% i el 30% de midó (element que permet el lligam). La patata és el que més quantitat de midó conté, encara que s'allunya bastant dels derivats de cereals esmentats.

Consell del mes: menjar sense sal amb molt de gust

  L'excés de sal o de sodi és un factor de risc per a diversos trastorns com la hipertensió i determinades malalties cardíaques, hepàtiques o renals. Acostumar el paladar des de petits a un punt just de sal és un bon gest que podem transmetre als nens. Ja com a adults, el truc està a saber cuinar i treure el màxim partit a les receptes prescindint de la sal:

  • Cuinar al vapor les verdures: com que no estan en contacte amb l'aigua, les sals minerals de l'aliment, que en gran mesura són les que donen el sabor, no es dilueixen.
  • Macerar els peixos: els peixos blancs tenen un sabor més suau, més neutre. Per potenciar-ne el gust sense necessitat d'afegir-hi sal es poden posar a macerar en suc de llimona, alls tendres, julivert o altres herbes aromàtiques.
  • Salar al final: afegir un polsim de sal a l'aliment una vegada que sigui cuit i no durant l'elaboració.
  • Sal de sèsam: una forma de reduir la quantitat de sal i d'enriquir en nutrients els plats és utilitzar la sal de sèsam, una barreja de sal i llavors de sèsam, com a condiment d'amanides, cremes, purés, etc.
  • El fred potencia el sabor: si es deixa el guisat d'un dia a un altre a la nevera, el sabor del plat es concentra més. Aquest truc serveix per a elaborar plats com guisat de vedella, calamars amb la tinta, estofats, peix amb suc, etc.

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto