Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

El carretó més saludable

Comprar amb planificació en funció de quins són els aliments més baixos en sal, lliures de greixos nocius, de temporada i integrals garanteix una compra saludable i econòmica

  Fer la compra bé no sempre és fàcil: és un exercici que exigeix tenir les idees clares del que necessitem comprar -d'acord amb els criteris d'una dieta rica, sana i equilibrada-, disposar de temps i aplicar uns coneixements mínims en nutrició per fer una selecció saludable. L'àmplia oferta d'aliments abellidors i temptadors, però superflus, dificulta en gran manera aconseguir aquest propòsit. Aprendre que el menjar sa ha de ser natural enforteix el consumidor a l'hora de jutjar amb criteri l'oferta alimentària, i fins i tot, li confereix un grau de tastador que li permet discriminar els sabors artificials dels autèntics.

Analitzar quina és la resposta que es dóna a les qüestions següents que es proposen a manera de reflexió pot ajudar a aconseguir que el carretó de la compra sigui més saludable.

  • Compra improvisada? La salut va de la mà de l'alimentació, de manera que ha de quedar poc d'espai a la improvisació en la preparació del menjar o en la compra dels aliments. El pla de compra hauria de reflectir el nostre pla de menús setmanals, des dels esmorzars fins als àpats principals i els àpats de mig matí i mitja tarda. La Societat Espanya de la Nutrició Comunitària (SENC) inclou, en la "Guia de l'alimentació saludable" (2004), la freqüència de consum per als diferents aliments.

  • Aliments frescos i naturals o processats i envasats? Un cop d'ull al carretó de la compra ens ha de fer reflexionar. Com més ple estigi d'aliments frescos o d'aliments naturals, més vitalitat ens aportarà el menjar que prepararem. Per contra, com més ple estigui d'aliments envasats, processats o precuinats, menys natural i més energètics seran els aliments.

  • Aliments locals i de temporada? Els aliments de temporada són interessants des d'una triple perspectiva: nutricional, econòmica i ecològica. La quantitat de nutrients d'un aliment (vitamines, minerals, antioxidants) depèn, entre altres factors, de la riquesa dels terres de cultiu i del grau de manipulació del producte.

  • Integral o ric en fibra? No és el mateix. Un aliment integral és aquell que es menja íntegre, tal com el produeix la naturalesa. És la manera d'aprofitar tots els nutrients que conté de manera natural. Aliments integrals són des d'un tomàquet que es menja amb pell fins a un pa elaborat amb farina integral sense refinar. Ric en fibra és aquell producte processat al qual s'ha afegit fibra, un nutrient que en gran mesura es perd com a conseqüència de diferents processos aplicats als aliments: des del refinament dels cereals fins al pelat de les fruites. L'aliment integral és el més nutritiu, l'aliment ric en fibra pot ser pobre en nutrients excepte en fibra perquè se li ha afegit.

  • Coneixes el tipus de greix? Les tres claus per comprar aliments més sans en qüestió de greixos són:

    • Sense greixos trans o "àcids grassos parcialment hidrogenats". Convé prescindir de tots els productes que n'incloguin, atès que el greix trans és el pitjor greix per a la salut del cor i dels vasos sanguinis.

    • Olis amb nom propi entre els ingredients. La qualitat dels olis depèn del contingut que tinguin en àcids grassos. Els olis de millor qualitat nutricional són els rics en àcids grassos monoinsaturats (oliva) i poliinsaturats (gira-sol, blat de moro, soia). El terme tan comú d'"olis vegetals" pot amagar olis de baix interès nutricional i sanitari com els de coco i palma, rics en àcids grassos saturats.

    • Greix saturat, s'ha de limitar. Un consum freqüent i elevat d'aliments rics en greixos saturats s'associa a nivells més elevats de colesterol i triglicèrids en sang.

  •   Quins són els aliments bàsics? Els "bàsics" d'una dieta sana i equilibrada els conformen els aliments naturals següents: cereals com l'arròs (millor integral) i derivats (pastes, cuscús), els llegums secs i frescos, les fruites fresques, les hortalisses i les verdures, les fruites seques, les fruites dessecades i els olis (d'oliva, gira-sol o blat de moro...). Aquests haurien de ser els de més presència i volum en el carretó de la compra. A aquests se sumen peixos, ous i carns magres, els dos últims aliments presos en la mesura justa, tant en quantitat com en freqüència de consum.

  • Sense sal/sodi o amb menys sal/sodi? El fabricant no té l'obligació legal d'informar sobre aquest nutrient en l'etiqueta nutricional, però és útil escollir aquelles marques que informin d'aquest detall per triar el més convenient. La indústria ha desenvolupat alguns productes fins amb un 20% i un 30% menys de sal que els equivalents normals. Triar aquest tipus de productes pot ser el primer pas per acostumar-se a comprar els aliments més naturals, menys processats i amb sabors més autèntics. Un aliment té un alt contingut en sodi si supera els 1,2 grams de sal per ració de consum (equival a 0,480 g de sodi). La ingesta de sal a Espanya gairebé duplica la recomanació de l'OMS (màxim 5 grams al dia).

  • Comproves la data de caducitat? Aquesta dada dóna informació sobre la salubritat d'un aliment. A partir d'aquesta el producte no s'ha d'ingerir, ja que no és adequat per al consum, però es pot consumir fins al mateix dia en què s'arriba a la data.

  • Quan fas la compra? El moment de fer la compra importa en la quantitat i la qualitat del que es compri. En dejú o amb gana es tendeix a comprar el que més agrada, la majoria superflu, poc saludable i gens convenient. En la cerca feta per Nutrición Center, es va certificar que el 76,9% de les dones que acudien a la compra en dejú patia d'obesitat, percentatge que es va reduir al 37,4% si havien menjat en les quatre hores anteriors.

TAULA COMPARATIVA

CONSUM DIARI CONSUM SETMANAL CONSUM OCASIONAL

- Lactis: 2 racions
- Oli d'oliva: 2 racions
- Hortalisses: 2 racions
- Fruites: 3 racions
- Pa, cereals integrals, arròs, pasta i patates: 4-6 racions
- Aigua: 4-8 racions

- Peixos: 3-4 racions
- Carns magres: 3-4 racions
- Ous: 3-4 racions
- Llegums: 2-4 racions
- Fruites seques: 3-7 racions

- Greixos com mantega, greix, llard... - Dolços, brioixeria, caramels, pastissos, refrescs, gelats...
-Carns grasses i embotit, paté.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto