Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Tests d'intoleràncies alimentàries, promeses sense fonament

La multitud de tests que pretenen descobrir quins aliments són perjudicials per a una determinada persona no compten amb el beneplàcit de la comunitat científica

  Les intoleràncies alimentàries són cada vegada més comunes en les societats desenvolupades, per això els últims anys han proliferat nombrosos tests per a diagnosticar-les, estudis que alimenten l'esperança de curació dels afectats, fins i tot, de molt diversos problemes de salut. Però aquestes proves, a la caça i captura dels aliments perjudicials, encara no tenen validesa científica.

Les intoleràncies i al.lèrgies alimentàries s'han estès en les societats desenvolupades. Fins al 8% dels nens i entre el 3% i el 4% dels adults pateixen alguna al.lèrgia alimentària, i el 20% de la població ha registrat alguna vegada en la seva vida una reacció al.lèrgica a l'hora d consumir un aliment, encara que entre aquestes últimes també s'inclouen les intoxicacions alimentàries pel consum puntual d'un aliment, com les ostres, que no són intoleràncies.

Intolerància o al.lèrgia?

Parlar d'intolerància alimentària és referir-se a un calaix de sastre, ja que aquesta nomenclatura comprèn conceptes diferents:

  • La hipersensibilitat no al.lèrgica als aliments o intoleràncies alimentàries, degudes a factors digestius o metabòlics, com les intoleràncies a la lactosa o a la fructosa, originades per un dèficit enzimàtic que dificulta la digestió d'aquests sucres.

  • La hipersensibilitat al.lèrgica als aliments, intervinguda pel sistema immunològic, que abasta:

    • Al.lèrgies no intervingudes pels anticossos IgE (Immunoglobulina E), que es produeixen per mecanismes diferents a les al.lèrgies clàssiques i enfront de proteïnes i, que, per error, fins i tot els mateixos metges denominen intoleràncies, com l'enteropatia a les proteïnes de la llet de vaca i la celiaquia o intolerància permanent al gluten.

    • Al.lèrgies clàssiques, intervingudes per IgE, que apareixen després de consumir un aliment, com la llet i els ous (típica en nens), les fruites seques, el marisc i certes fruites o peixos.

El diagnòstic, assignatura pendent

Els símptomes de les intoleràncies alimentàries són digestius i variats: diarrees cròniques, vòmits, dolor abdominal, sang i moc en la femta i retard de creixement en nens. A més, són difícils de demostrar perquè es poden manifestar tres dies després d'haver ingerit l'aliment. Aquests símptomes contrasten amb els de les al.lèrgies clàssiques, que consisteixen en una reacció orgànica immediata i exagerada després d'ingerir un aliment, com dermatitis, urticària local i generalitzada, edemes (inflor en parpelles i llavis), esternuts, broncoespasmes i anafilaxi que pot ser lleu, moderada o greu i, fins i tot, conduir a la mort per xoc anafilàctic en pocs minuts. Les intoleràncies alimentàries es diagnostiquen mitjançant la història clínica del pacient, confirmant que després de retirar-li de la dieta l'aliment sospitós els símptomes desapareixen i, quan el reintroduïm un temps després, reapareixen. Malgrat això, per a diagnosticar al.lèrgies alimentàries es fa una provocació oral a cegues i controlada amb placebo als hospitals.

Tests: "que no t'aixequin la camisa"

La inexistència d'una prova senzilla per a intoleràncies i al.lèrgies no IgE intervingudes, tret per la celiaquia, ha afavorit que sorgeixin tests per a diagnosticar-les que, a més, prometen resoldre migranyes, artritis, sobrepès, problemes respiratoris, gastrointestinals o la fatiga crònica, amb una dieta que es personalitza segons els resultats. Però encara no tenen el beneplàcit de la comunitat científica per diverses raons:

  • No hi ha estudis sobre la seva validesa.

  • Testegen una bateria de molts aliments i donen com a resultat al.lèrgies a múltiples aliments.

  • Els resultats no són reproduïbles, ja que varien en un mateix pacient cada vegada.

  • Recomanen dietes restrictives i desequilibrades pel fet d'eliminar amplis grups d'aliments bàsics, per la qual cosa no són vàlides per a aprimar-se i, sobretot en nens, poden causar dèficits nutricionals.

  • Aquestes dietes són contraproduents en persones predisposades genèticament a les al.lèrgies, perquè quan s'elimina l'aliment problemàtic i es reintrodueix després, poden provocar l'efecte contrari al pretès: una al.lèrgia.

  • Tenen un preu alt, d'entre 300 i 600 euros.

La Societat Catalana d'Al.lèrgia i Immunologia Clínica (SCIAC) ha publicat un document, recollit per la Societat Espanyola d'Al.lergologia i Immunologia Clínica (SEIAC) a la seva pàgina web, on també es reflecteix la posició en contra de l'European Academy of Allergology and Clinical Immunology, sobre els tests d'intolerància alimentària in vitro (al laboratori) no validats per la ciència:

  • L'ALCAT Test, també denominat test de resposta cel.lular a substàncies externes que, a partir d'una mostra de sang, analitza com els leucòcits reaccionen contra 100 aliments i 20 additius canviant de mida, deformant-se, etc.

  • El Test Novo Inmogenics se centra en proves citotòxiques que es fan a partir d'una anàlisi de sang que avalua la reacció contra 115 aliments.

  • Els tests que mesuren la reacció d'anticossos específics, inclosa la immunoglobulina IgG4, només indiquen que l'organisme reconeix més l'aliment amb el qual ha tingut més contacte, per consumir-lo sovint, però no que es tingui al.lèrgia a aquest aliment.

I també sobre altres tests "in vivo", que es practiquen al pacient, sense tenir cap credibilitat científica:

  • La cinesiologia aplicada, que consisteix a subjectar una ampolla de cristall amb al.lergògens i relaciona la pèrdua de força muscular amb la intolerància alimentària.

  • Provocació i neutralització subcutània i sublingual i Test de DRIA. Els dos tests subministren extractes dels al.lergògens per via sublingual (en el primer cas també subcutània) i mesuren la pèrdua de força muscular posterior al contacte amb aquests.

  • Bioressonància, part de la creença que l'organisme humà emet ones electromagnètiques bones i dolentes i, a través d'aquestes, en principi es podria diagnosticar si una persona pateix una intolerància alimentària i tractar-la.

  • L'electroacupuntura mesura l'activitat elèctrica, en concret la caiguda del corrent, en determinats punts, per a detectar intoleràncies alimentàries.

Consells davant la sospita d'intoleràncies alimentàries

  •   Si se sospita una reacció adversa intolerant o al.lèrgica, cal consultar un al.lergòleg.
  • Si es va a un nutricionista o dietista, cal assegurar-se que estigui titulat.
  • Si ja s'ha fet un test d'intolerància alimentària, cal acudir a un especialista en al.lergologia perquè comprovi la validesa dels resultats.
  • El diagnòstic de l'al.lèrgia o la intolerància alimentària es basa en una història clínica adequada i en proves complementàries que depenen de cada persona.
  • Les proves de les al.lèrgies alimentàries són fiables, segures i econòmiques i ara no hi ha cap altre mètode diagnòstic alternatiu.

Fonts: Pilar Hernández, Associació Espanyola d'Al.lèrgics a Aliments i Làtex (AEPNAA), i Pilar Cots, al.lergòloga del Centre Mèdic GEMA, de Mataró (Barcelona) i col.laboradora d'AEPNAA


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto