Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Guia de compra: xocolata: Xocolata: unces amb salut?

Amb moderació i dins d'una dieta equilibrada, és possible assaborir-la; com més alt sigui el seu contingut en cacau, més saludable serà el bocí

  Per mitigar les penes, per alegrar un dia gris o per celebrar els millors moments. Així és la xocolata, un dolç que no deixa indiferent ningú i al qual pocs aconsegueixen resistir-se. D'una banda se li atorguen propietats saludables, mentre que d'una altra se li adjudiquen efectes negatius com ara provocar acne, sobrepès, migranya o càries. Fins i tot hi ha qui arriba a dir que crea addicció. Però la veritat és que no es coneix amb seguretat el fonament d'algunes d'aquestes suposicions. El que sí és clar és que no hi ha rebost o armari que no contintgui, almenys, una rajola de xocolata de qualsevol de les múltiples varietats: negra, amb llet, blanca, amb fruites seques, amb galeta... Ara bé, el ventall d'opcions és tan ampli que no sempre es tenen clares les diferències entre les diverses classes de xocolata: el color només fa canviar el sabor? Aporta, per exemple, les mateixes calories la xocolata negra que la blanca? Per donar resposta a aquestes preguntes i a d'altres que puguin sorgir al voltant de l'elecció i el procés de compra de la xocolata (en el format més tradicional, la rajola), neix aquesta Guia de Compra.

Regal de déus

El cacau no va ser descobert pels nostres avantpassats fins a l'any 1502, quan en un dels seus viatges els asteques van complimentar Cristòfol Colom amb diverses de les seves llavors. De fet, la mateixa paraula "xocolata" deriva dels termes utilitzats pels pobles nahues per a les paraules "amarg" (xoco) i "aigua" (atl). Considerat com un regal dels déus, el cacau aviat va seduir els nobles de la cort espanyola. Ja al segle XVII, a Saragossa, es fabricava la primera xocolata d'Europa. La forma originària de preparació (una pasta de cacau barrejada amb grans torrats de blat de moro, pebre i altres espècies com canyella i vainilla) va evolucionar fins que es va combinar amb sucre. Al segle XIX, la revolució industrial va permetre un accés més democràtic al consum de xocolata, fins llavors considerat un article de luxe. Com a curiositat, el 1875, a Suïssa, es va començar a elaborar per primera vegada la xocolata amb llet.

Del cacau a la xocolata

La base de l'elaboració de la xocolata està en la llavor del cacau, un arbre ('Theobroma cacao') originari de les terres tropicals d'Amèrica del Sud. A partir dels seus derivats (mantega de cacau i cacau sòlid), normalment barrejats amb sucre, s'obtenen els diferents tipus d'aquesta dolça menja. En l'estat natural, els grans de cacau no presenten ni el color, ni l'aroma ni el sabor de la xocolata elaborada. Per convertir-se en xocolata, la llavor de cacau es processa en diferents passos: es fermenta, s'asseca, es torra i es mol fins a obtenir la pasta i la mantega de cacau, ingredients principals de les diferents varietats de xocolata. Una vegada obtingut el cacau, es barreja amb la resta dels ingredients, que variaran segons el tipus de xocolata que es vulgui elaborar. Aconseguida la pasta homogènia, es procedeix a refinar-la, procés basat a moldre molt fi el producte fins a obtenir-ne partícules molt petites. El pas següent és agitar el producte de forma mecànica durant unes hores, a fi d'evaporar-ne l'aigua i els àcids volàtils. Aquest procés s'anomena conxatge, després del qual es deixa refredar la pasta i comença el procés de temperada. L'objectiu durant el refredament és la cristal.lització de la mantega de cacau. En aquest moment la xocolata ja és llesta; només falta el modelatge, que serveix per donar la forma final al producte. Aquest pot ser molt variat: xocolatines, rajoles o bombons, entre d'altres. Per dur a terme aquesta etapa, es passa la xocolata per uns motlles calents. Finalment passen a un túnel de refredament, on s'endureix i s'obté el producte llest per al consum. Segons la proporció dels ingredients utilitzats, i depenent de matisos en el procés d'elaboració, s'obtenen diverses varietats de xocolata, que convé conèixer per poder triar la que millor s'adapti al nostre equilibri nutricional, paladar i butxaca.

Mites i veritats

  •   No crea addicció, però pot millorar l'estat d'ànim. Els reclams populars confereixen a la xocolata les propietats de ser un estimulant, relaxant, euforitzant, afrodisíac i, fins i tot, antidepressiu. Es parla molt del seu efecte en l'estat d'ànim, però són pocs els estudis que avalen aquesta associació. Alguns ho vinculen a l'acció positiva de determinats components del cacau sobre els neurotransmissors relacionats amb el bon estat d'ànim (dopamina). Es parla del paper de les metilxantines (cafeïna i teobromina) pel seu efecte estimulant lleu, i de la feniletilamina i l'anandamida, tots aquests compostos del cacau, en relació amb la sensació de plaer i benestar que s'experimenta després de consumir-ne. Per mitjà d'aquestes associacions fisiològiques s'ha tractat de donar explicació al consum exagerat que moltes persones fan d'aquest dolç quan noten que els alleuja el malestar i els ajuda a combatre l'abatiment. La revisió més exhaustiva sobre els efectes de la xocolata en l'estat d'ànim arriba des de l'Escola de Psiquiatria de la Universitat de Nova Gal.les del Sud (Austràlia). Els autors conclouen que quan es menja xocolata en resposta a un estat d'ànim de tristesa, irritabilitat o ansietat com a estratègia per a la millora de la salut emocional, aquesta pot proporcionar algun tipus de sensació transitòria "reconfortant".
  • Xocolata i migranya. El cacau i les xocolates presenten quantitats apreciables d'amines (tiramina, histamina i feniletilamina). Hi ha estudis en la literatura científica que relacionen aquestes substàncies amb l'aparició d'episodis de migranyes, però també n'hi ha d'altres que no troben cap base científica per a aquesta associació. El detonant de la migranya és multifactorial i la participació d'aquestes substàncies no s'ha pogut establir de forma concloent.
  •   Xocolata i acne. La dieta s'ha considerat sempre com una causa important en el desenvolupament de l'acne, una de les malalties de la pell més freqüents. La revisió més recent sobre aquest tema conclou que no hi ha proves clares que la xocolata sigui responsable de l'aparició de grans i barbs. El treball informa que l'acne es deu a una producció excessiva de sèu causada per factors hormonals, i no exclusivament dietètics.
  • La xocolata engreixa. La xocolata és un dolç amb una alta densitat energètica que porta sucres i greixos. El consell és prendre'n en petites dosis o de forma esporàdica. Un aliment no és l'únic responsable del sobrepès o de l'obesitat. El conjunt d'una dieta desequilibrada i hiperenergètica i l'absència d'activitat física són els grans culpables del guany de pes.
  • Provoca càries. És cert que la xocolata com a aliment ensucrat és un aliment cariogènic (agent productor de càries). Tanmateix, en la formació de la càries influeix, a més del sucre, altres factors com la textura dels aliments, l'adhesivitat a les dents (caramels tous i enganxosos, galetes, pa torrat...) i la higiene bucal. L'efecte negatiu del cacau es redueix si la xocolata es menja amb altres aliments i si es renten les dents després de menjar-ne.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto