Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

Λ

Miguel Comín, Director de la Fundació Alia2: "Els pares han d'avaluar els videojocs abans de donar-los als fills"

 Per als pares i mares, educació i control. Per als fills, lògica i cautela. Els principis que haurien de regir el comportament dels menors a Internet són senzills i no semblen difícils d'aplicar. Abans de regalar un videojoc, per exemple, n'hi hauria d'haver prou de provar-lo per saber si és convenient per al menor. Tanmateix, Miguel Comín, director de la Fundació Alia2, que vetlla per la seguretat dels infants a Internet, recorda que el 20% dels menors ha publicat alguna vegada fotos compromeses dels seus amics a la xarxa i adverteix que hi ha amenaces a Internet. Una, sobretot, "el desconeixement dels perills".

El 80% dels professors i el 92% dels pares aproven els videojocs com a eina educativa. Oportunitat o risc?

Cada joc està dissenyat per a cada etapa del desenvolupament del menor. Fins i tot a les botigues virtuals d'aplicacions mòbils hi ha un control exhaustiu en l'aprovació de cada aplicació. Però el més important és la supervisió familiar i el seu paper determinant en l'avaluació prèvia del videojoc, abans de donar-lo al menor, a més de regular-ne l'ús.

Per què se n'ha de regular l'ús?

El joc per si mateix no comporta riscs. La indústria del videojoc utilitza tots els mitjans disponibles per protegir els menors, però els adults han de supervisar que aquest videojoc sigui l'adequat.

Quins criteris han de seguir?

En primer lloc han de llegir la informació del joc i el seu rang d'edat. Després, provar-lo en la consola, la tauleta o el mòbil i fer una avaluació exhaustiva abans de donar-lo al menor.

I a l'aula, com poden fomentar els professors un ús segur de les noves tecnologies?

El professorat ha de tenir un domini ampli de les noves tecnologies i recomanar als pares l'ús de controls parentals. Els sistemes operatius disposen d'eines de control molt efectives per limitar l'ús d'aplicacions i l'accés a pàgines web. Amb tot i això, la indústria educativa hauria de fomentar més l'ús de textos digitals amb material interactiu, més cridaner i interessant per als nens i els adolescents.

De vegades, massa...

Una bona educació dels menors en les TIC comporta el reconeixement dels perills als quals es poden enfrontar. Però la finalitat és saber com reaccionar en cas de ser-ne víctimes.

Quants impactes digitals rep un menor en un dia?

Milers. Ho vulguem o no, tindrà contacte d'una manera o d'una altra amb les noves tecnologies: mp3, tauletes, telèfons intel.ligents, consoles de videojocs, televisió o ordinadors.

Com se'l pot protegir?

Els ordinadors han d'estar en un lloc de reunió familiar. El control parental és sinònim de seguretat. Els pares han de protegir els fills a Internet com ho farien en la vida real: regular l'ús d'ordinadors, telèfons intel.ligents, tauletes o videoconsoles i saber quines activitats fan amb aquests.

És possible detectar a casa un menor amenaçat o víctima d'abusos en la xarxa?

Els adults han d'estar atents a una sèrie d'alertes: el nen manifesta pocs ànims per anar a escola, canvis d'humor, ansietat, rendiment escolar inferior i trastorns del son i de l'alimentació. Molts casos d'anorèxia o bulímia tenen com a origen un antecedent d'assetjament.

L'anonimat és la gran amenaça d'Internet?

L'amenaça principal per a qualsevol usuari, adult o menor, és el desconeixement dels perills de la xarxa. Segons un estudi recent de Panda Software, el 20% dels joves d'entre 15 i 18 anys ha pujat a Internet fotos compromeses dels seus amics i un 67% ha intentat accedir a comptes de correu electrònic d'altres.

Hi ha una edat de risc més gran d'assetjament ?

A partir dels 12 anys, quan l'ús de les noves tecnologies augmenta.

Els assetjadors són sempre persones adultes?

No sempre. De vegades els menors esdevenen assetjadors, fins i tot d'índole sexual, envers altres menors. Aquestes conductes estan menys perseguides, per la qual cosa insistim en la tasca de pares i professors perquè estiguin atents a indicis com un ús excessiu de l'ordinador, comportaments agressius, ús de tota mena de xarxes socials, intolerància excessiva o manca de participació en les converses familiars.

Així, els pares es poden anticipar al perill?

Equilibri entre control i prohibició.

Control parental no és sinònim d'espionatge ferri. Cal adaptar la vida real a la virtual i, per fer-ho, l'adult ha d'acompanyar el menor en el primer passeig virtual i donar-li llibertat concorde a la responsabilitat que adquireixi en la trajectòria virtual, tal com fem en la vida real. La clau de l'èxit es troba en el diàleg. Els menors han de saber que tindran el suport dels pares en tot moment i que mai no han d'ocultar les seves experiències negatives a la xarxa.

Telèfons intel·ligents, WhatsApp, xarxes socials... Són noves amenaces per als joves?

La tecnologia no s'ha de considerar mai una amenaça, sinó tot el contrari. Les TIC es converteixen en amenaça quan no se'n fa un bon ús o s'utilitzen de forma imprudent.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto