Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa

Λ

Enrabiades: trucs per a superar-les

La rabiola és una reacció normal del petit davant de la frustració, que s'ha de corregir al més aviat possible

  No cal ser Zipi i Zape ni l'audaç Mafalda per a entendre què és una enrabiada infantil, un cop de geni o una rabiola. Al menjador de moltes cases hi ha una Maria Rodríguez i un Josep Pérez que cada dia es tira a terra, pica de peus, plora i crida sense parar quan no aconsegueix el que desitja i, encara pitjor, aquesta escena no és una situació excepcional per a moltes famílies, sinó que s'ha convertit en un fet quotidià. Els experts asseguren que els petits d'entre dos i quatre anys expressen a través de la rabiola la seva frustració davant d'una situació que no és del seu gust. Aquesta actitud, però, pot fer perdre els nervis a molts progenitors, més si té lloc en un espai públic. Per això, els psicòlegs asseguren que la rebequeria infantil s'ha de corregir al més aviat possible per a evitar que es converteixi en una eina en mans dels nens, amb la qual el petit aconsegueixi tot el que es proposa.

La rebequeria del nen: a què és deguda?

L'enrabiada es defineix com un enuig gran que viu el nen, acompanyat moltes vegades d'un plor violent. El petit sol cridar d'una manera desmesurada, tirar-se al terra, recargolar-se i fins i tot arribar a pegar els pares, o a posar-los una impactant cara d'odi. Aquesta reacció infantil sol desencadenar nerviosisme i alteració per part dels progenitors, més encara quan té lloc en un espai públic i el petit molesta altres persones amb la seva actitud. La rebequeria és un dels recursos que fan servir els nens d'entre dos i quatre anys per a expressar la seva frustració davant de diferents circumstàncies. El petit no és capaç de controlar els sentiments, que el desborden, i per això respon de forma explosiva.

L'enrabiada es pot desencadenar, doncs, per alguna cosa que no li surt com esperava o per no tenir les aptituds necessàries. L'enuig sorgeix, així mateix, quan un adult impedeix al nen fer el que vol, o quan el progenitor no respon a totes les seves demandes. El cansament del petit és una altra causa freqüent de rebequeries.

Es poden evitar les rabioles?

La rabiola és una reacció corrent i habitual del nen de poca edat que, amb tot, no sempre es pot evitar. Davant d'aquestes situacions, la tasca dels pares és guiar el comportament del nen i ensenyar-li que aquesta no és la forma adequada d'expressar el seu enuig, cansament o malestar.

L'objectiu ha de ser que el petit comprengui que ni els plors ni les rebequeries són una eina eficaç per a aconseguir el que anhela. La principal premissa que ha de conduir la resposta dels progenitors davant d'una enrabiada és la de no cedir. És a dir, no claudicar davant la cridanera reacció del petit, ni donar-li el que demana. La meta? Demostrar al petit que la seva estratègia no funciona.

Trucs per a minimitzar les enrabiades

  • Ignorar el petit: No fer cas del nen pot donar bons resultats davant d'una enrabiada. El nen sap que sense un públic que l'observi l'efecte dels seus plors i crits és nul. Si la rabiola té lloc a casa, n'hi haurà prou de sortir de l'habitació on estigui el petit, no sense abans dir-li que aquesta actitud és inadequada i que "tornarem" quan es calmi.
  • Les enrabiades infantils són, així mateix, habituals en llocs públics, com el parc, el supermercat o mentre es passeja. En aquests escenaris es pot donar l'esquena al petit perquè s'adoni que no aconseguirà res amb la rabiola. Es recomana portar-lo a un altre lloc si molesta de forma significativa les persones que l'envolten.
  • El poder de les paraules: Enraonar amb un nen enmig d'una enrabiada pot resultar una missió impossible. És molt probable que el petit no escolti res del que li diuen o, senzillament, que no hi pari atenció. En aquestes situacions, és més efectiu esperar que l'enuig passi. Llavors, s'ha de parlar amb el nen sobre el que ha passat i ensenyar-li que les coses es poden solucionar per camins diferents de la rebequeria. El reforç positiu és una de les claus per a aconseguir que el nen renunciï a les rebequeries. Si la propera vegada que el nen s'enfronti a una situació difícil aquest opta pel diàleg, en comptes de l'enrabiada, és clau felicitar-lo per haver-ho fet.
  • Reconèixer les causes de l'enrabiada: Identificar els desencadenants de la rabiola del nen és fonamental per a ajudar el petit a dominar les seves emocions. Els nens que recorren a l'enrabiada per a expressar la seva frustració tendeixen a intensificar la seva reacció en determinades situacions, com ara quan estan cansats o tenen gana. Els pares coneixedors d'aquestes circumstàncies poden esquivar la rabiola si, en detectar aquests símptomes en els fills, els fiquen al llit i els deixen descansar una estona. Respectar l'horari dels àpats del nen és una manera eficaç d'evitar que el petit senti gana de forma innecessària i de prevenir, de pas, una nova enrabiada.
  • Més val prevenir: Conèixer les reaccions del nen pot ajudar els pares a sortejar un enuig infantil violent. No es tracta de cedir davant del petit, sinó de recórrer a altres eines eficaces, com és el diàleg. Un pare que sap que davant d'una ordre, o d'una negativa determinada, el nen respondrà amb una rabiola s'hi ha d'anticipar: ha d'intentar enraonar amb el petit abans que es desencadeni l'enuig. Si, per exemple, va a una botiga on hi ha llaminadures, i sap que el nen picarà de peus si no se li compra tot el que demana, abans d'entrar s'ha de negociar amb el nen. Un tracte eficaç pot ser pactar que només se li comprarà una llaminadura i que, en cas que s'enrabiï, no n'obtindrà cap.

Quatre consells imprescindibles

  •   La unió fa la força. Davant de l'enrabiada del nen, tots els adults han de respondre de la mateixa manera. Si un cedeix, les estratègies no resultaran efectives.
  • Cal mantenir la calma i no enfadar-se ni cridar. D'aquesta manera, només s'aconseguirà que el nen vegi que els pares emulen la seva actitud.
  • Una enrabiada infantil pot resultar molt molesta per a les persones alienes que la presencien. Convé disculpar-se amb elles i fer tot el possible per a intentar alleujar el destorb.
  • Reforçar les actituds positives del nen i premiar-lo amb gestos d'afecte i reconeixement quan el petit eviti per si sol les enrabiades. A poc a poc, el petit aprendrà a controlar les seves emocions i a respondre de manera adequada davant de la frustració.

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto