Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

^

Guia de compra: patates: Les mil i una patates

Conèixer quina és la varietat que millor s'adapta a cada tècnica culinària és clau per a aconseguir l'èxit de la preparació

Una patata, un ús

Per la mida, el cicle de cultiu o la recol.lecció - patata extraprimerenca (si es cull entre gener i abril), primerenca (d'abril a juny), semiprimerenca (de juny a setembre) i tardana (entre octubre i gener)- la forma, el color... Els criteris per a classificar les patates són diversos i variats. A continuació, es presenten les principals característiques i les recomanacions d'ús de les varietats de patata més habituals.

Kennebec

  •   Es reconeix per: és el tipus de patata més habitual i probablement la que tothom tenim al rebost. De pell marró i carn blanca, és una de les més consumides. Solen ser de mida gran i amb forma irregular i molt sensibles a la llum, de manera que poden germinar amb facilitat i el seu aspecte és anyenc, ja que normalment no es venen rentades.
  • Apropiada per a: la seva carn és tendra i, per això, absorbeix molt bé els sabors. Encara que es poden fregir, rostir o coure al forn, els experts coincideixen a assenyalar que són les més apropiades per a coure-les o rostir-les al forn.

Monalisa

  •   Es reconeix per: la forma ovalada i el color una mica groguenc, tant en l'exterior (la pell) com en l'interior, la carn. És una patata semiprimerenca i també de les més comunes al mercat.
  • Apropiada per a: és una varietat de gran qualitat culinària que es caracteritza per ser un aliment molt versàtil en la cuina. La seva carn tendra i farinosa la fa ideal per a utilitzar-la en bullits, guisats i també fregits.

Desirée

  •   Es reconeix per: aquest tipus de patata, de forma ovalada i llarga, té la pell vermella i la carn groga. Destaca perquè suporta molt bé el pas del temps i per això es conserva sense germinar durant llargs períodes. És un aspecte interessant per als qui no consumeixen grans quantitats de patata i fan transcórrer molt de temps entre un ús i un altre.
  • Apropiada per a: dóna molt bons resultats si la tècnica usada és la bullida, però tampoc resulta ser una mala opció si finalment s'utilitza per a fregir.

Bintje

  •   Es reconeix per: és una patata tardana, de color groguenc per fora i per dins, i amb la carn blanca. A més, sol tenir taques superficials i, en general, és de gran mida i té una forma allargada.
  • Apropiada per a: com que és tardana, madura durant molt de més temps i la seva aportació en aigua és menor. Per aquest detall, gens baladí, és la millor elecció per a les fregides. Una bona patata fregida, menys greixosa i calòrica, s'aconsegueix si se submergeix en oli calent abundant (160-170º C en la fregidora). La sal s'afegeix a les patates una vegada fregides; només així fa el seu paper de condiment.

Fènix

  •   Es reconeix per: la forma rodona però sense grans volums, gairebé plana o aixafada. Té una pell groguenca i al llarg de la seva superfície presenta "ulls" o clots de mida mitjana. En l'interior, la carn és blanca tirant a groga.
  • Apropiada per a: resulta una opció interessant per a fregir. Ara bé, el seu autèntic atribut és que, tot i sotmetre's a cocció, es manté sencera, sense esquerdar-se ni enfonsar-se amb facilitat. Per aquesta raó, és la patata ideal per a completar guisats o estofats: manté la forma després de la cocció i, a més, espesseix o ajuda a lligar la salsa.

Una de patates, a casa

Ara que la lliçó de quines són les millors patates per a segons quins usos està apresa, a continuació EROSKI CONSUMER proposa unes quantes idees per a preparar-les de diferents formes i treure el màxim rendiment d'aquest aliment bàsic:

  •   Patates panadera. Aquestes patates contenen un sabor neutre que les fa apropiades per combinar-les amb tot tipus d'aliments. Per a elaborar-les cal tallar-les de manera molt fina, amb un gruix d'uns tres mil.límetres. Se n'han de retirar les parts més verdoses o fosques. Si no es cuinen al moment s'han de submergir en aigua per a evitar que s'oxidin. Una vegada tallades es poden cuinar fregides o al forn. La patata panadera és un acompanyament perfecte per a carns, peixos o verdures. Una opció és enrossir la patata fins que quedi blanca, sense que es trenqui. Després, es col.loca en una safata i es cou al forn juntament amb ceba tallada en juliana fina. Se salpebra, amb pebre blanc, i es cou a temperatura alta fins que s'obté una patata tova, fina.
  • Patates emmascarades. Són unes patates rodones i petites. S'han de tallar amb un tallador específic de forma rodona o, si no se'n disposa, es poden tallar a daus petits amb un ganivet. Es renten en aigua abundant i es couen, sense afegir-hi sal. En funció de la mida de les boletes, trigaran més o menys temps a blanquejar-se, uns quatre minuts. Una vegada llestes, s'escorren i es col.loquen en la safata del forn i s'hi afegeix mantega una mica calenta, en estat líquid. És important que les patates no quedin amuntegades. Quan ja estiguin preparades, es couen al forn fins que quedin rosses i llestes per a consumir-les com a acompanyament.
  • Puré Parmentier. Es pelen les patates, es tallen a trossos petits i es couen. S'escorren i s'assequen al forn durant uns minuts. Després, es trossegen amb el passapuré en calent. De forma paral.lela s'escalfa llet amb mantega (150 g de mantega per quilo de patata i 2 dl de llet bullint) que s'hi afegeix alhora que es va triturant les patates. Finalment, se salpebra al gust.
  •   Puré duquessa. Aquest tipus de puré, a més de com a plat, serveix com a base per preparar-ne altres com unes croquetes. La seva elaboració és similar al puré Parmentier. La diferència és que s'afegeix a la barreja tres rovells d'ou batuts per cada quilo de patates. És important no quallar els rovells i fer la barreja de manera homogènia. Després, s'hi afegeix sal i pebre al gust i nou moscada.
  • Patates ondulades. Per a elaborar-les a casa, cal disposar de patates fresques i un tallador de mandolina (amb fulla ondulada). Es tallen les patates amb la mandolina o, si no se'n disposa, es pot utilitzar un ratllador casolà que tingui un tall ondulat. Si no s'han de fregir al moment, és convenient deixar-les en remull per a evitar que s'oxidin; el millor és rentar-les, pelar-les i fregir-les al moment. Ja tallades, es fregeixen les patates en una paella amb oli abundant i un polsim de sal fins que estiguin rosses. El més recomanable és utilitzar oli d'oliva amb un sabor suau per a apreciar millor el sabor de la patata. Una vegada rosses, es retiren i es col.loquen sobre paper absorbent per a eliminar-ne l'oli sobrant a fi que no quedin massa olioses. Abans de consumir-les, s'hi afegeix sal al gust del consumidor.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto