Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

Λ

Sudoració excessiva: Setge a la suor i a la mala olor

La suor no fa mala olor tret que s'hagi pres algun aliment concret, com l'all, o determinats medicaments (certs psicofàrmacs i antibiòtics) que poden alterar l'olor que segreguem

Suar molt no equival a ser una persona poc neta ni a fer mala olor, encara que aquesta és l'etiqueta que arrosseguen moltes de les persones que pateixen excés de sudoració; un problema denominat hiperhidrosi i que afecta 800.000 espanyols i 176 milions de persones al món, segons la International Hiperhidrosis Society (IHS).

  La suor està composta per aigua, sals minerals i altres substàncies. Se segreguen través dels quatre milions de glàndules sudorípares situades al teixit subcutani, per sota de la dermis. Suar té diferents funcions: la principal és regular la temperatura corporal. Gràcies a la suor, la pell s'humiteja, s'evapora i així baixa la temperatura. En condicions normals se sua un litre al dia, però aquesta quantitat es pot superar quan es practica exercici físic o hi ha altes temperatures. Els esportistes d'elit suen més (fins a quatre o cinc litres per hora) i els nens i els ancians menys; el grau de maduresa de les fibres nervioses que regulen les funcions automàtiques de l'organisme, com la sudoració o el pols, no està bastant desenvolupat en la infància i es perd a mesura que s'envelleix. La transpiració té relació amb el sexe. Les glàndules apocrines, un tipus de glàndules sudorípares (al costat de les acrines i les apocrines), alliberen essències que tenen olor. La majoria es troben a les aixelles, els engonals i al voltant dels mugrons, i són les productores de la suor sexual. Estan relacionades amb les feromones, l'olor que segrega l'organisme i que provoca reaccions de comportament específiques en individus de la mateixa espècie, sobretot del sexe oposat.

Per què fem mala olor?

És habitual que donem la culpa a la suor com el primer responsable de la mala olor que desprèn el nostre cos. Tanmateix, prové de la colonització general de la pell per uns bacteris que es formen quan se secreta la suor apocrina. La suor en si és inodora, tret que s'hagi pres algun aliment concret, com l'all o les sardines, o determinats medicaments, com alguns psicofàrmacs i antibiòtics, que puguin alterar l'olor que se segrega.

Suar més del compte, una malaltia social

L'excés de suor és un problema que traumatitza els adolescents, igual que l'acne, repercuteix en la imatge social i suposa un problema en certes professions. L'impacte de l'excés de sudoració en la qualitat de vida és important; provoca inseguretat, vergonya i, fins i tot, pot conduir a la depressió. Així, la mateixa IHS informa que el 63% de les persones amb hiperhidrosi es declaren infelices o deprimides i que el 74% té minvada l'autoconfiança.

Aquest problema pot ser generalitzat, a causa de l'embaràs, l'obesitat, la menopausa, l'ansietat, el consum d'alcohol o d'opiacis, malalties com el càncer i les infeccions; o localitzat als palmells de les mans (hiperhidrosi palmar), als peus, a les aixelles i a la cara (craneofacial), on abunden les glàndules sudorípares. Altres persones pateixen suor nocturna -deixen els llençols xops-, la qual cosa es relaciona amb els fogots de la menopausa, infeccions i certs tumors que s'acompanyen amb pèrdua de pes.

Contra la suor i la mala olor

  •   Desodorants i antitranspirants: Els desodorants (fragància més alcohol i/o etanol) eliminen la mala olor que desprenen els bacteris que colonitzen les gotes de suor. No eviten la transpiració, sinó que l'encobreixen amb perfum. Es poden aplicar en determinades zones del cos (aixelles, peus...), sense efectes secundaris, però són poc efectius quan hi ha una olor corporal molt forta. Els antitranspirants eviten la suor taponant les glàndules amb sals d'alumini. Encara que el seu efecte és més alt (i útil en casos de suor excessiva amb olor intensa), està contraindicat abusar-ne perquè poden provocar taponament dels porus.
  • Ensabonar-se els plecs: Ensabonar-se les cames, els braços i el cap en cada dutxa és correcte, però, cal posar atenció a la higiene dels plecs corporals, com les aixelles o els genitals, més problemàtics en aquests casos.
  • Utilitzar sabó líquid amb clorhexidina en la dutxa: és una opció si es pateix d'olor corporal forta o se sua en excés. Per tal de combatre-la, és recomanable aplicar-se un compost de clorhidròxid d'alumini després de la dutxa.
  • Provar les noves peces de roba "antisuor": Els últims anys, s'ha elaborat roba esportiva amb materials sintètics específics per a combatre la suor, amb propietats que superen les del cotó natural. Fins i tot hi ha samarretes que eliminen les taques de suor. A més d'una gran capacitat d'absorció, el truc es troba en la composició: dues capes de teixit, unides entre si per una nova tècnica que hi permet una circulació d'aire capaç d'evaporar la suor perquè es mantingui sempre seca.
  • Evitar l'oclusió en el calçat. El calçat tancat, igual com passa amb la roba ajustada a les aixelles, contribueix a augmentar la sudoració i la mala olor. Quan el clima ho permeti, s'ha d'optar per un calçat ventilat i obert, com unes espardenyes o sandàlies.
  • Fer servir plantilles "antiolor" i mitjons "antisuor" : Convé recórrer a les plantilles que absorbeixen la humitat dels peus, elaborades amb materials com el carbó o el silici, o mitjons antisuor, un altre producte que ja es comercialitza per mantenir els peus secs.
  • Recórrer a tractaments mèdics: Quan no s'aconsegueix controlar la suor i la mala olor es poden utilitzar els productes següents: antitranspirants forts, que contenen entre un 10% i un 15% d'hexahidrat de clorur d'alumini; fàrmacs anticolinèrgics, que prevenen l'estimulació de les glàndules sudorípares, encara que tenen efectes secundaris; iontoforesi o aplicació d'electricitat per a tancar temporalment les glàndules sudorípares en mans i peus i la simpatectomia toràcica endoscòpica, procediment mínimament invasiu que suprimeix el senyal que porta el cos a suar en excés i que s'aplica a les mans i a la regió craneofacial.

Font: Ramon Grimalt, del Servei de Dermatologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, expert en hiperhidrosi i professor de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto