Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Analitzada l'accessibilitat d'un recorregut per la ciutat, el viatge amb autobús urbà i la visita a un centre esportiu municipal en 18 capitals del país: Una de cada tres ciutats encara conserva barreres arquitectòniques per ser accessible

Les deficiències més destacades per a una persona en cadira de rodes es van trobar als carrers i als centres esportius municipals amb piscina

  S'imagina la vida en una cadira de rodes? Accions com fer un passeig per la ciutat o pujar a un autobús es converteixen en grans proves per superar cada dia. A Espanya, un 6% de la població pateix algun tipus de discapacitat que afecta la seva mobilitat. EROSKI CONSUMER ha volgut comprovar si aquest col.lectiu de persones pot efectuar tres activitats quotidianes per a la resta de la població, com ara fer un recorregut per la ciutat (d'un màxim de 20 minuts), desplaçar-s'hi amb autobús (s'agafava una línia a l'atzar) i nedar en una piscina municipal. Per dur-ho a terme, tècnics de la revista han fet aquestes visites durant el mes de maig acompanyats d'una persona en cadira de rodes en 18 capitals del país: Alacant, Barcelona, Bilbao, Cadis, Còrdova, la Corunya, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Saragossa, Sevilla, València, Valladolid i Vitòria. Per això, s'ha comptat amb la valuosa col.laboració de nombroses organitzacions d'usuaris amb dificultats de mobilitat: la Confederació Gallega de Persones amb Discapacitat (COGAMI), la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COFEMFE), l'Associació de Lesionats Medul.lars i Grans Discapacitats Físics (ASPAYM), la Federació Coordinadora de Persones amb Discapacitat Física de Biscaia (FEKOOR), la Federació Gaditana de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (FEGADI), la Federació d'Associacions de Minusvàlids Físics i Orgànics de Còrdova (FEPAMIC), la Plataforma Representativa Estatal de Discapacitats Físics (PREDIF), la Coordinadora de Disminuïts Físics de Navarra (ACODIFNA), l'Associació d'Esclerosi Múltiple de Guipúscoa (ADEMGI), l'Associació de Persones amb Discapacitat Física d'Àlaba (EGINAREN EGINEZ) i Disminuïts Físics Aragó (Fundació DFA).

La conclusió més evident de l'informe és que, tot i que els últims anys les ciutats s'han esforçat a adaptar-se a les necessitats d'accessibilitat de les persones en cadira de rodes, encara queda molt de camí per recórrer. I és que la qualificació final de l'estudi ha estat de "acceptable". Aquesta nota varia depenent de les ciutats: mentre que Pamplona i Sant Sebastià aproven amb un "molt bé", les pitjors avaluacions van ser les de Bilbao, Màlaga i Sevilla, les tres amb un "regular". Cadis, la Corunya i Oviedo es van quedar en un "acceptable"; i Alacant, Barcelona, Còrdova, Granada, Madrid, Múrcia, Saragossa, València, Valladolid i Vitòria van superar l'examen amb un "bé".

Un passeig amb barreres

Passejar pels carrers de la ciutat no és tan fàcil com sembla. Les persones amb mobilitat reduïda continuen trobant obstacles i barreres arquitectòniques que els impedeixen fer-ho. Així ho ha comprovat EROSKI CONSUMER durant el recorregut, de 10 a 20 minuts, en diferents zones de les 18 ciutats.

Els trajectes van obtenir una nota final de "acceptable", encara que les qualificacions varien d'una ciutat a una altra. Els de Pamplona, Sant Sebastià i Valladolid van ser accessibles i es van valorar amb un "molt bé". No així els de Cadis, la Corunya i Sevilla, on van ser de "regular". A més, mentre que els recorreguts a Barcelona, Bilbao, Còrdova, Madrid, Oviedo, Saragossa i València van aconseguir un "bé", els d'Alacant, Granada, Màlaga, Múrcia i Vitòria es van quedar en un "acceptable".

Durant els recorreguts, els tècnics de la revista i els seus acompanyants en cadira de rodes van comprovar que en la meitat de les vegades, en algunes zones el paviment no era estable: llambordes aixecades, rajoles trencades i soltes, clots, sots o forats eren alguns dels problemes més evidents i que podien ocasionar situacions de perill; especialment, a Barcelona, Bilbao, Cadis, la Corunya, Granada, Oviedo, Saragossa, Sevilla i Vitòria.

És important que quan una persona en cadira de rodes passeja per la ciutat, la vorera tingui una amplària de pas lliure d'obstacles igual o superior a 120 centímetres. No es complia en un de cada quatre casos. Hi destaca la capital gaditana, on es van trobar molts obstacles que hi impedien el pas: papereres, bancs, jardineres, reixetes de ventilació, embornals i taules i cadires de bars dificultaven de vegades el pas.

A Màlaga, Sant Sebastià i Vitòria la vorera i la calçada es trobaven al mateix nivell en tot el recorregut, però no era el més habitual. Quan això ocorre, els rastells no han de tenir una alçada superior als 14 centímetres; en dos de cada tres recorreguts això era així. Quan s'arriba a una intersecció, és fonamental que la vorera estigui rebaixada i coincideixi amb el nivell de la calçada, cosa que no ocorre en la meitat dels casos. Per exemple, a Alacant la persona en cadira de rodes es va veure obligada a seguir el camí per la calçada uns 20 metres fins que va trobar un gual amb rampa i va poder pujar a la vorera. Així i tot, en els llocs on hi havia un rebaix, també es van trobar fonamentalment dos problemes: acabava en un petit graó (a Granada i València) o la rampa tenia massa desnivell (Màlaga i Valladolid).

Òbviament, la presència d'escales és un dels impediments més importants; se'n van trobar als recorreguts d'una de cada cinc ciutats. La instal.lació de rampes és una mesura per a evitar-les, com es va observar a Cadis, la Corunya, Múrcia i Saragossa; encara que en algunes d'aquestes es van trobar alguns defectes: el pendent era massa pronunciat, no hi havia prou espai per a maniobrar...

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto