La data de caducitat i el consum preferent són el mateix?
Data de caducitat i consum preferent són dos conceptes que no s’han de confondre. Mentre que la primera adverteix sobre el dia límit a partir del qual l’aliment no és adequat per al consum (des del punt de vista sanitari), el consum preferent fa referència al temps en què el producte manté intactes les propietats, sense que ingerir-lo suposi un risc per a la salut. La diferència sembla clara i, malgrat això, no ho és tant. Així ho han detectat responsables del govern del Regne Unit: els consumidors no fan distincions entre data de caducitat i consum preferent, i rebutgen l’aliment que ha sobrepassat la data establerta. Tampoc no gestionen de manera adequada els seus recursos amb la planificació, l’emmagatzematge i l’administració correcta dels aliments. El resultat és un pèssim maneig dels recursos alimentaris, ja que es malbaraten 8,3 milions de tones d’aliments i begudes, que acaben cada any a les escombraries.
- Data de caducitat. A partir d’aquesta, el producte no s’ha d’ingerir, ja que no és adequat per al consum. Així i tot, es pot prendre el producte fins al mateix dia en què s’arriba a la data. Aquesta fórmula s’utilitza en aliments molt peribles des del punt de vista microbiològic: pasteuritzats (llet, iogurt, cremes), carns o envasats al buit. Són aliments de risc elevat que poden suposar un perill per a la salut després d’un període curt de temps. En aquests s’indica la llegenda “data de caducitat” seguida de la data (o la indicació del lloc on s’especifica), que consistirà en el dia, el mes i l’any, en aquest ordre. Aquestes informacions es completen amb una descripció de les condicions de conservació de l’aliment.
- Consum preferent. És el temps en què un producte sense obrir manté les propietats en condicions adequades de conservació. Passada aquesta data, la qualitat del producte pot disminuir, però en cap cas no comporta problemes per a la salut. S’utilitza en aliments amb poca aigua (oli, llegums, cereals), deshidratats (purés, sopes), esterilitzats (llaunes, caixes de llet) i en ous. La data de consum preferent o durada mínima d’un aliment és la data fins a la qual el producte manté les propietats específiques, sempre que es guardi en unes condicions de conservació adequades. Es comunicarà precedida de “consumiu-ho preferentment abans de…”, quan s’especifiqui el dia, o “consumiu-ho preferentment abans de la fi de…, o del final de…”, en els altres casos. De vegades, aquesta informació s’haurà de completar amb les condicions de conservació que s’han de respectar per a assegurar la durada indicada. La data estarà composta per la indicació clara i ordenada de dia, mes i any. Tot i això, en els aliments que tinguin una durada inferior a tres mesos, figurarà només el dia i el mes.
Alguns aliments no requereixen indicacions de data de durada, com ara les fruites i les hortalisses fresques sense processar, els vins, els productes de forneria de consum immediat, la sal de cuina i els vinagres, el sucre, els productes de confiteria elaborats gairebé de manera exclusiva amb aquest ingredient o els xiclets.
En tots dos casos -caducitat i consum preferent- la data indica el moment concret en què acaba el període de comercialització d’un producte i, per tant, de la seva retirada de les prestatgeries. Convé saber que si el consumidor adquireix un aliment “passat de” data té dret que el venedor li’l canviï per un altre amb una data de caducitat o de consum preferent que no hagi passat.
La normativa vigent relativa a l’etiquetatge i la presentació de productes alimentaris (Reial Decret 1334/1999) estableix l’obligatorietat de determinar el període anterior a la data de durada mínima (consum preferent) o a la data de caducitat.
Les dates de conservació, tant de caducitat com de consum preferent, estan establertes pel fabricant segons uns criteris sanitaris i de qualitat estrictes en unes condicions de conservació estàndard (temperatura, humitat, llum solar) recomanades en l’envàs. Si aquests paràmetres no es compleixen, la vida del producte s’escurça de forma notable. D’altra banda, si l’envàs protector està deteriorat o el producte s’obre, les condicions de conservació canviaran, per la qual cosa les dates de consum preferent o de caducitat seran diferents. En la majoria de casos, el fabricant estableix el temps i les noves condicions de conservació una vegada obert l’envàs del producte.
El lloc destinat a emmagatzemar aliments ha de tenir una capacitat suficient, en funció de l’ús que se li vulgui donar, per tenir els productes ordenats i a la vista.
Al rebost, que ha de ser un lloc fresc, sec i amb una ventilació adequada, s’emmagatzemaran els aliments que es poden mantenir a temperatura ambient, com els llegums, cereals i derivats -farina, pastes, galetes-, sucre, sal, cafè, cacau, espècies o oli. També és el lloc de productes que s’hagin sotmès a tractaments higienitzants que no requereixin fred per a ser conservats, com ara la llet esterilitzada o les conserves, tots aquests aliments estables a temperatura ambient.
La majoria de fruites i verdures es poden conservar a temperatura ambient en un ambient sec, fresc i molt ben ventilat. Com que són aliments de deteriorament ràpid, és imprescindible fer una inspecció diària acurada del seu estat. Els aliments, encara que estiguin envasats, no han d’entrar mai en contacte amb el terra. A més, si el rebost se situa en un armari, aquest haurà de disposar de portes que protegeixin els aliments de l’exterior.
La temptació de guardar al rebost productes de neteja o d’una altra naturalesa al costat dels aliments no és una pràctica aconsellable, ja que hi ha risc de contaminació: els llocs d’emmagatzematge d’aliments només s’han de destinar a aquesta finalitat. Les semiconserves, com les anxoves i alguns aliments envasats al buit (carns fredes, salmó fumat) necessiten temperatures de refrigeració. Els productes pasteuritzats tenen una vida útil molt curta i també necessiten refrigeració.