Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Analitzats 287 productes financers d'estalvi de 32 entitats financeres: Les entitats recomanen dipòsits, pagarés i fons per als petits estalviadors

El pagaré és un producte florent a causa de la necessitat de capital dels bancs i les caixes

  Diuen que els diners no donen la felicitat, però en aquests moments d'incertesa econòmica és fonamental saber què es pot fer per a posar en lloc segur els nostres estalvis. A Espanya, el valor total d'estalvi de les llars es va situar en 18.496 milions d'euros en el tercer trimestre de 2011, 3.562 milions d'euros menys que en el mateix període de l'any anterior. EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer tot allò referent al que pot fer el petit consumidor per a invertir els estalvis de manera segura i beneficiosa. Amb aquest objectiu, al final de gener tècnics de la revista van visitar un total de 100 sucursals de 32 entitats bancàries de 18 ciutats: la Corunya, Alacant, Barcelona, Bilbao, Còrdova, Logronyo, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Santander, Sevilla, València, Valladolid, Vitòria i Saragossa.

Cada tècnic es va fer passar per un estalviador que disposava de 6.000 euros que pretenia rendibilitzar. Preguntava, d'una banda, quin tipus de productes financers li podrien interessar en cadascuna de les 32 entitats bancàries seleccionades (en cap n'era client): Bancaixa, Caja Madrid i Caja Rioja (Bankia); Banco Popular; Banesto; Bankinter; Bankoa (Crédit Agricole); BBK, Caja Vital i Kutxa (Kutxabank); Sabadell, Banco Herrero, Banco Guipuzcoano (Sabadell); BBVA; CAI; Caixa Bank; Caixa Galícia (Novacaixagalicia); Caja Cantabria; Caja Círculo; Caja España-Caja Duero; Caja Murcia; Caja Rural Navarra; Cajasol i CA (Banca Cívica), Cajastur; Cajasur; CAM; Catalunya Caixa; Ibercaja; ING Direct; Banco Santander i Unicaja. I, de l'altra, el tècnic demanava una recomanació sobre quin producte li convenia més.

Les entitats financeres van oferir, per aquest ordre, dipòsits, pagarés i fons d'inversió. Quant a les recomanacions, bancs i caixes no van dubtar a recomanar la contractació dels dipòsits per la seva seguretat a l'hora de garantir el capital. Destaca en gran manera el creixement dels pagarés com a possible fórmula d'estalvi; la seva aparició es deu a la necessitat de capital de les entitats bancàries. En aquest sentit, gairebé dos de cada cinc pagarés oferts pertanyien a Banco Santander.

L'oferta

A EROSKI CONSUMER li van oferir un total de 287 productes per invertir els 6.000 euros estalviats. Els més oferts van ser els dipòsits (en un 45% dels casos), seguits a distància pels pagarés (en un 22%) i els fons d'inversions (en un 13%). Per ciutats, Madrid i Oviedo van ser els llocs on més dipòsits van oferir; a Múrcia, on més fons d'inversió; a Sevilla, pagarés; a Oviedo, dipòsits combinats; a Madrid i Vitòria, comptes d'estalvi, i a la Corunya, accions.

  Va haver-hi personal que també va tractar de promocionar comptes corrents d'estalvi (en una de cada cinc visites), plans d'estalvi (en una de cada vuit), inversions en borsa (només en sis visites), assegurances d'estalvi (en quatre), plans de pensions (en una), Bons de l'Estat (en una) i Lletres del Tresor (en una altra). Pràcticament no va haver-hi diferències entre l'oferta de bancs i caixes, encara que aquestes últimes tendeixen a oferir dipòsits en una proporció més grans que els bancs (un 52% del total dels productes de les caixes, enfront del 40% del total dels bancs). La raó? Avui dia, les caixes experimenten un procés de conversió en bancs. El forat de la bombolla immobiliària ha provocat que a les entitats bancàries se'ls exigeixi més capital i les caixes, com que són més febles, s'han hagut de sotmetre als processos de fusió-absorció amb altres entitats per a adquirir, així, la forma de banc.

Dipòsits, pagarés i fons d'inversió

En total, es va rebre informació de 128 dipòsits. Gairebé totes les entitats bancàries analitzades oferien aquest producte, excepte Bancaixa, ING Direct i Unicaja. El dipòsit és el producte més segur, ja que garanteix la inversió, fins i tot si el banc o la caixa fallís. Si això passés, seria el Fons de Garantia de Dipòsits el responsable, fins a un límit de 100.000 euros.

Com a segona opció, es van oferir 62 pagarés en dotze entitats bancàries: Bancaixa, Banco Herrero, Banco Popular, BBVA, Caixa Galícia, Caja España-Caja Duero, Caja Madrid, Caja Rioja, Catalunya Caixa, Sabadell, Banco Santander i Unicaja. Gairebé dos de cada cinc pertanyien a Banco Santander. Són un actiu de renda fixa i es negocien en el mercat secundari (AIAF). Els últims mesos, aquest tipus de producte ha crescut considerablement, malgrat que el consumidor hi pot perdre diners. Convé recordar que res no garanteix que el preu de venda sigui igual o superior al de l'adquisició dels pagarés i la seva liquidació depèn de la situació econòmica de l'entitat; és a dir, en cas de fallida no està protegit per cap fons de garantia.

És clar, llavors, que invertir en pagarés comporta un risc raonable per als nostres diners. Malgrat això, només en 19 ocasions informen que aquest producte està garantit per la mateixa entitat i no per un Fons de Garantia, com en el cas dels dipòsits. Llavors, per què se segueixen oferint els pagarés? Generalment, les entitats ho fan per una necessitat de capital per respondre als paràmetres exigits per la Unió Europea en els últims acords de Basilea (recomanacions sobre la legislació i regulació bancària). En aquests, la UE exigeix més control i, sobretot, que els bancs sanegin els comptes per a fer front als possibles productes tòxics o a la morositat que puguin sorgir en un futur. Si, així i tot, està interessat en aquest producte, el consumidor ha de ser previngut i vigilar el ràting (qualitat del deute) del banc o caixa que llança l'emissió per a assegurar-se que la seva solvència és elevada i que, per tant, podrà fer front als seus compromisos financers.

Finalment, es van oferir 38 fons d'inversió en 18 entitats bancàries. En general, n'hi ha una gran diversitat: de renda fixa (inverteixen en obligacions, bons, lletres i pagarés), variable (inverteixen en accions) i mixts (de renda fixa i variable).

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto