Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe

Λ

Reial Acadèmia Espanyola: Sobre els fonaments de la paraula

A tocar de Los Jerónimos i del Museo del Prado es troba la seu principal de la Reial Acadèmia Espanyola, un edifici construït expressament per a aquesta institució que l'any que ve farà tres segles.

Limpia, fija y da esplendor

La RAE es va fundar el 1713 per iniciativa del marquès de Villena. Un any més tard, una Reial Cèdula de Felip V va aprovar l'Acadèmia perquè redactés els seus estatuts i va concedir als acadèmics els mateixos privilegis i avantatges que gaudia la servitud de la Casa Reial. En la seva fundació, l'objectiu de la RAE va ser "fixar les veus i les paraules de la llengua castellana en la seva major propietat, elegància i puresa". No en va, el seu escut té inscrita la llegenda "Neteja, fixa i dóna esplendor". Per adequar-se als temps, la RAE ha anat modificant els seus estatuts i els actuals es van ratificar el 1993. Avui, la missió de la RAE és "vetllar perquè els canvis que experimenta la llengua espanyola en l'adaptació constant a les necessitats dels seus parlants no trenquin la unitat essencial que manté en tot l'àmbit hispànic".

  
La regente María Cristina y el rey Alfonso XIII asistieron en 1894 a la inauguración del edificio que hoy ocupa la RAE. Rubén García Blázquez
  
La RAE se fundó en 1713 y acogió en su divisa la leyenda Limpia, fija y da esplendor, mostrando así su compromiso por la pureza del idioma. Rubén García Blázquez

Lletres amb molt de talent, treball i coneixement

L'espina dorsal de la RAE són els acadèmics numeraris. En són 46, inclòs el director, i cadascun d'ells o elles té assignat una butaca amb una lletra majúscula o minúscula de l'alfabet. Per exemple, Mario Vargas Llosa és la L majúscula i Margarita Sales la i minúscula. Cada candidat a la Reial Acadèmia, sempre per defunció d'un altre acadèmic ja que el càrrec és vitalici, ha de ser presentat almenys per tres acadèmics numeraris i obtenir la meitat més un dels vots. Els acadèmics, depenent de la seva especialitat, es divideixen en petits grups anomenats comissions, com les de Vocabulari Científic i Tècnic, de Gramàtica, de Ciències Humanes, d'Informació Lingüística, etc. Cada comissió elabora els seus treballs i els proposa setmanalment en el Ple.

  
Detalle del sillón académico tallado con la A mayúscula, letra asignada actualmente al lexicógrafo y doctor en Filología Románica don Manuel Seco Reymundo. Rubén García Blázquez

Paraules que flueixen en una atmosfera particular

Tots els dijous, religiosament de 19.30 a 20.30, els acadèmics numeraris acudeixen a aquest Ple. Si hi arriben abans, potser tindran temps de llegir la premsa, de prendre un cafè o de xerrar a la "Sala de Pastas". Al vestíbul del saló de plens es troben els penja-robes, dedicats també a cadascun dels acadèmics i etiquetats per ordre d'antiguitat. El més veterà és Martí de Riquer, que hi va ingressar el 1965. A dins, les cadires es disposen al voltant d'una taula ovalada. A les pupil.les els costa adaptar-se a l'escassa llum que regna en la resta de la sala, de manera que l'atenció se centra en la taula, en les cares i, sobretot, en les paraules. Les comissions i el ple, juntament amb l'Institut de Lexicografia i les propostes d'acadèmics de les restants vint-i-una acadèmies de la Llengua Espanyola, com la colombiana, la mexicana, la filipina, etc., forgen l'obra més coneguda de la RAE: el Diccionari de la Llengua Espanyola. A més d'aquesta Bíblia de l'idioma espanyol, la institució publica altres diccionaris especialitzats i edicions commemoratives de grans obres literàries.

  
La Sala de Pastas es un lugar distendido donde suelen reunirse los académicos antes de los plenos. Está decorada con los retratos de los directores que ha tenido la RAE en el siglo XX. Rubén García Blázquez
  
En el vestíbulo del Salón de Plenos se encuentran los percheros, uno por académico. Están situados por orden de ingreso en la Academia y tienen percha para el abrigo, el sombrero y hasta para el paraguas. Rubén García Blázquez
  
Vista del Salón de Plenos desde el vestíbulo. Los académicos se reúnen aquí todos los jueves de 19:30 a 20:30, principalmente para debatir, aprobar actas de la sesión anterior y presentar correcciones o añadidos al Diccionario. Rubén García Blázquez
  
En la mesa ovalada, rodeada por los sillones académicos, abundan las obras de la RAE, como el Diccionario, la Nueva Gramática, la Ortografía de la Lengua Española, etc. Rubén García Blázquez
  
El director de la RAE, don José Manuel Blecua, que tomó posesión en diciembre de 2010, dirige el pleno desde el sillón que tiene el respaldo más alto. Rubén García Blázquez
  
El sitio del director se distingue también por esta campanilla que hace sonar durante el pleno. Rubén García Blázquez

Paradís dels bibliòfils

A la planta baixa, els sostres sense fi i la fusta envolten una altra sala, decorada amb els retrats dels directors de la RAE al llarg dels segles. A la primera planta es troben els llegats de Dámaso Alonso i Rodríguez Moñino, dues exquisides biblioteques particulars que van cedir a l'Acadèmia i que sumen prop de 60.000 volums. El saló d'actes, que traspua solemnitat, amb les acolorides vidrieres dedicades a la poesia i l'eloqüència, és l'escenari de les cerimònies d'ingressos i les presentacions d'obres.

  
En la planta baja también se encuentra la Sala de Directores, con los retratos de los directores de la RAE de los siglos XVIII y XIX. Rubén García Blázquez
  
Otra perspectiva de la Sala de Directores. Rubén García Blázquez
  
Detalle de Gramáticas con el emblema de Limpia, Fija y da Esplendor y retrato de don Pedro de Silva y Sarmiento, octavo director de la RAE que ocupó la letra Z mayúscula. Rubén García Blázquez
  
En la planta superior se encuentran las tres bibliotecas. En la imagen la biblioteca de los Académicos. Rubén García Blázquez
  
Varios estantes de la biblioteca de los Académicos. Rubén García Blázquez
  
La biblioteca particular de don Dámaso Alonso fue cedida a la RAE en 1998. Tiene cerca de 40.000 volúmenes. Rubén García Blázquez
  
Muchos de los libros de don Dámaso Alonso contienen anotaciones personales. Rubén García Blázquez
  
La colección de don Antonio Rodríguez Moñino fue cedida a la RAE por su viuda. Son unas 17.000 obras y se encuentran en una sala inaugurada para este fin en 1995. Rubén García Blázquez
  
Además de obras literarias, la colección de Rodríguez Moñino incluye valiosos manuscritos, impresos, pliegos, láminas de cobre, estampas, dibujos y correspondencia. Rubén García Blázquez
  
En el Salón de Actos de la RAE tienen lugar las ceremonias de ingresos de los nuevos académicos y la presentación de las obras. Rubén García Blázquez
  
Vista general del Salón de Actos. Al frente las dos vidrieras de la Poesía y la Elocuencia. Rubén García Blázquez

Altres fotoreportatges que poden interessar-te

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto