Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

Λ

Somriures i llàgrimes: saludables per dins i per fora

La rialla i el plor són sans i beneficiosos, contribueixen a mantenir l'equilibri psicològic i un estat físic saludable

  Plorar és tan bo per a la salut com riure, encara que bé es podria afirmar que són la cara i la creu del nostre estat anímic i una manera molt sana, en el just equilibri, d'expressar les nostres emocions. Riure amb grans riallades equival a fer una sessió completa de la millor gimnàstica i a un analgèsic natural, mentre que plorar reconforta i relaxa tant com prendre un bany d'aigua tèbia. Per això, els experts recomanen expressar els sentiments en forma de rialles i llàgrimes per a sentir-nos millor.

El plor és la nostra carta de presentació al món quan naixem i al voltant dels dos mesos de vida esbossem el nostre primer somriure social. Des de llavors, és inevitable que la nostra existència s'acompanyi de somriures i llàgrimes. Els primers són benvinguts, mentre que les segones són temudes i rebutjades, tret que brollin per una intensa emoció d'alegria. Però tant els uns com les altres tenen raó fisiològica d'existir i resulten beneficiosos per a la nostra salut mental i el nostre organisme. En què s'assemblen el riure i el plor? Són dues maneres d'expressar les emocions i es troben en estreta relació amb la pressió sanguínia, amb l'acceleració i la detenció de la respiració, amb l'aparició del rubor i la pal.lidesa a la cara i, fins i tot, amb el to muscular. Gràcies als dos, s'aconsegueixen descarregar tensions i, a més, posseeixen una funció reguladora que crea circumstàncies avantatjoses per a l'organisme.

Des de la infantesa fins a l'etapa adulta

El riure, i en concret el sentit de l'humor, és una forma d'expressió genuïnament humana que ha funcionat com a cohesió social, com el cant o el ball. Diferents estudis afirmen que el riure s'utilitza com una forma de comunicació en la infància i que, en l'etapa adulta, es converteix en una forma d'expressió dels sentiments. Així, mentre que els nens de 6 anys riuen al voltant de 300-400 vegades al dia, els adults ho fan entre 15 i 100 vegades; en canvi, els adults més grans somriuen menys de 80 vegades diàries; les persones més rialleres fan 100 rialles al dia i les menys alegres amb prou feines arriben a les 15, la qual cosa demostra que amb els anys es va perdent aquesta capacitat expressiva.

El plor es produeix, en canvi, amb finalitats fisiològiques: netejar el llagrimer, mantenir una hidratació adequada dels ulls, però també per a alliberar les hormones del benestar. Acompanya l'ésser humà des del naixement, sobretot durant l'etapa de nadó com un acte de comunicació i com un reclam d'atenció a la mare i als cuidadors. En l'etapa adulta, el plor encara es considera un acte de comunicació, però es transforma per a expressar altres necessitats: per a mostrar la impotència que se sent davant d'un succés concret, per a alleujar una gran tensió o per a eliminar la tristesa. Els "factors gallet" que el desencadenen solen ser emocions molt intenses, que poden ser negatives, com els pensaments negatius i nocius, les males notícies, la ràbia, la pena i el patiment, però també les positives, com una alegria intensa.

Hormones i músculs del riure i del plor

  Amb el riure s'alliberen endorfines, substàncies opioides endògenes segregades pel cervell, amb alts poders analgèsics que mitiguen el dolor, a més d'adrenalina, un component que, en bona mesura, potencia la creativitat i la imaginació; dopamina, que facilita l'activitat mental; i serotonina, amb efectes calmants i que disminueix l'ansietat.

En canvi, quan el plor s'activa s'alliberen adrenalina i noradrenalina, que és l'hormona que fa que ens alleugem i tranquil.litzem, i altres substàncies com l'oxitocina, que alliberen les mares quan són prop dels fills per proporcionar-los una sensació de calma. Això explica que, després de plorar una bona estona, es tingui una sensació de relaxació similar a la que s'experimenta després d'un bany amb aigua tèbia.

En la generació de la rialla i del plor intervenen, a més, diversos grups musculars. En l'acció de riure participen prop de 400 músculs, inclosos 15 de la cara, alguns del tòrax, l'abdomen i l'estómac, que solament es poden exercitar amb aquesta. En aquest moment, i a causa de la intensitat de l'exercici, cada grup muscular s'estimula com ho faria en una sessió de gimnàstica, fins al punt que cinc minuts de riure equivalen a 45 minuts d'exercici aeròbic i ajuda a aprimar, ja que reactiva el sistema limfàtic. També produeix una contracció dels músculs del diafragma, la ressonància de la faringe i del vel del paladar i contraccions involuntàries dels músculs facials. D'altra banda, el plor contreu els músculs facials i l'entorn dels ulls. Com a conseqüència, la irrigació sanguínia excita les mucoses oculars i s'origina el llagrimeig.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto