Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

Λ

De la música al silenci

La tria dels auriculars i la manera d'utilitzar-los són dos factors determinants per a conservar la salut de les orelles

  Entretenir-se i evadir-se de tot mentre se sent, per mitjà dels cascs, música a gran volum durant un trajecte amb tren, autobús o mentre es fa una passejada pot passar factura a la salut auditiva de qualsevol. Les alertes sobre la sordesa dels adolescents i els joves usuaris d'auriculars estan justificades per diferents estudis. Alguns tipus d'auriculars disponibles en el mercat són més nocius que d'altres. Per això, convé conèixer les seves diferències i aprendre a utilitzar-los per a salvar l'orella.

El camí que hi ha entre l'ús d'auriculars i el dels audiòfons és cada vegada més curt. Els darrers anys, diverses investigacions científiques han confirmat l'aparició de la sordesa adquirida en edats cada vegada més primerenques. Un dels més recents i rellevants ha estat el que ha dut a terme un equip d'investigadors de Boston i publicat el 2010 a la revista "Journal of American Medical Association" (JAMA), que ha constatat que la pèrdua de l'audició va augmentar fins en un 31% entre els adolescents i joves estatunidencs en el període 2005-2006 respecte de les estadístiques del mateix grup de població 15 anys abans. Aquest treball va tenir un resultat, si més no, impactant: un de cada cinc adolescents -d'entre 12 i 19 anys- tenia algun tipus de pèrdua auditiva. I, entre altres factors de risc, sentir música a un volum alt era i és un dels factors de risc més importants en aquest sector poblacional.

Nombrosos estudis sobre la sordesa induïda pel soroll, com ara un de fet en músics d'orquestra , ja han demostrat que l'exposició prolongada a un volum elevat de música danya la còclea, una de les estructures de l'orella interna. Aquesta exposició prolongada a la música té com a conseqüència un trauma acústic que varia segons les característiques de cada persona (algunes són més vulnerables), del temps d'exposició (el nombre d'hores seguides sentint música) i de la intensitat (segons com d'elevat sigui el volum). El Comitè Científic de Riscs Sanitaris Nous i Emergents de la Comissió Europea ja va fer públic un informe el 2008 en què advertia que sentir música de reproductors musicals a més de 89 decibels (dB) i durant més de 60 minuts al dia podia causar sordesa. Una conversa normal es produeix a 60 dB i tots els sons que superin els 85 dB ja representen un perill per a la salut auditiva.

Tipus d'auriculars

Els auriculars es poden classificar segons el disseny (externs i interns), la qualitat del so (oberts o tancats) i la impedància (alta o baixa). D'acord amb el disseny, es divideixen en dos grans grups:

  •   Els externs són els auriculars que queden per fora del pavelló de l'orella i que, segons algunes classificacions, també se subdivideixen en circumaurals, que són aquells que envolten l'orella amb un coixinet d'escuma, i els supraaurals, que consten d'un coixinet que descansa sobre l'orella però sense cobrir-la del tot. Quant a la qualitat del so, tant els uns com els altres poden ser oberts, si permeten la fugida de so a l'exterior i també recullen part d'aquest so exterior, o tancats, si el so no surt cap a fora i aïllen per complet del soroll ambienti. Ara bé, algunes veus expertes opinen que aquestes subdivisions responen més a una qüestió semàntica que a una realitat tècnica i aposten per classificar els auriculars en els dos grans grups esmentats.
  • Els interns o intraaurals, el nom tècnic correcte dels quals és auriculars intracanals, són els que queden amagats dins del conducte auditiu. Algunes classificacions també els subdivideixen en "ear-buds" o botons d'orella, que són els més habituals i que es col·loquen a l'entrada de l'orella, però que no arriben a penetrar-hi, i els intraauriculars, que sí que es col·loquen dins del canal auditiu. De nou, en aquest segon cas, els experts en audició són partidaris de designar tots aquests subtipus d'auriculars sota la nomenclatura d'intracanals .

A més del disseny, els auriculars es distingeixen per una característica tècnica en la qual els usuaris haurien de fixar-se en el moment d'adquirir-los , ja que és molt important per a cuidar l'audició. Es tracta de la impedància, que és la resistència que l'auricular exerceix al pas del corrent. Aquesta dada figura en tots els auriculars i sol ser de 32, 16 i 8 ohms i poques vegades de 4 ohms.

En funció de la impedància, la potència del reproductor és més alta o més baixa. Com més petita és la impedància, més alta és la potència i, com més gran és la impedància, més baixa és la potència. Des del punt de vista de la salut auditiva, és preferible utilitzar auriculars d'impedància més gran perquè la potència sigui més baixa.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto