Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

El meu fill no menja

L'obsessió de molts pares pel menjar i la insistència perquè els nens mengin quantitats desproporcionades són els motius principals d'aquesta situació

  "No m'importa si és nen o nena, l'única que vull és que mengi". Aquest és el desig de molts pares que esperen el segon fill i que ja no saben què fer perquè el primer mengi. I no es tracta d'un cas aïllat. Aquesta inquietud, compartida per tantes famílies, respon en la majoria dels casos a una preocupació exagerada dels pares i les mares. Els canvis que viu el nen en la seva curta vida influeixen de manera determinant en la conducta, i aquests es reflecteixen també en el seu comportament amb el menjar. El canvi que experimenta el menor quan passa de prendre el pit o de beure el biberó a menjar sòlid, el començament de la guarderia, quedar-se a dinar al menjador, la tornada a escola després de les llargues vacances, el naixement d'un germanet... són situacions que alteren els nens i que de manera natural manifesten també amb el menjar. En molts casos, el problema que un nen sa tingui certa inapetència o que no mengi prou respon als mals costums dels pares o dels cuidadors de la seva alimentació, ja que pretenen que els nens prenguin quantitats de menjar equivalents a les d'un adult.

De debò que el nen no menja?

La diferència entre un nen que realment no menja i un nen que sembla que no menja és que el primer perd pes i el segon, no. Tot i això, en cas de dubte i de preocupació, el pediatre ha de descartar qualsevol malaltia mitjançant una revisió exhaustiva. A continuació, s'enumeren les solucions a les situacions més comunes i que més preocupen els pares:

  • Menja a escola però a casa no (o poc i amb molt d'esforç). A part del vincle emocional i l'interès per ser el centre d'atenció que té el nen a casa en relació amb el menjador escolar, de segur que hi ha alguna cosa més que diferencia aquests ambients. Al menjador d'escola els nens de la mateixa edat mengen tots junts i sense distraccions; no hi ha televisió, no hi ha joguines. L'hora de dinar es dedica al que és: el moment de menjar. Havent dinat, es juga, però no mentre es dina. Tampoc no hi ha opció de triar un altre plat si el que s'ha servit no agrada o no ve de gust: es deixa un temps concret perquè el nen mengi (sol o amb ajuda) el plat que toca en el menú del dia. Passat aquest temps, hagi menjat més o menys, haurà de menjar el segon plat. Al menjador escolar tampoc no hi ha la possibilitat de menjar les postres que més li agraden. A casa, en canvi, és més fàcil que els nens aconsegueixin els seus capritxos perquè pares, oncles i avis cedeixen a les seves insistents (i fins i tot molestes) peticions. La clau es troba a analitzar les diverses situacions que es donen en els dos ambients, copiar el que funciona a escola per portar-ho a la pràctica a casa, ser perseverants, no cedir ni concedir capritxos i tenir la confiança que els canvis funcionaran.
  •   Menja a casa però no a escola. Una situació diferent, però el mateix consell: analitzar les situacions que funcionen a casa i valorar la possibilitat de repetir-les a escola. Per bé que aquesta pràctica no sempre és possible, ja que el menjador es regeix per unes normes determinades. En aquest cas, una bona idea és concedir al nen més llibertat i independència a l'hora de fer les coses. S'ha d'admetre, sense retrets, que el nen es taqui la roba o les mànigues si menja sol. No passa res, la roba es renta, encara que se l'ha d'educar que sigui acurat mentre menja.
  • Pràcticament no menja enlloc. Si el nen està sa, però és inapetent, el problema del seu comportament negatiu pot ser conseqüència que la relació entre els pares i l'alimentació sigui dolenta. En la taula següent es recullen alguns dels errors que cometen els pares i que han de millorar perquè la conducta del nen canviï.
  • Menja sempre bé, a casa, a escola... El consell no és cap altre que seguir com fins ara i no preocupar-se de si el nen menja menys durant un o dos dies, o en determinats moments (berenar, sopar...). Els nens, igual que els adults, no tenen la mateixa gana tots els dies. Permetem-li que no sempre mengi igual de bé! No podem cometre l'error d'obligar-lo a menjar quan realment no vol.

Per què no volen menjar molts nens?

Moltes vegades, el problema de la conducta negativa dels nens el tenen els pares per ser molt insistents, oferir menjar a qualsevol hora, obsessionar-se perquè mengin de tot, servir una quantitat exagerada de menjar per a la seva edat o cedir als seus capritxos i donar-los el que més els agrada sempre en vista de la mínima protesta...

Els pediatres subratllen que l'única esperança de canvi quan un nen s'aferra a no menjar és que canviïn els pares. Un nen que no menja ha de perdre molt de pes perquè hi hagi un risc real de malaltia. Si el nen està sa, té vitalitat, dorm, juga i riu, encara que sembli que menja poc, està menjant el que el seu cos li demana. Res més.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto