Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

Λ

La febre, amiga o enemiga?

En el 99% dels casos la febre és una resposta contra les infeccions degudes a virus o bacteris, encara que també es pot originar per altres causes

  Encara que poques persones definirien la febre com una cosa positiva, sobretot després de sofrir les molèsties que l'acompanyen, aquesta pot ser una gran aliada per a lluitar contra les infeccions. Malgrat aquesta afirmació, avalada pels experts, són nombrosos els dubtes que sorgeixen en les famílies davant de quadres febrils, des de com s'ha de mesurar i controlar de manera adequada fins a quins fàrmacs resulten més efectius. Per trobar resposta a algunes d'aquestes preguntes convé conèixer amb exactitud com s'origina la febre. L'home -i els animals de sang calenta- tenen una temperatura corporal determinada per protegir els seus òrgans vitals -cervell, cor i fetge- de les infeccions i altres agressions. Aquesta temperatura està regulada per un mecanisme similar a un termòstat que es troba en una part del cervell, l'hipotàlem, i que es dispara quan detecta algun factor que pot danyar òrgans vitals. Això significa que la febre, per molt molesta que ens resulti, no és una malaltia, sinó un mecanisme de defensa, un símptoma que alguna cosa no va bé en el nostre organisme. En el 99% dels casos, és una resposta enfront de les infeccions degudes a virus o bacteris, entre altres microorganismes. Però es pot originar per altres causes, com un sobreescalfament per estar massa abrigats, que pot conduir a un cop de calor, malalties de la pell, metabòliques, autoimmunes i, fins i tot, per determinats medicaments.

De les dècimes a la febre perillosa

El cos humà s'ha de mantenir a una temperatura corporal determinada, al voltant de 36,8 ºC, quan es pren a l'aixella. A mesura que aquesta ascendeix, rep un nom diferent i augmenten les possibilitats que esdevingui perillosa per a l'organisme:

  • Temperatura normal, entre els 36º C i els 37º C
  • Febrícula o "dècimes", quan la temperatura axil.lar se situa entre 37º C-38º C
  • Febre, quan arriba a 38ºC o més.
  • Febre alta, quan supera els 39ºC.
  • Hipertèrmia, quan depassa els 40ºC, la febre es considera molt alta i perillosa.

Com més alta és temperatura, més símptomes hi ha

  L'elevació de la temperatura corporal s'associa, a més, a l'aparició d'altres símptomes acompanyants, que el metge també valora i que li donen una orientació sobre la gravetat de la febre i l'ajuden a decidir com actuar. Entre altres figuren els següents:

  • Febre entre 38º C i 39º C. En aquest rang de temperatura axil.lar, l'organisme de la persona afectada pot respondre amb enrogiment (o rubor), augment de la freqüència cardíaca (taquicàrdia) i de la freqüència respiratòria (taquipnea).
  • A partir de 39º C. Els nens més petits poden presentar convulsions.
  • A partir de 40º C. Per si sola, és motiu suficient per portar els nens a urgències. Es poden sofrir marejos, nàusees, mals de cap i una sudoració tan acusada que condueix a la deshidratació.
  • A partir de 41º C. Els afectats necessiten atenció urgent i poden sofrir confusió, al.lucinacions i somnolència.
  • A partir de 42º C. Un adult amb aquesta temperatura corporal o més pot sofrir un coma, acompanyat d'hipertensió o hipotensió greus i taquicàrdia extrema.
  • A partir dels 43º C. Els afectats no escapen del dany cerebral ni de la parada cardiorespiratòria.

Com i quan s'ha de mesurar la temperatura

La temperatura corporal s'ha de prendre almenys tres vegades en un mateix dia (al matí, a la tarda, entre les 16.00 i les 18.00 hores, i a la nit, abans d'anar al llit). Les localitzacions o parts del cos en què es pot mesurar són quatre:

  • L'aixella. El termòmetre es col.loca sota l'aixella i ha de romandre en contacte amb la pell fins que xiuli. Aquesta és la localització que s'ha universalitzat en els adults perquè ofereix uns valors més exactes de la temperatura corporal. Quan la temperatura axil.lar depassa els 38º C, es considera que una persona té febre.
  • El recte. En nadons, la temperatura més fiable és l'anorectal i es recomana utilitzar-la també per a nens petits que no sostenen amb seguretat el termòmetre a la boca. L'anus està molt vascularitzat pel paquet venós hemorroïdal, per la qual cosa la temperatura anorectal és un molt bon reflex de com està la temperatura corporal. Per mesurar-la, es col.loca el nen de cap per avall, sobre una superfície plana o en la falda, se li separen els glutis i se'l subjecta fortament perquè romangui immòbil i així poder introduir-li el termòmetre 1,5 o 2 centímetres en l'anus; per facilitar-ne l'entrada, la punta es pot lubricar amb vaselina. Després, es deixa el termòmetre 2-3 minuts i, quan se sent el senyal acústic, es retira. En aquest cas, es considera que el nen té febre quan la temperatura és de 38,5º C.
  •   La boca. La temperatura oral o bucal-sublingual també és molt fiable, encara que és una localització que no sol utilitzar-se pel risc d'infecció que comporta si hi recorren més d'una persona. Un altre factor en contra és que sol donar xifres superiors a les axil.lars i, en alguns casos, interpretacions errònies quant a la presència real de febre. No obstant això, és una opció que es pot considerar en nens, a partir dels 4 o 5 anys, perquè ja poden cooperar més en el mesurament. Per prendre'ls la temperatura, es col.loca el termòmetre sota la llengua, se'ls demana que tanquin la boca, que respirin pel nas i que estrenyin els llavis (perquè el termòmetre no es mogui). Una vegada que sona el senyal acústic, es retira el termòmetre i, si la temperatura supera els 37,8 ºC, és que el nen té febre.
  • L'orella. Un estudi recent publicat a "The Lancet" ha posat de manifest que els termòmetres per a prendre la temperatura a l'orella no són tan efectius. Es donen diversos aspectes que en limiten les possibilitats d'ús: no es poden utilitzar en presència d'una malaltia (com una otitis o infecció) i, si no es col.loquen en una posició adequada, poden oferir valors de temperatura incorrectes, sobretot en els nens més petits, amb canals auditius més petits. Un dels avantatges és que permet prendre la temperatura del nen mentre dorm.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto