L'ensenyament musical: una simfonia de quatre moviments

Cant, corda, vent i percussió. Mans precises i oïda fina. Ritme i harmonia. Capacitat de traduir un llenguatge gràfic en un llenguatge universal, el de provocar emocions. Disciplina i constància. La primera nota en la infantesa. El sol magnífic en l'edat adulta. Una carrera lligada a la vida, que és professió i, sobretot, passió.

Preludi

La base més sòlida de l'ensenyament musical es construeix durant la infantesa, paral.lela al desenvolupament de la parla i l'escriptura. S'imparteix des dels tres anys fins als sis mitjançant recursos lúdics com ara jocs i dramatitzacions, cançons i audicions, moviment i ús d'instruments de percussió. Aquest mètode concret d'iniciació musical ha estat desenvolupat per dues escoles de música de Navarra i transporta l'alumne des de la intuïció cap a la comprensió. El seu objectiu és desenvolupar aspectes com la percepció, la creativitat i l'expressió.

  
Grupo de 4º de Iniciación Musical (6 años). Expresión instrumental con xilófonos y metalófonos. Rubén García Blázquez   
4º de Iniciación Musical (6 años). Actividad de Audición Musical. Rubén García Blázquez

Adagi

Els estudis de grau elemental s'imparteixen a les escoles de música, tant públiques com privades, i cada centre té certa llibertat per a elaborar el seu pla de formació. El programa, que es pot començar a sis anys, es compon de cursos comuns i de diversos anys de preparació per al conservatori de grau professional. Els alumnes que no tenen projecció o intenció d'ingressar al conservatori poden continuar formant-se a les escoles privades o començar els estudis a qualsevol edat.

  
1º de Lenguaje Musical (8 años). Rubén García Blázquez   
Clase de violín. Ana Garay, y Andrea Oteiza siguen las indicaciones del profesor Daniel Sádaba. Rubén García Blázquez   
Julen Beloki en clase de trombón. Rubén García Blázquez   
Clase de Guitarra clásica. El profesor Alberto Martín con el alumno Aimar Beloki. Rubén García Blázquez   
Coro infantil. En primer plano Irene Ramos y Daniel Piñeiro. Rubén García Blázquez   
Agrupación de cuerda (violines y violoncellos). En primer plano Carla León afinando el violín. Rubén García Blázquez   
Igor Saénz dirigiendo la agrupación de cuerda en la Escuela de Música Lino Otano del Valle de Aranguren (Navarra). Rubén García Blázquez   
Andrea Sola, alumna de Nivel III, interpretando el Vals de Amelie. Rubén García Blázquez   
Agrupación de cuerda de la Escuela Lino Otano y la violoncelista Alba Rodríguez, de 5º curso. Rubén García Blázquez

Minuetto

L'examen d'accés al conservatori de grau professional es compon de diverses proves. La més important és la instrumental, que representa el 70% de la nota. És la més difícil, ja que hi ha un límit de places per cada instrument. La resta de proves són de llenguatge musical: l'alumne ha de transcriure en un pentagrama la melodia que ha sentit, analitzar una partitura i també cantar i entonar. Els qui superen l'examen comencen els estudis de grau professional, que duren sis anys i coincideixen amb els d'ESO i Batxillerat. El sacrifici de compaginar els dos ensenyaments força alguns escolars a deixar el conservatori, ja que a les hores d'institut cal sumar les nou hores setmanals d'educació musical, més les infinites hores dedicades a casa a estudiar i a tocar l'instrument.

  
Laura Ridruejo y sus alumnos/as en clase de Lenguaje Musical. Primero de Grado Profesional. Rubén García Blázquez   
Plano detalle de una marimba y baquetas durante una interpretación. Rubén García Blázquez   
Leire Colomo, Uxua Echeverría e Irene Elía en clase de percusión. Rubén García Blázquez   
Ángela Escauriaza y Aida Scavuzzo. Alumnas de 6º de violoncello. Rubén García Blázquez   
Sofía Esparza. 6º de Arpa. Rubén García Blázquez   
Sofía Esparza y la profesora de arpa Estíbaliz Aldecoa. Rubén García Blázquez   
Koldo Pastor dirigiendo la orquesta en las nuevas instalaciones del Conservatorio Profesional de Pamplona. Rubén García Blázquez   
De izquierda a derecha y de arriba abajo: trompas, flauta travesera, violoncellos y fagot. Rubén García Blázquez   
Alumnos y alumnas de Grado profesional salen de la clase de orquesta. Rubén García Blázquez

Finale

Després de quinze anys d'ensenyament, aproximadament, l'alumne que vulgui dedicar-se professionalment a la música pot cursar estudis de grau superior. Equivalen a una carrera universitària i hi ha diverses especialitats anomenades itineraris: composició, interpretació, musicologia, pedagogia, etc. S'imparteixen 16 hores de classe presencial a la setmana i cada itinerari encamina l'estudiant per treballar com a intèrpret, investigador o professor. En realitat, la progressió musical no acaba mai, és una manera d'entendre la vida.

  
Clase de Batería Jazz en el Conservatorio de Grado Superior. Carlos Cía, en primer término, y el profesor Juan Mari Urriza. Rubén García Blázquez   
Luis San Martín impartiendo clase de Sociología de la Música. Rubén García Blázquez   
Clase de interpretación de 2º de Viola de Grado Superior. Fernando López dando clase a Mario García. Rubén García Blázquez   
Imágenes de la Big Band del Conservatorio Superior de Navarra. Contrabajo a la izquierda y saxofón tenor y trombones a la derecha. Rubén García Blázquez

Altres fotoreportatges que poden interessar-te

• La cirera: alguna cosa més que un fruit
• Mercaderies que volen
• Sobre els fonaments de la paraula
• Esquí alpí adaptat: repte i sacrifici vestits de blanc
• El camí de l'electricitat
• El viatge d'un bon desig
• La ciutat flotant del transport
• Un mos amb suspens
• Un caramel esculpit al cor del Pirineus
• Cultiu de roses, el paisatge més impressionista
• Camperoles del mar
• Com es reciclen els aparells elèctrics?
• Racons de vida
• La recepta de l'eterna joventut
• Il.luminar més per veure menys
• D'aliment bàsic a delícia de reis
• Una llum en la foscor
• La pell de la devesa
• Ocàs i esplendor a les zones humides
• Molt més que apagar focs
• Anar per llana i tornar esquilat
• El mar entre quatre parets
• Operació: el viatge de l'art
• Un dia en una estació d'esquí
• El secret del diamant negre de la cuina