Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Bons hàbits: Menjar sa també és un joc de nens

Els especialistes en nutrició assenyalen que poden ser necessaris fins a deu intents perquè el paladar dels més petits accepti nous sabors i textures

  L'estratègia del pal i la pastanaga no funciona, tampoc el càstig ni els crits cap als més petits que fan el desentès quan senten imperatius i condicions com "estigues quiet!", "no t'aixequis de la taula fins que no acabis de menjar!", "si no et menges la fruita, no hi ha gelat!". És ben normal que els nens petits no s'estiguin asseguts a taula tot el temps que dura l'àpat. Sovint són desordenats amb la forma de menjar i sempre s'embruten. Són reaccions normals perquè la realitat és que no els agraden tots els aliments i els suposa un gran esforç tastar els sabors nous i les textures diferents. Fins aquí, tots són comportaments normals propis d'un desenvolupament infantil normal i sa. Per això, la primera regla d'or que han de complir i assumir els pares i mares per a ensenyar a menjar els nens és ser comprensius i tenir paciència i sensibilitat cap als petits. Una tasca gens senzilla, encara més si es té en compte que vivim en un moment en què l'objectiu és aconseguir-ho tot en el mínim temps possible i amb el mínim esforç. Això no val per a ensenyar a menjar els nostres fills d'una manera sana, sense tensions ni baralles. Menjar de forma equilibrada des dels primers anys de vida requereix temps i esforç, ja que en cada etapa els pares tenen una influència diferent sobre els hàbits alimentaris dels fills. I segons l'edat, l'aprenentatge dels nens és diferent.

Ensenyar a menjar, per tant, no és tan simple com saber que els nens han de prendre dues o tres peces de fruita al dia, dues racions de verdures, peix tres o quatre vegades per setmana o dues racions setmanals de llegums. Aquestes recomanacions, sense deixar de ser molt importants, són pura teoria, fàcils de trobar en els manuals d'alimentació infantil. El veritable repte per a molts progenitors és com portar a la pràctica la lliçó apresa. Ensenyar a menjar bé ha de ser un desig interioritzat, un convenciment que va més enllà de saber quantitats i freqüències de consum. Des del moment del naixement, amb la lactància materna, es pot acostumar el nen als diferents sabors a partir de la llet que mamen. Amb els anys, el missatge entre el que es diu i el que es fa ha de ser coherent. El tipus d'alimentació familiar tendeix a ser imitada pels nens, per la qual cosa triar menjars sans per part dels pares i mares és un autèntic exercici de responsabilitat, per la salut individual i per la de tota la família.

Lactància materna: el començament dels nous aliments

El gust de la llet materna varia segons els aliments que ingereixi la mare i ajuda el nadó a acceptar nous sabors i a desenvolupar i diversificar el seu sentit del gust. S'ha constatat que els lactants alimentats amb llet materna estan més disposats a acceptar de grat els aliments nous, en comparació dels lactants alimentats amb fórmula. Els nadons alimentats amb llet materna estan exposats a una varietat de sabors a través de la mateixa llet, superior com més diferent és l'alimentació que porta la mare i també respecte dels nadons que s'alimenten amb llet artificial. Per això, com més variada i menys excloent sigui l'alimentació de la mare que alleta, més probabilitats hi ha de tenir un infant ben menjador.

Sense límits

  A partir dels 2 anys els nens poden menjar tota mena d'aliments (verdures, fruites, peixos, llegums...), en les més variades presentacions i elaboracions. En aquest moment, els nens tenen en general tota la dentadura que els permet mastegar bastant, i el seu aparell digestiu està plenament desenvolupat. Per això, convé que tastin de tot des de petits. Els pares, de la seva banda, tenen la responsabilitat d'oferir-los una alimentació al més variada possible i proporcionada a la seva edat i desenvolupament. No obstant això, solen ser els costums i fins i tot les rareses dels progenitors els que condicionen el gust, les apetències i preferències o aversions dels nens.

Molts pares se sorprenen quan veuen un infant de la mateixa edat que el seu menjant una petita amanida, uns cigrons cuits i no en puré o unes branquetes de coliflor. Frases tan comentades i sentides com "això no li agradarà...", "no crec que s'ho mengi...", "ni et molestis, que no ho tastarà...", tenen l'efecte negatiu del missatge que transmeten. Els nens estan atents a tot el que es diu, senten, escolten i entenen més del que creiem, i actuen en conseqüència.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto