Pebrots d'Herbón-Padrón: Un mos amb suspens

Una hortalissa americana que es va establir a Galícia fins a convertir-se en una celebritat. Aquesta és la història dels pebrots de Padrón.

Sota l'hàbit d'un franciscà

Fins al convent franciscà de San Antonio de Herbón, localitat del municipi corunyès de Padrón, van arribar des de Mèxic, de la mà d'un missioner, llavors de pebrot Capsicum. Els franciscans les van conrear al costat d'altres hortalisses, fruites exòtiques i altres productes portats des del Nou Món i van compartir la seva experiència i el seu saber amb els veïns, tots ells humils llauradors. Amb el pas dels segles, els pebrots, que de bon principi només es molien per vendre'n el pebre, han passat a ser tota una icona de la nostra gastronomia.

  
La crónica del Padre Herosa, de 1756, menciona ya el cultivo de pimientos en las feraces tierras de Herbón. Rubén García Blázquez   
Roberto Freire, uno de los dos franciscanos del Convento de San Antonio de Herbón, en uno de los invernaderos. Rubén García Blázquez

Un ofici transmès entre generacions

Les famílies "pementeiras" segueixen heretant dels seus avantpassats les terres i el saber. Per obtenir els pebrots d'Herbón-Padrón, únics gràcies al microclima d'aquesta zona de Galícia, els productors treballen durant tot l'any. Recullen i assequen les llavors dels millors pebrots i a cap d'any realitzen els planters i preparen la terra. Amb l'any nou es trasplanten a l'hivernacle i les mates floreixen durant el mes d'abril. Des del maig fins al final d'octubre es recol.lecten sota la Denominació d'Origen Protegida Pebrot d'Herbón, distinció obtinguda el 2009 i sota la qual s'acullen solament els recollits als municipis de Padrón, Dodro, Rois, Pontecesures i Valga.

  
A finales de año se prepara la tierra y se hacen los semilleros, conocidos aquí como tallóns. Rubén García Blázquez   
Flor y desarrollo de los pimientos. Rubén García Blázquez   
En mayo se trasplantan los semilleros en el exterior para recolectarlos durante el verano. Rubén García Blázquez   
El invernadero, figura característica del paisaje del municipio de Padrón. Rubén García Blázquez

Verd sobre verd

Les recol.lectores van abillades amb un mandil que es lliga a la cintura i forma la bossa on dipositaran els pebrots. Es recullen des de primeres hores del dia fins al final del migdia. És un treball que exigeix aguditzar els sentits, especialment la vista i el tacte: se'n trien els exemplars més llustrosos i aptes, que fan prop de cinc centímetres i són compactes, mai els que cruixen o fan molta olor de picant.

  
Fátima se abre paso en un mar verde de tallos y hojas para recolectar la codiciada hortaliza. Rubén García Blázquez   
De la planta al mandil, una tela característica que las ?pementeiras? convierten en bolsa para ir soltando los pimientos. Rubén García Blázquez   
Detalle de la bolsa o mandil de una 'pementeira'. Rubén García Blázquez   
La recogida es ardua, ya que cada pimiento lleva un ciclo de maduración distinto. En la foto Belén durante el proceso de recogida. Rubén García Blázquez   
Milagros Piñeiro recolectando en la parroquia de Carcacía. Rubén García Blázquez   
El principal componente del pimiento es al agua, seguido de los hidratos de carbono. Es una buena fuente de fibra y apenas aporta grasas. Rubén García Blázquez   
Dos ?pementeiras? vuelcan sus mandiles llenos en una caja Rubén García Blázquez   
En la mesa de selección manual se limpian de hojas, restos de rabos rotos y flores. Rubén García Blázquez   
Los pimientos se vuelven a depositar en la caja que se lleva a la báscula. Rubén García Blázquez

Dura jornada fins al capvespre

A mitja tarda, les productores arriben a la nau portant les caixes plenes de pebrots. Carregades de paciència els tornen a seleccionar, en rebutgen alguns, els netegen d'un en un i els despullen de restes de fulles i flors. Ja llests, s'envasen sempre al voltant de les nou de la nit. Però la intriga no desapareix: un 2% d'aquests picaran, per mantenir viu el suspens que suposa emportar-se'ls a la boca.

  
Milagros y Vanesa depositan las cajas en la báscula de la nave de la S.A.T A Pementeira. Rubén García Blázquez   
Cada envase aporta su trazabilidad: el lugar exacto de recogida, la fecha, su productor... y su etiqueta de Denominación de Origen Protegida. Rubén García Blázquez   
Proceso de envasado en la S.A.T A Pementeira de Padrón. Rubén García Blázquez

Altres fotoreportatges que poden interessar-te

• La cirera: alguna cosa més que un fruit
• Mercaderies que volen
• Sobre els fonaments de la paraula
• Esquí alpí adaptat: repte i sacrifici vestits de blanc
• El camí de l'electricitat
• El viatge d'un bon desig
• L'ensenyament musical: una simfonia de quatre moviments
• La ciutat flotant del transport
• Un caramel esculpit al cor del Pirineus
• Cultiu de roses, el paisatge més impressionista
• Camperoles del mar
• Com es reciclen els aparells elèctrics?
• Racons de vida
• La recepta de l'eterna joventut
• Il.luminar més per veure menys
• D'aliment bàsic a delícia de reis
• Una llum en la foscor
• La pell de la devesa
• Ocàs i esplendor a les zones humides
• Molt més que apagar focs
• Anar per llana i tornar esquilat
• El mar entre quatre parets
• Operació: el viatge de l'art
• Un dia en una estació d'esquí
• El secret del diamant negre de la cuina