Analitzada la qualitat de 100 càmpings en 18 províncies espanyoles: Un de cada tres càmpings visitats suspèn per deficiències en accessibilitat i seguretat

  Les tendes de campanya i els bungalous desplacen estiu rere estiu les estrelles dels hotels. El contacte continu amb la naturalesa i l'estalvi que, a priori, comporta allotjar-se en aquestes instal.lacions són els principals motius pels quals el càmping s'ha convertit en una opció cada vegada més buscada pels espanyols. I és que les tendes de campanya tenen tirada: al nostre país, cada any prop de sis milions de turistes dormen sota el seu sostre. A Espanya hi ha més de 1.168 establiments dedicats al càmping i el caravàning. Amb la finalitat d'analitzar els càmpings del país i conèixer en quin estat es troben, EROSKI CONSUMER n'ha visitat 100 de 18 províncies: 10 a Barcelona i Madrid; 7 a Alacant, Astúries, Cantàbria i València; 6 a Màlaga, Múrcia, Navarra i Sevilla; 5 a la Corunya, Granada i Guipúscoa; 4 a Saragossa; 3 a Biscaia; i 2 a Valladolid, Còrdova i Vitòria. Més de la meitat (61) del total de càmpings estudiats estaven catalogats com de 2a categoria, 24 eren de 1a i els 15 restants s'engloben dins dels càmpings de 3a categoria. En primer lloc, es va contactar amb els responsables de cada un per preguntar-los sobre les característiques més importants de cada instal.lació i, posteriorment, els tècnics de la revista -fent-se passar per clients ficticis que desitjaven veure les instal.lacions- van visitar els càmpings. Durant el recorregut es va comprovar l'estat de manteniment de la instal.lació, l'accessibilitat i la seguretat, la dotació de mesures d'atenció sanitària o d'un altre tipus d'equipament i serveis i també la informació que es proporciona als usuaris. A més, s'han estudiat les diferents tarifes que aquests càmpings apliquen en temporada alta.

La primera conclusió que es desprèn és que una de cada tres instal.lacions (proporció semblant a l'obtinguda el 2007, quan es va fer un estudi similar) suspèn l'examen a causa de les fallades, especialment greus, localitzades en els capítols d'accessibilitat per a persones discapacitades i per certes mancances presents en la seguretat dels recintes i en els serveis que ofereixen. La resta de notes no són gaire diferents: aproven amb un "acceptable" el terç dels càmpings visitats i el mateix ocorre amb els que obtenen notes d'entre "bé" (31 instal.lacions) i solament 3 càmpings del centenar visitats obtenen un "molt bé". Per tipus de càmping, la tendència és que mentre que els càmpings de 1a categoria superen amb un "bé" la nota mitjana, els de 2a categoria registren un "acceptable" i els de 3a directament suspenen l'examen de la revista ("regular"). Per províncies, també trobem detalls significatius ja que, mentre que els visitats a Còrdova, Navarra, València i Valladolid aproven l'examen de la revista amb un satisfactori "bé", la meitat de la resta de províncies estudiades no supera el mediocre "acceptable" i fins i tot n'hi ha que ni tan sols aproven l'examen, tal com passa a la Corunya, Astúries, Múrcia, Sevilla i Saragossa.

Relacions d'aquest contingut