Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

Λ

Cistitis: dels antibiòtics a les autovacunes

Beure aigua abundant i prendre antibiòtics són els tractaments més comuns per a tractar aquesta infecció, encara que hi ha hàbits que ajuden a evitar-la com orinar abans i després de mantenir relacions sexuals

  Sensació de coïssor en orinar, urgència per fer-ho, desig d'orinar encara que la bufeta estigui buida, dolor a la regió pubiana... Aquests són alguns símptomes de la cistitis o inflamació de la bufeta, una malaltia més habitual entre les dones i a la qual no sempre es para l'atenció que requereix. Les dones joves i els homes grans són els grups més afectats per la cistitis o inflamació de la paret de la bufeta, un procés molt dolorós i gairebé sempre originat per una infecció d'orina. Ara bé, l'impacte d'aquesta afecció varia en funció del sexe i de l'edat. La cistitis és més freqüent en les dones que en els homes; el 90% de les seves víctimes són dones i el 10% són homes. Dins de la població femenina, afecta més les dones en edat fèrtil i amb relacions sexuals actives i, entre la masculina, els homes de més de 60 anys. Molts d'aquests afectats sovint cauen en l'error d'autodiagnosticar-se i automedicar-se, un mal hàbit que ha elevat les resistències als antibiòtics amb què es tracta aquesta malaltia. Per fortuna, s'han desenvolupat altres tractaments que permeten combatre-la amb èxit, com els comprimits basats en una substància del nabiu vermell americà i les autovacunes.

Causes principals

En l'actualitat, la cistitis és un problema de salut tan habitual que es considera acceptable que les dones en edat fèrtil, amb una vida sexual activa, la pateixin entre una i dues vegades a l'any. No obstant això, quan es presenta una tercera vegada, es tracta d'una cistitis de repetició i s'ha d'identificar el factor que provoca que es desenvolupi més del normal. En les dones se sol originar per una infecció d'orina, mentre que en els homes es cronifica per una infecció de les vies seminals. Però, per què es desenvolupa?

  La cistitis no es desencadena per una sola causa, sinó que es manifesta quan encaixen totes les peces (factors) que l'afavoreixen i formen el puzle (afecció). Entre aquestes peces figura la predisposició individual a patir cistitis. Hi ha diferents tipus de bufetes i segons com sigui aquesta la vulnerabilitat enfront d'aquest mal pot ser més gran. En la bufeta, els bacteris infecciosos van proveïts de fímbries (una mena de ganxos) i s'ancoren a la paret d'aquest òrgan; en concret, a la mucosa que el revesteix. Un altre factor que afavoreix el desenvolupament de la cistitis en les dones és la mala higiene, per absència o bé perquè aquesta és inadequada. Després de defecar és fonamental que les dones es netegin de davant cap enrere per no contaminar l'entrada de la uretra amb restes fecals. Si això ocorre, els gèrmens es troben amb la calor de l'orina emmagatzemada en la bufeta, fet que constitueix un ambient perfecte perquè s'hi desenvolupin les infeccions d'orina i la inflamació consegüent de la bufeta o cistitis. Per evitar-ho, les dones han d'aprendre, des de la infantesa, a rentar-se la regió vulvar de davant cap enrere, fins a arribar a l'anus, i no a l'inrevés. Adquirir l'hàbit de no retenir l'orina és igual d'important: s'ha d'anar al bany tantes vegades com es desitgi i, especialment, abans i després de mantenir relacions sexuals.

Finalment, la tercera peça clau del puzle és l'aparició de gèrmens que poden causar la infecció urinària que condueix a la cistitis. Entre els més típics figuren l'"Escherichia coli" (responsable del 56%-58% de tots els casos) i l'"Enterococcus faecalis" (del 11% del total). Aquests microbis es troben al recte, al perineu o a la flora vaginal. De fet, en el 95% dels casos les cistitis es desencadenen per una infecció d'orina, mentre que només el 5% restant són deguts a una altra causa. No totes les cistitis són infeccioses. Hi ha persones que presenten símptomes de cistitis, encara que les seves anàlisis d'orina no evidencien presència de bacteris. Pateixen molèsties en orinar, sensació d'urgència per fer-ho i orinen moltes vegades, però no hi ha infecció; la seva orina és estèril. Es tracta de l'anomenada cistitis intersticial, caracteritzada per una inflamació crònica de la paret de la bufeta. La causa no és clara i el seu tractament és purament simptomàtic, ja que no respon al tractament antibiòtic.

Automedicació i resistències

Conviure amb la cistitis és dolorós, incòmode i desagradable. Entre els seus símptomes figuren tenir moltes ganes d'orinar i sentir coïssor en fer-ho, perdre sang -encara que poca- amb l'orina i, fins i tot, tenir febre. Quan se superen els 40 graus de temperatura, la infecció és greu i s'ha passat a la sang. D'altra banda, aquesta afecció dóna sensació d'inseguretat, sobretot, quan el desencadenant principal són les relacions sexuals o quan es pateix diverses vegades a l'any (cistitis de repetició), ja que els afectats saben que tornaran a patir-ne, encara que desconeixen quan.

  No obstant això, algunes persones que pateixen de cistitis de forma repetida es prenen aquest problema de salut com si fos un vulgar constipat, cometen l'error d'autodiagnosticar-se i, el que és pitjor encara, d'automedicar-se. El perill d'"autotractar-se" és que augmenta la resistència als tractaments antibiòtics que permeten combatre la infecció. De fet, Espanya figura entre els països d'Europa amb més resistències als antibiòtics, segons han denunciat enguany tant la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC) com l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Així, més del 60% dels ceps d'"Escherichia coli", principal responsable de la cistitis, mostra resistències als tractaments amb ampicil.lina i amoxicil.lina, i entre el 20% i el 30% a un grup d'antibiòtics anomenat quinolones, segons informació del Ministeri de Sanitat destinada a conscienciar sobre l'ús prudent dels antibiòtics. Per això, el més responsable és anar al metge. Ell és qui té l'última paraula sobre si és necessari subministrar antibiòtics o no.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto