Saltar el menú de navegació i anar al contingut
Incomptables punts de vistosos colors que creixen gràcies a la calor capturada per un llenç de plàstic. Aquest és el paisatge impressionista que dibuixa el cultiu de roses de te, espècie híbrida de les rosàcies d'aroma intensa que regna a les floristeries.
El cultiu de roses es fa en un hivernacle. Així s'obté la màxima producció en un espai mínim i sota una temperatura i una humitat controlades. La planta arrela a terra o un en substrat hidropònic durant els primers set o vuit mesos. De cada planta, en poden créixer d'una a sis roses i floreix a l'hivernacle quatre vegades cada any. La recol·lecció té lloc des del començament de la primavera fins al final de la tardor, mentre que l'hivern és l'època idònia per a la poda. Sempre de bon matí o al capvespre, i armat amb unes simples tisores, el productor recorre els passadissos de l'hivernacle i en talla els exemplars més bells. Les roses amb tiges més altes són les més cotitzades. Si la rosa ja està oberta en excés no es podrà aprofitar per a la venda individual o en ram, encara que els seus pètals es poden utilitzar per a fer centres florals.
El cultiu de roses fructifica sempre que hi hagi un control total del pH de la terra, del reg, de la quantitat d'adob i de la temperatura i la humitat, i que a més les plagues no facin acte de presència. Minúsculs insectes alats, l'oïdi (un fong paràsit que asseca la planta i que es combat amb sofre), el sempre protagonista pugó i l'aranya roja -un àcar insaciable solament visible amb una lupa que s'alimenta de saba- són els enemics més comuns de les roses. Per limitar l'aparició de plagues no hi ha millor eina que la prevenció: arrencar les males herbes, col.locar bandes adhesives, etc.
Encara que s'importen moltes roses de països com Holanda, Colòmbia o l'Equador, al nostre país també se'n conrea una quantitat considerable que, fins i tot, es poden adquirir al cap d'unes hores de la seva recollida. S'igualen les tiges i es classifiquen i es protegeixen al mateix hivernacle. Tot seguit es transporten fins al magatzem més proper, que les pot vendre a altres distribuïdors o directament a les floristeries de la zona. La gamma de varietats disponible és molt àmplia i els especialistes produeixen amb freqüència híbrids de tonalitats sorprenents.
La cirera: alguna cosa més que un fruit
Mercaderies que volen
Sobre els fonaments de la paraula
Esquí alpí adaptat: repte i sacrifici vestits de blanc
El camí de l'electricitat
El viatge d'un bon desig
L'ensenyament musical: una simfonia de quatre moviments
La ciutat flotant del transport
Un mos amb suspens
Un caramel esculpit al cor del Pirineus
Camperoles del mar
Com es reciclen els aparells elèctrics?
Racons de vida
La recepta de l'eterna joventut
Il.luminar més per veure menys
D'aliment bàsic a delícia de reis
Una llum en la foscor
La pell de la devesa
Ocàs i esplendor a les zones humides
Molt més que apagar focs
Anar per llana i tornar esquilat
El mar entre quatre parets
Operació: el viatge de l'art
Un dia en una estació d'esquí
El secret del diamant negre de la cuina
A EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI