Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Noves tecnologies

Λ

Ja tinc l'e-book, ara on aconsegueixo el llibre?

  Tant els lectors de llibres electrònics com les tauletes gràfiques han suposat una revolució en el consum de continguts digitals, almenys pel que fa a expectatives. Tant les editorials com les empreses periodístiques posen totes les esperances en aquests aparells per sortir de la crisi per la qual passen: el paper cada dia es ven menys, però l'equivalent digital tampoc es decideix a explotar. Segons la Unió d'Editors Americans, mentre que la venda de llibres a Internet creix amb lentitud i només representa un 10% del total de vendes, la de llibres de paper va caure un 32% l'any passat. Ara bé, el propietari d'un dispositiu lector, té bones solucions per comprar llibres, revistes i diaris, o per descarregar-los de manera gratuïta sense danyar els drets del seu autor?

La majoria en anglès

La realitat és que les possibilitats de llegir en castellà o en català són molt menors que les de fer-ho en anglès, un idioma que, pel que sembla, s'universalitza com a llengua de lectura digital. Les noves generacions de lectors pugen amb la llengua de Shakespeare ben apresa i l'accés als textos no traduïts s'imposa a poc a poc a tot el món. Quan al director d'un diari nacional li van preguntar fa poc per què no s'elaboraven en castellà revistes de la qualitat de The Economist, The Atlantic o The New Yorker, va respondre: "perquè és més fàcil i més barat aprendre anglès per llegir l'original que fer còpies meritòries".

No obstant això, a poc a poc l'oferta en castellà i en català creix gràcies a una tasca tant pública com de les mateixes editorials, que es veuen empeses a buscar una sortida els descensos de vendes. En el cas de la premsa i les revistes aquest salt a l'àmbit digital està molt més avançat i l'oferta és àmplia, ja que la crisi de publicitat no ha deixat altra sortida que provar els models de subscripció i descàrrega. Així i tot s'ha de distingir entre el model de lector de tinta electrònica i el model de tauleta gràfica, que si bé no és tan còmode per llegir permet un registre més ampli de possibilitats de descàrrega.

En els lectors de tinta electrònica l'opció es redueix tan sols a llibres, alguns diaris i revistes, però sense il.lustracions. En canvi, les tauletes gràfiques, malgrat les incomoditats de la pantalla LCD, que es veu malament de dia i cansa més la vista, proporcionen més possibilitats, entre les quals es troba l'accés a Internet per llegir els continguts directament al lloc, la descàrrega amb il.lustracions i enllaços i l'accés a un model de subscripció organitzat per part d'una empresa com Apple.

Pobra oferta de títols actuals

En matèria literària tot està per fer en l'apartat de novetats, ja que la majoria d'editorials encara són reticents al canvi de model des del paper. Tot i això, gràcies a l'aposta d'algunes editorials com Alfaguara o Planeta en castellà, o Grup 62, Bromera o Ara Llibres en català, l'oferta de llibres digitals té cada vegada més presència en botigues especialitzades com Leqtor o Edi.cat, o a les botigues en línia de les grans marques del sector -Fnac, Casa del Llibre, etc.-, que gestionen bona part de la incipient venda d'"e-books".

A més d'aquestes plataformes, n'hi ha moltes altres de petites que ofereixen material de nous autors i alguns de reconeguts, com la iniciativa Bubok (http://www.bubok.com/), amb un catàleg notable d'autors joves, o 24symbols (http://www.24symbols.com/), que vol ser un equivalent del servei de música en streaming Spotify però en versió literària. D'altra banda, l'editorial Càtedra, amb un enorme fons editorial en matèria de clàssics i en poesia, ha optat per posar els seus títols descatalogats en accés gratuït per a particulars. El format que usa és Adobe Flash incrustat a la pàgina, amb un ús complicat.

A l'espera de Google Books i Amazon

L'esperança d'una oferta literària molt més rica de cara al futur es basa en dos puntals que encara s'han d'assentar a Espanya. D'una banda, l'arribada de la botiga de llibres d'Amazon en versió nacional -de moment el més proper és la versió anglesa, que ven alguns títols menors en castellà-, portarà la comercialització massiva de la majoria de llibres d'actualitat i "best sellers" en aquesta llengua. Encara que aquest desembarcament s'espera enguany, la data es retarda de mes en mes.

L'altre puntal que podria enriquir el panorama seria la consolidació de Google Books (http://books.google.com/?hl=es i http://books.google.cat/), la plataforma del cercador tant per a comprar llibres com per a accedir a títols gratuïts del domini públic. Google Books funciona de moment amb accés web parcial i ha arribat a un acord amb els principals grups editorials nord-americans per oferir el seu catàleg, encara que el seu model de negoci té molts problemes amb la justícia de diferents països.

Alternatives gratuïtes

Una altra opció és buscar literatura gratuïta digitalitzada entre les institucions públiques. El gruix del material són llibres tècnics, però també s'hi poden trobar alguns llibres clàssics, sobretot del Segle d'Or espanyol. El Projecte Gutenberg (http://www.gutenberg.org/wiki/es_Portada) és una iniciativa per oferir a la Xarxa les obres del domini públic, i en llengua castellana té un bon repertori de clàssics, com ara El Quixot.

Biblioteca.org (http://www.biblioteca.org.ar/) és una iniciativa argentina patrocinada per diferents entitats públiques i privades que pretén disposar per a la seva descàrrega un catàleg de llibres en castellà destinat a estudiants i usuaris en general. El Ministeri de Cultura espanyol ha creat la Biblioteca Virtual Cervantes (http://www.cervantesvirtual.com/) per promocionar la literatura nacional a la Xarxa. Aquesta plataforma disposa de nombrosos textos de llibres i revistes extrets de la Biblioteca Nacional i l'Hemeroteca Nacional.

Pel que fa als llibres digitalitzats en català, les principals biblioteques de referència, com la Biblioteca Nacional de Catalunya (http://www.bnc.cat/fons/coldigital.php) o la Biblioteca Valenciana (http://bivaldi.gva.es), ofereixen als webs respectius un nombre elevat de títols digitalitzats dels seus fons a disposició dels lectors.

Diaris i revistes

El model d'aparell apropiat per al consum de diaris i revistes no són els lectors de llibres electrònics, més adequats per a llargs períodes de lectura, sinó les tauletes gràfiques. La principal tauleta del mercat és l'iPad d'Apple, que ja disposa d'una botiga organitzada on l'usuari es pot subscriure als seus mitjans de premsa favorits i descarregar els exemplars periòdicament. L'iPad disposa d'aplicacions per als principals diaris del país, com també per a algunes de les revistes més importants del món.

Finalment, per als usuaris interessats a ampliar les capacitats de la seva tauleta gràfica més enllà del lleure, hi ha serveis per a emmagatzemar i compartir presentacions i textos tècnics de treball en xarxa, que en permeten la descàrrega sempre que hagin estat creats pels nostres contactes. Scribd (http://es.scribd.com/) és el més popular d'aquests.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto