Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Analitzades les tarifes de 12 companyies elèctriques per saber quant costa al mes la factura de la llum en el mercat lliure i en el regulat: Factura de la llum: pràcticament no hi ha diferències entre el mercat lliure i la tarifa regulada

Un consumidor paga en el mercat lliure una mitjana de 61 euros al mes per la seva factura de la llum, tan sols un 1,4% menys que si contractés la tarifa regulada

Per a estalviar: tarifa amb discriminació horària i ofertes de llum+gas

  Amb tot, sí que s'han trobat contrastos més importants en el cas que un usuari contracti una tarifa amb discriminació horària. En els dos supòsits (el segon i el tercer) creats per EROSKI CONSUMER, el consumidor podria estalviar-se en un mes fins a un 24% en la factura de la llum: pagaria en el primer cas una mitjana de 48 euros al mes i en el segon 74 euros cada mes (tampoc hi ha diferències substancials entre companyies). Ara bé, això solament ocorre si el 40% del seu consum d'electricitat es fa en hora punta i la resta en hora vall (quan les tarifes són més barates). Tot i això, els especialistes consultats asseguren que és difícil aconseguir un estalvi efectiu amb la tarifa amb discriminació horària si no hi ha sistemes intel.ligents que ajudin el consumidor a fer un consum responsable, com per exemple a Aduriz Energía, on la gran majoria dels clients amb tarifes amb discriminació horària tenen un sistema de calefacció per acumulació que es carrega durant la nit (consumeix energia) per emetre calor durant el dia. En aquest sentit també té un paper important el sector de la domòtica, que consisteix a controlar i automatitzar els sistemes d'il.luminació a través de sistemes de control intel.ligent.

Una altra forma d'estalviar en la factura de la llum en el mercat lliure és contractar la llum i el gas amb la mateixa companyia. D'aquesta manera, els usuaris poden trobar bonificacions que oscil.len entre el 12% i el 15% en el terme fix (potència) de la llum (Gas Natural, E.ON Energia i Endesa Energia) i en el terme variable (consum) de la llum entre el 2% i el 10% (HC Energía i Gas Natural). Encara més, a E.ON Energia, si es redueix el consum elèctric un 10%, ofereixen com a bonificació un mes de llum gratis.

Bo social: una altra opció d'estalvi

Aquells consumidors acollits a la Tarifa d'Últim Recurs (TUR) poden beneficiar-se des de fa dos anys d'una ajuda en la factura de la llum, el Bo Social. Per sol.licitar-lo, han de pertànyer a un dels col.lectius següents: clients domèstics que contractin una potència inferior a 3kW, pensionistes amb 60 anys o més i amb contribucions mínimes per jubilació, incapacitat permanent o viduïtat, famílies nombroses o llars on tots els integrants estiguin en l'atur.

Aquesta mesura de caràcter social va ser creada quan va entrar en vigor la Tarifa d'Últim Recurs (juliol de 2009) per afavorir els col.lectius més desprotegits. Es basa a congelar la tarifa vigent en el moment de la posada en marxa de la TUR fins a l'any següent.

Així, el primer supòsit creat per EROSKI CONSUMER (una llar en què s'ha contractat una potència de 2,3 quilowatts i en un mes s'han consumit 150 quilowatts a l'hora) pertany a aquest col.lectiu. Si contractés la llum en el mercat lliure, pagaria una mensualitat mitjana de 31 euros amb una tarifa sense discriminació horària, mentre que si sol.licités el bo social (sempre que s'aculli a la TUR), s'estalviaria un 16% en la factura mensual (pagaria 26 euros al mes).

Convé recordar que el bo social es gaudeix per un període de dos anys i que el beneficiari haurà d'estar acollit a la TUR, ser una persona física i que el contracte pel qual el sol.licita sigui el de l'habitatge habitual.

Què s'amaga darrere de la factura de la llum?

Obrim la bústia i "sorpresa!": ha arribat el rebut de la llum. La majoria de les persones es limita a mirar amb resignació quant li costa aquell mes la llum. Tanmateix, a més del preu que s'ha d'abonar per l'electricitat, la factura inclou una altra sèrie de detalls i conceptes en els quals no sempre ens fixem i que no resulten del tot comprensibles. I és que la lectura d'aquests documents no sempre resulta fàcil.

Les dades de la factura

Ja sigui amb tarifa regulada o en el mercat lliure, la factura ha de mostrar el consum anual: és un gràfic de barres que serveix, a més de per a controlar l'excés de consum, per a saber si la lectura estimada que realitza la companyia es correspon amb el consum històric interanual. Per això, es poden consultar les factures anteriors i comparar les dades dels gràfics. Els que segueixen són els conceptes, a més del preu final, que haurien de figurar en el rebut que ens arriba a casa:

En el preu regulat o Tarifa d'Últim Recurs (TUR), la factura ha de mostrar:

  1. El butlletí oficial on es publica la tarifa.
  2. El preu total a què puja la factura, desglossat en terme fix o terme de potència: en aquest concepte es paga per la potència contractada, i és el resultat de multiplicar el preu del terme de potència pels quilowatts contractats. S'abona sempre, fins i tot si no s'ha consumit res. I d'altra banda, el terme variable o terme d'energia: aquí es facturen els quilowatts per hora que hàgim consumit en el període de facturació, mesurats pel comptador.

En el mercat lliure, les dades per facturar varien i, per tant, els conceptes de la factura que han d'aparèixer són:

  1. Peatges: és el pagament per fer servir les xarxes del distribuïdor (empresa que distribueix la llum fins al nostre domicili), mitjançant un preu que és fixat pel Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.
  2. Energia consumida: és el pagament de l'energia consumida, mesurada pel comptador. És el resultat de multiplicar el preu lliurement pactat amb el comercialitzador, que figura en el contracte, pels kW/h mesurats pel comptador.
  3. En les factures, a més, com a mínim una vegada a l'any o cada mes, si així se sol.licita, l'empresa té obligació d'informar dels pagaments que ha fet al distribuïdor, en nom del consumidor, pels peatges.
  4. Ofertes: la liberalització del mercat ha comportat ofertes i descomptes sobre les tarifes pautades. Han de figurar els descomptes i, si no s'hi inclouen, s'han de controlar mitjançant el contracte. D'altra banda, cal especificar clarament si el descompte és sobre el total de la tarifa o solament sobre una part (el terme fix o el terme de consum).

Cal afegir una altra sèrie de conceptes que s'apliquen tant si el consumidor s'acull a la Tarifa d'Últim Recurs (TUR) com si decideix sortir al mercat lliure:

  1. Impost sobre l'electricitat: quantitat variable per pagar segons el consum que es faci en cada llar i que s'inverteix en la investigació d'energies alternatives. La fórmula per calcular aquest impost relaciona conceptes com la suma de la potència contractada amb l'energia consumida i un coeficient fix.
  2. Lloguer d'equips de mesura: quantitat fixa que paga el particular a canvi de la qual l'empresa realitza, de forma obligatòria, el manteniment i la reparació del comptador.
  3. Historial de consum: a través d'un gràfic de barres es mostra com ha evolucionat la despesa energètica al llarg dels últims mesos de consum per part del particular.
  4. IVA: la suma de totes les quantitats esmentades més amunt (cost fix del servei, facturació per potència, impost especial sobre electricitat i lloguer d'equip de mesura, entre altres conceptes) es grava amb un 18% d'IVA.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto