Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

Λ

Incontinència urinària femenina: Més que una pèrdua d'orina

Les pèrdues involuntàries d'orina, per molt petites que siguin, generen un problema social i higiènic per a la dona i repercuteixen de forma important en la seva qualitat de vida

  Es pateix en silenci, però cada vegada menys. La publicitat sobre compreses que recullen les pèrdues i el major nombre de casos registrats fan que la incontinència urinària en dones es tregui el tabú de sobre i es reveli com un trastorn més habitual del que es podria pensar. De fet, en persones joves la incontinència urinària és fins a cinc vegades més freqüent entre les dones que entre els homes, però a edats avançades la proporció d'afectats s'iguala en tots dos sexes. El 12,2% de les dones i el 3,6% dels homes la pateixen, segons un estudi elaborat sobre més de 18.000 persones que van participar en l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), elaborat per Montserrat Espuña i altres autors de l'Hospital Clínic, de Barcelona. Segons aquest mateix estudi, a partir dels 65 anys aquest percentatge d'incontinència urinària en dones es duplica fins a arribar al 26,6%.

Entre les raons que expliquen aquest trastorn els experts apunten com a principal responsable la mateixa biologia de la dona. Aquesta permet tenir fills i condueix a sofrir certes seqüeles de l'embaràs i el part, com la incontinència urinària. No obstant això, aquest és solament un dels factors que fan més freqüent aquest problema en la població femenina respecte de la masculina, encara que, per sort, en l'actualitat cada vegada hi ha més formes de combatre'l. Un dels últims tractaments més sol.licitat són les injeccions de toxina botulínica.

Tipus d'incontinència

  Mentre que la incontinència d'esforç és més freqüent en la dona jove, la d'urgència és més comuna a partir dels 60 anys i cadascuna d'aquestes s'origina per causes diferents, de manera que el tractament també és diferent. A més d'aquests dos grups ben referenciats, n'hi ha un tercer: la incontinència mixta, basada a patir els dos tipus alhora, de manera que a les persones que la pateixen se'ls escapa l'orina tant quan fan esforços com per urgència.

Incontinència d'esforç: raons de pes

Aquest nom fa referència a les pèrdues involuntàries d'orina originades per esforços com tossir, esternudar o riure's i quan els músculs del sòl pèlvic resulten afectats per diferents situacions, com l'embaràs i el part. Aquests músculs es troben en la base de la cavitat abdominal, formen una espècie de "gandula" o embut al final de la pelvis i es contreuen perquè tots els òrgans que sustenten (la bufeta, la matriu, etc.) es mantinguin al seu lloc i exerceixin la seva funció de forma correcta; a més, ajuden a tancar el conducte de l'orina i a evitar que s'escapi. Tanmateix, quan la dona té un part vaginal, aquests músculs es distenen i encara que solen retornar a la seva posició, de vegades no recuperen el to previ. Encara més, el propi embaràs suposa una sobrecàrrega que l'afebleix. L'embaràs i el part són un repte per a la musculatura del sòl pèlvic.

Prova d'això és que un estudi publicat el 2010 pel Grup d'Investigació del Sòl Pèlvic (GRESP) d'Espanya va constatar que el 30% de dones embarassades va sofrir pèrdues d'orina en la primera gestació, quan mai no els havia passat abans; que el 16% en van continuar tenint després del part i que aquest percentatge es va reduir a la meitat, el 8%, al cap de sis mesos. Moltes de les afectades es recuperen de forma espontània durant el semestre que segueix el part, mentre que les altres han de prendre mesures terapèutiques.

En aquest mateix estudi es va fer un seguiment a 1.100 dones durant el primer, el segon i el tercer trimestre d'embaràs i durant el part amb la finalitat d'identificar els factors de risc que conduïen a la incontinència d'esforç. Després d'aquest període, es va veure que l'obesitat (tenir un índex de massa corporal o IMC superior a 30) al començament de l'embaràs comporta el doble de risc de desenvolupar-ne, tenir antecedents familiars (mares o germanes) amb incontinència multiplica per tres aquest risc, un augment excessiu de pes durant l'embaràs (fins i tot en dones amb pes normal abans de la gestació) també eleva el doble aquest risc i el part per via vaginal incrementa entre dues i tres vegades la probabilitat. Altres factors de pes són la pràctica d'esports d'impacte on es facin salts que repercuteixin en el sòl pèlvic (com si se saltés sobre un llit elàstic). Això és el que passa a les atletes d'alta competició, però també a qualsevol dona que practiqui aeròbic o graons al gimnàs. L'obesitat, en si mateixa, amb independència de l'embaràs, incrementa el risc de sofrir tant incontinència urinària com fecal. I, finalment, les dones amb tos crònica, per al.lèrgia, bronquitis crònica o per fumar, també en registren un risc més alt.

Incontinència d'urgència: quan el control es perd

Aquest tipus d'incontinència afecta les persones que tenen ganes d'orinar i manquen de control sobre la seva micció, per la qual cosa no arriben a temps al bany. Encara que afecta sobretot els adults, la situació podria comparar-se a la que viuen els nens quan estan aprenent a controlar la micció: el cervell envia una ordre per orinar i el nen s'ho fa a sobre perquè encara és incapaç de controlar l'esfínter. Costa molt aprendre a controlar de forma voluntària un múscul com la bufeta, que en la naturalesa està previst que es contregui de forma involuntària, com el cor. Precisament, qui pateix d'incontinència d'urgència ha perdut aquest control, el seu cervell perd la capacitat d'enviar una ordre a la bufeta perquè esperi i és llavors quan es produeix la urgència.

Però també és la conseqüència d'haver sofert certs traumatismes o davant d'una causa neurològica evident: lesionats medul.lars, malalts de Parkinson o d'esclerosi múltiple o víctimes d'accidents cerebrovasculars. Altres causes no neurològiques d'aquest trastorn són la bufeta hiperactiva idiopàtica, és a dir, en aparença són persones neurològicament normals, però que tenen una sensació incontrolable o d'urgència d'anar al lavabo, sense que se sàpiga el perquè. Altres malalties com la diabetis també poden derivar en una neuropatia diabètica que afecta el sistema neurològic amb més risc d'incontinència urinària mixta. D'altra banda, les cardiopaties requereixen que la persona afectada prengui diürètics, la qual cosa augmenta molt la producció d'orina. L'últim factor a destacar és l'edat, ja que els mecanismes que controlen la micció es deterioren amb el pas dels anys.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto