Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

Λ

La pneumònia, una amenaça per als pulmons

La seva gravetat depèn del microorganisme que la causa, de l'edat del pacient i d'altres malalties que pugui patir

  "No s'acaba de curar aquest refredat". Aquest és el veredicte autoproclamat per la majoria dels afectats que, després de sofrir quadres de febre, mucositat i dolor muscular durant diversos dies, fins i tot setmanes, no hi troben cap millora. Lluny de ser un refredat mal curat, com es pensa moltes vegades, és probable que es tracti d'una pneumònia o pulmonia. Una infecció respiratòria molt comuna que afecta especialment les persones amb poques defenses i als ancians que sofreixen altres patologies. Entre el 40% i el 50% de totes les pneumònies detectades no comporten gravetat, però en la mateixa proporció aquesta infecció requereix d'hospitalització i fins i tot l'ingrés en la UCI. Alguns costums malsans, com fumar, beure i no rentar-se les dents després de cada àpat, i determinades malalties poden afavorir-la. Evitar les primeres i controlar les segones són dues de les mesures més efectives per a prevenir aquesta amenaça.

Qui estigui lliure de patir-la...

La pneumònia, més coneguda com pulmonia, és una inflamació dels pulmons causada per una infecció. Es desenvolupa quan un individu entra en contacte amb diverses classes de microorganismes patògens (bacteris, virus i fongs) que arriben als pulmons a través de l'aire o que ja es troben en la boca i que penetren a les vies aèries.

Entre aquests microorganismes, el principal agent que la causa, fins en un 40% dels casos, és l'Streptococcus pneumoniae o pneumococ. La pneumònia pot originar-se també per la Legionella pneumophila i el Mycoplasma pneumoniae, bacteri causant de la pneumònia en els nens grans i els adults joves. En qualsevol cas, els símptomes que l'anuncien són la febre alta, acompanyada de sudoració i esgarrifances, tos productiva, falta de gana i debilitat, dolor generalitzat, mal de cap i, en els casos més greus, dificultat per a respirar o dispnea. A més, en alguns tipus de pneumònia, com la que afecta les persones grans, es registren altres símptomes, com el patiment de quadres de confusió i, en la pneumònia causada pel pneumococ, és freqüent l'aparició de l'herpes labial. La intensitat amb què es manifesten tots aquests símptomes és variable, com també ho és la gravetat de la pneumònia: hi ha nombrosos casos lleus, que es poden tractar al domicili; uns altres de més gravetat, que requereixen hospitalització; i d'altres de molt greus, que exigeixen l'ingrés en la Unitat de Cura Intensiva (UCI).

Casos vulnerables

  Les persones més vulnerables contra la pneumònia són les immunodeprimides, bé per una malaltia o bé perquè prenen algun tractament que afebleix les seves defenses, igual com les persones més grans que ja pateixen una altra malaltia. De fet, la pneumònia és la infecció més freqüent en els adults de més de 65 anys i en els nens. Però, a més de l'edat -un factor no corregible- hi ha determinats hàbits nocius que poden afavorir el desenvolupament d'una pneumònia i que podrien evitar-se, com l'alcoholisme i el tabaquisme, ja que un 51% dels fumadors tenen més risc de patir pneumònia respecte dels no fumadors. La mala higiene bucal també eleva la presència de bacteris que potencialment poden causar la malaltia. Altres situacions que contribueixen a abaixar les defenses contra la pneumònia són certes malalties cròniques, com la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), la cardiopatia congestiva, la diabetis o certs mals hepàtics i immunològics. Entre els que augmenten la concentració de bacteris causants de la pneumònia destaca les que generen pèrdua de consciència. En aquests casos, es redueix la capacitat de tossir i d'expel.lir mucositat i altres secrecions. D'aquesta manera, s'augmenta el risc que es desencadeni una infecció. Si s'ha diagnosticat un tumor de laringe, d'esòfag o s'ha passat per una cirurgia d'abdomen o un traumatisme de tòrax, com que els afectats presenten una respiració poc profunda, tenen menys capacitat per a tossir i, per tant, retenen més mucositat que pot donar origen a la infecció.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto