Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

Λ

Demència senil: Quan la memòria cau en oblit

Per a retardar la demència és clau mantenir el cervell i el cos actiu i cuidar la dieta

  No recordar què s'ha fet de matí, repetir les mateixes coses molt sovint sense recordar d'haver-les explicades, tenir paraules en la punta de la llengua de forma constant sense que acabin de sortir, no saber quin dia és ni com esbrinar-ho i despistar-se i perdre's al carrer són els indicis més comuns que alguna cosa no funciona bé en la memòria i en el cervell. Quan la memòria recent comença a fallar salten totes les alarmes davant el temor d'iniciar-se un camí sense tornada: el desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer o altres demències. Ara bé, una demència no solament implica la pèrdua de memòria, sinó que també comporta altres símptomes cognitius associats, com ara desorientar-se, mostrar dificultats per al raonament i incapacitat per a portar una vida autònoma.

La demència afecta al nostre país el 10% de les persones de més de 65 anys i el 30% dels majors de 85 anys. En altres paraules, una de cada 10 persones de més de 65 anys i una de cada 3 de més de 85 anys en pateixen, segons informació de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Encara que aquest problema de salut és més freqüent entre les persones grans, l'edat en si mateixa no té perquè incidir en el desenvolupament de la demència, si bé fa disminuir l'agilitat humana per a recordar i aprendre. Una prova que ser gran no és la causa única de la demència és que, de vegades, aquesta es desenvolupa abans. És el cas de la demència més comuna, l'Alzheimer. La seva aparició després dels 65 anys també es pot produir molt abans (el rècord d'aparició primerenca és de 30 anys, encara que es consideren casos excepcionals).

La demència més freqüent és la malaltia d'Alzheimer (afecta 70 de cada 100 persones més grans de 65 anys amb demència), seguida de la demència per lesions vasculars (conseqüència d'infarts i hemorràgies cerebrals), la demència dels cossos de Lewy ("cosina germana" de la demència associada a la malaltia de Parkinson) i les degeneracions frontotemporals. Totes aquestes, tret de la demència per lesions vasculars, són malalties neurodegeneratives, fruit del desgast de les cèl.lules cerebrals (neurones).

Com es pot retardar la demència

  La demència s'associa al concepte de reserva cerebral. És la capacitat que el cervell té per compensar o enfrontar-se a la presència d'una malaltia. La forma més efectiva de retardar la demència és millorar la capacitat de reserva cerebral, un objectiu que es pot aconseguir per mitjà de diferents mecanismes.

  • Cervell en forma: l'escolarització i l'educació primerenca constitueixen un dels puntals bàsics per a entrenar el cervell amb una activitat intel.lectual, encara que no és una garantia per si sola de la preservació de la reserva cerebral. El manteniment d'activitats cognitives al llarg de la vida complementa i afavoreix l'efecte de l'educació primerenca a l'hora de conservar la reserva cerebral i de retardar el declivi de la pèrdua de memòria en els estadis inicials de demència.
  • Dolent per al cor, dolent per al cervell: els factors de risc cardiovascular ho són també per a malalties com l'Alzheimer i altres demències. Per tant, controlar la hipertensió, la diabetis, el colesterol, l'obesitat i el tabaquisme pot ajudar a retardar el seu inici.
  • Mens sana in corpore sano: nombrosos estudis han descobert que tant la pràctica regular d'exercici físic (sense ser extraordinari o intens, sinó que n'hi ha prou de caminar tots els dies un quilòmetre) i el seguiment de la dieta mediterrània són dos factors que, de manera independent, redueixen el risc de sofrir Alzheimer.
  • Vitaminats: els resultats que s'aconsegueixen en incorporar determinades vitamines en la dieta són molt modests i s'han observat en persones amb símptomes incipients. No obstant això, la vitamina B12 i les vitamines del complex B, preses en càpsules, aconsegueixen alentir l'atròfia cerebral accelerada, una característica pròpia dels processos de deteriorament cognitiu lleu, que antecedeix l'Alzheimer. A més, s'han dut a terme estudis epidemiològics observacionals que han constatat que el consum d'aliments rics en vitamina B, com ara les vísceres, les sardines o el pernil serrà, que aporten vitamina B12, i en àcid fòlic (germen de blat, llegums i escarola), s'associa a un risc més baix de patir Alzheimer.
  • Videojocs per al cervell?: d'un temps ençà han aflorat en el mercat diversos videojocs que s'anuncien com a útils per a l'entrenament cerebral. Consisteixen a millorar la funció cognitiva a través de la pràctica regular de tests i jocs de lògica i memòria. No obstant això, la seva veritable utilitat està en dubte. Un estudi publicat en la revista "Nature Letters" ha mesurat l'eficàcia d'aquest tipus d'entrenament en un ampli grup de persones. En el treball, que es va elaborar per Internet, hi van participar 11.430 persones. Se'ls va entrenar en diferents tasques cognitives per millorar el raonament com la memòria, l'atenció, la planificació i les habilitats visuals espacials. Al final de l'estudi es va observar que els participants havien millorat el rendiment en els exercicis concrets per als quals s'havien entrenat, però no en altres tasques de coneixement, encara que fossin molt semblants. Aquest resultat pot demostrar que entrenar-se per a alguna cosa en concret no ajuda a millorar de forma global les funcions cognitives. Per aquesta raó, segons els experts, els programes de "brain training" s'han de concebre com una activitat intel.lectual més, al costat de la realització de sudokus, mots encreuats o altres passatemps.
  • Ment ociosa: activitats tan comunes com anar al cinema, sortir a sopar a restaurants, fer esport, llegir, sentir música o veure la televisió també protegeixen les persones contra l'Alzheimer. Diferents investigadors en el camp de la neurologia adverteixen que les activitats d'oci, especialment les més intel.lectuals, disminueixen el risc de patir Alzheimer.

Tractaments actuals

  En aquests moments no hi ha cap tractament que permeti prevenir la malaltia d'Alzheimer o les demències. Els fàrmacs disponibles en el mercat per a tractar l'Alzheimer són el donepezil, la rivastigmina, la galantamina i la memantina. Aquest arsenal terapèutic té una eficàcia demostrada petita però important, ja que pot aconseguir estabilitzar els símptomes de la malaltia durant un any amb seguretat o, fins i tot, dos, tal com expliquen els experts.

Un altre tractament que s'aplica en l'actualitat per a alentir l'avanç d'aquestes patologies és l'estimulació o rehabilitació cognitiva. Aplicada en els casos lleus o moderats de la malaltia d'Alzheimer ajuda a mantenir les funcions cognitives i aconsegueix un efecte similar al dels fàrmacs. No obstant això, ha de quedar clar que qualsevol pròrroga davant aquesta malaltia pot considerar-se un èxit. El més desitjable, segons els especialistes, és assajar aquests fàrmacs en persones que tenen Alzheimer molt inicial, sense demència. Retardar dos anys l'inici de la demència significa perllongar dos anys l'autonomia d'una persona, en la qual pot organitzar la seva vida, posar en ordre els seus papers, elaborar un document de voluntats anticipades...

El secret perquè aquestes estratègies terapèutiques funcionin és que la malaltia d'Alzheimer es detecti de manera precoç. Per a aconseguir-ho, cal visitar el metge quan es detectin fallades reiterades de la memòria recent. Ara bé, no s'ha d'estendre el pànic si no es recorda una dada concreta (un número de telèfon, el nom d'una persona, etcètera) o si algú es dirigeix a una habitació de la casa i no recorda el motiu. Avui és possible estudiar si aquests lapsus de memòria coincideixen amb un patró típic d'Alzheimer quan es mesura el metabolisme cerebral amb una tècnica d'imatge, es fa una tomografia per emissió de positrons o un PET o si es comprova que les proteïnes tau i beta-amiloide de la malaltia d'Alzheimer estan alterades. Per tant, visitar aviat el metge per a confirmar-ho o descartar-ho és una altra de les claus per a poder tractar i, així, alentir aquesta demència.

Que no se t'oblidi... exercitar la memòria

Amb uns hàbits senzills i saludables és possible contribuir a conservar la memòria:

  1. Cuidar el cervell amb activitat intel.lectual variada. No solament cal centrar-se a estudiar, sinó que també xerrar, jugar a les cartes, anar al cinema, comentar una pel.lícula o per exemple, ser membre d'un club social ajuden que el cervell es mantingui en forma.
  2. La pràctica regular d'exercici físic té efectes saludables en el rendiment de la memòria.
  3.   Tot el que és bo per al cor ho és per al cervell. Per això, convé controlar la hipertensió, el colesterol, la diabetis, l'obesitat i el tabaquisme.
  4. Vigilar el reg sanguini és un altre aspecte clau. Si la sang que passa pels capil.lars del cervell no és rica en oxigen i nutrients, el rendiment d'aquest òrgan no serà l'adequat. Les persones que pateixen mala circulació i no es cuiden patiran a llarg termini problemes per pensar, encara que facin activitats estimulants.
  5.   Cal evitar els aliments, com els greixos saturats, que produeixen l'anomenat colesterol dolent: obstrueixen les artèries i impedeixen que l'oxigen arribi al cervell. Cal prendre verdures i fruites fresques (sobretot cítrics). També són bons la fruita seca, la pasta, els llegums i els aliments que continguin magnesi, iode i fòsfor.
  6. El cervell fabrica una substància anomenada fosfatidilserina (FS) que serveix per a mantenir en bon estat les membranes cel.lulars. Per a poder generar-la de forma adequada necessita vitamines com la B12 (proporcionada per les vísceres, les sardines i el pernil serrà) i l'àcid fòlic (disponible en el germen de blat, els llegums i l'escarola).

Font: Pablo Martínez-Lage, del Centre d'Investigació de Teràpies Avançades (CITA), de Sant Sebastià, i coordinador del Grup d'Estudi de Conducta i Demència de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN)


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto