Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Noves tecnologies

Λ

Xarxes socials: Facebook, el nou rei de la Xarxa

L'expansió de la popular xarxa social és tan gran que al seu interior es desenvolupa la major part de l'activitat d'Internet

  Facebook, que va començar l'activitat com una xarxa dins de la Xarxa, ha acabat menjant-se la seva pròpia matriu i englobant la major part de les activitats que s'hi duen a terme. La truita s'ha girat i ara l'espai on els usuaris busquen informació, veuen vídeos, xategen amb els amics o llegeixen blocs es diu Facebook i no Internet. Tan gran és el fenomen que la revista tecnològica Wire va publicar l'estiu passat un polèmic article titulat "La Web ha mort. Llarga vida a Internet", en què s'argumentava que els usuaris cada vegada acudeixen menys als cercadors com Google i Yahoo! per buscar informació, a Youtube per veure vídeos i als serveis de correu electrònic. Tot això es fa en llocs com Twitter i, sobretot, Facebook.

Les xarxes socials integren tants serveis i finestres que s'han convertit en la casa permanent dels usuaris al ciberespai. Durant els primers anys de la Xarxa, l'activitat normal d'un internauta consistia a fer servir el navegador per passar d'una pàgina a una altra escrivint l'adreça URL en el camp corresponent de la barra d'adreces. Després, van aparèixer els cercadors i, especialment amb Google, es va substituir la barra d'adreces per la casella de recerques. Llavors es va centralitzar el punt de partida de la navegació a la mateixa pàgina de Google.

Tota la web sense sortir de la xarxa

Ara, les xarxes socials han canviat de nou els hàbits i ho han fet d'una manera subtil i progressiva, gairebé sense que l'usuari se n'adoni. Han augmentat el nombre de contactes i han incrementat també els continguts compartits amb la resta de la comunitat. Quan els internautes participants en una xarxa assoleixen un nombre considerable, la quantitat d'informació compartida és tan gran que ja no cal recórrer als cercadors ni a les pàgines d'arrel dels continguts amb la finalitat de tenir el que es podria anomenar "una experiència digital satisfactòria". Tot es troba aquí dins i ja no és necessari sortir fora ni anar a Google per trobar el que es busca.

Aquest fenomen d'interiorització dels continguts s'ha plasmat sobretot a Facebook. Tan gran és la seva dimensió que el seu creador, Mark Zuckerberg, ha estat nomenat Home de l'Any 2010 per la revista Time. Centenars de milions de persones tenen pàgina a Facebook, on els seus contactes els mostren vídeos, els conviden a veure les seves fotografies, a llegir les reflexions que fan al seu bloc o a comunicar-se amb ells per missatgeria instantània. I ara, des de fa poc més d'un mes, també per correu electrònic. Per què cal sortir de Facebook si tot allò necessari és a dins? La reflexió que molts internautes es fan és per què cal anar a Google a fer una recerca si la informació que hi ha a Facebook es troba avalada i recomanada pels mateixos contactes, mentre que en els resultats del cercador abunden les infoescombraries. Sense adonar-se'n, els usuaris han canviat el seu hàbit de "sortir" a buscar els continguts per un altre hàbit basat a "rebre'ls" a la seva pàgina personal de Facebook.

Absorbir Internet

Però aquest canvi d'hàbits no ha estat casual, sinó que ha estat planejat pels desenvolupadors de la xarxa social. Per utilitzar un símil, l'equip de Zuckerberg va dissenyar i va construir la casa, però els mobles i la decoració la van posar els seus habitants. D'aquesta manera, ha crescut una xarxa a la mida dels seus habitants.

Ara que Facebook és la xarxa social més gran, els plans dels seus creadors passen per absorbir la resta de la xarxa, de manera que en la pràctica Internet comenci i acabi entre les seves parets. Amb aquest objectiu es va llançar l'any passat el sistema Open Graph, un cercador de llocs web basat en les opinions dels usuaris. El lector que hagi navegat fa poc s'haurà fixat que moltes pàgines tenen un botó blau amb la lectura "M'agrada".

Si s'hi fa clic, incorpora el contingut jutjat a la pàgina personal de l'internauta a Facebook (en cas que en tingui), de manera que ho poden veure els seus contactes. És així com ho introdueix a la xarxa, el fagocita, ja que aquests poden veure-ho sense sortir-ne.

Propera parada, el telèfon

Zuckerberg i el seu equip tenen prou de mirar enrere per veure com és d'efímera la glòria en l'era de les noves tecnologies. Ja ningú no es recorda que Microsoft va ser un dia el rei absolut de la informàtica o que fa deu anys els telèfons Nokia eren el súmmum de la sofisticació. Avui és Facebook el nou rei, però si no es mostra atent als canvis, en poc de temps aquesta xarxa es podria veure relegada a un segon pla.

Per aquesta raó, la plataforma prepara el l'assalt següent, en aquesta ocasió al telèfon mòbil. Cada vegada més persones utilitzen els anomenats "smartphones", telèfons que accedeixen també a Internet, i els fan servir cada vegada més per navegar i menys per parlar. Per tant, la Xarxa ja dissenya la seva estratègia per convertir-se en un futur en l'escriptori del telèfon, de manera que tant quan navegui, vegi vídeos, llegeixi blocs, enviï correus i fins i tot quan truqui als seus contactes, l'usuari ho faci des de la versió per a mòbil de Facebook.

Amb aquesta finalitat ha donat entrada al seu si a les aplicacions per trucar per Internet -com ara Skype, encara que no és l'única-, i a un sistema anomenat "Facebook Places", que funciona en conjunció amb el GPS del mòbil i permet recomanar llocs, restaurants i negocis i situar-los en un mapa.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto