Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Economía doméstica

Λ

Estalviar en calefacció, sense perdre calor

És possible reduir la despesa d'escalfar la llar si es tria el sistema més adequat i s'utilitza de forma eficient

  Amb l'hivern ja ben avançat, són molts les llars que engeguen els diferents sistemes de calefacció per suportar tan bé com poden aquests durs mesos de fred. Encara que la crisi se senti propera, ningú no escatima a aconseguir la calor necessària per a casa seva, una de les principals despeses de les famílies espanyoles: segons dades de l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia (IDAE), gairebé la meitat de l'energia que consumeixen es fa servir per a escalfar els habitatges. No obstant això, també és possible estalviar en aquesta despesa, una pràctica molt agraïda amb els temps d'inestabilitat econòmica que corren. Els sistemes de calefacció disponibles en el mercat són molt variats, no solament per la forma de generar l'energia per climatitzar un habitatge, sinó que també es diferencien pel cost, l'adaptabilitat i l'eficiència energètica que comporten. Per a estalviar uns quants euros és necessari fer un ús correcte dels calefactors. Per això, la primera qüestió sobre la qual cal reflexionar és: com es tria el sistema més apropiat per a la butxaca?

Sistemes de calefacció

Individual o col.lectiva? És, sens dubte, la gran diferència que distingeix un sistema d'un altre. El tipus d'instal.lació pot ser individual, per a una única llar, o col.lectiva, quan és compartida per tota una comunitat de veïns.

Calefacció central

Des del punt de vista econòmic i energètic, la calefacció central col.lectiva és un sistema molt més eficient que les individuals. Tot i això, la majoria de llars espanyoles té calefacció per elements independents, és a dir, disposa d'estufes, radiadors i convectors elèctrics, bombes de calor i altres equips sense cap connexió amb els dels seus veïns. A diferència d'altres països europeus, solament un 10% dels habitatges espanyols tenen una instal.lació centralitzada, que dóna calor a tot un conjunt de llars, d'un mateix bloc o comunitat, segons dades de l'IDAE. Aquest tipus de sistema té avantatges en relació amb els individuals: el rendiment de les calderes grans és més alt que el de les petites; per tant, el consum d'energia és inferior, es pot accedir a tarifes més econòmiques per als combustibles i el cost de la instal.lació col.lectiva és més baix a la suma dels costos de les instal.lacions individuals.

En general, els sistemes de calefacció central més utilitzats es componen de calderes estàndard (d'entre 4 i 400 kw de potència) i utilitzen combustibles líquids o gasosos. No obstant això, en el mercat hi ha altres models de calderes amb rendiments superiors, com són les calderes de baixa temperatura i les calderes de condensació. Aquests dos últims tipus de calderes són més cares que les convencionals (fins al doble de preu), però poden generar estalvis superiors al 25% en el consum quotidià, per la qual cosa és possible recuperar el sobrecost en solament uns anys.

Calefacció individual

Quan una llar no disposa d'un sistema centralitzat, pot decantar-se per diferents tipus de sistemes de calefacció, molt variats entre si.

  • Calderes de gas natural: és el tipus de calefacció més utilitzat als habitatges espanyols. Com a mètode individual, és un dels més barats. El cost d'instal.lació per a un habitatge d'uns 100 metres quadrats oscil.la entre els 3.000 i els 4.000 euros si es recorre a una caldera estàndard. Són més cares les calderes de condensació (parteixen dels 5.000-6.000 euros per a la llar de l'exemple anterior). Per contra, són més eficaces i ecològiques. La seva durada és superior, amb la qual cosa a llarg termini es pot rendibilitzar amb escreix el seu cost. Quant a la factura mensual, convé saber que és bastant més cara que en els sistemes comunitaris. Un habitatge de 100 metres quadrats pot pagar més de 150 euros al mes en la temporada d'hivern. Per instal.lar-lo, aquest sistema es pot compondre per radiadors d'alumini o de ferro colat. Els d'alumini són més barats i s'escalfen molt més ràpid. Per la seva banda, els de ferro mantenen la calor durant molt més temps una vegada apagat el sistema.
  • Calderes de gasoil: És un sistema més car que el de gas natural, ja que necessita, a més de la instal.lació de radiadors, una xemeneia i un dipòsit de gasoil. Són aconsellables per a habitatges grans, com ara els rústics o de camp. El cost d'instal.lació voreja els 6.000 euros. Un habitatge de 300 metres quadrats pot pagar més de 200 euros mensuals amb aquest tipus de sistema.
  •   Radiadors elèctrics: són els més rendibles per a llars amb un consum de calefacció mitjà o baix. El seu cost també és molt assequible (es poden aconseguir estufes o radiadors elèctrics des de 100 euros). Una mica més sofisticats són els acumuladors de calor elèctrics, que tenen la peculiaritat de consumir energia elèctrica per produir i emmagatzemar calor durant la nit. Aquests aparells van expulsant calor a mesura que les necessitats de l'ambient de la llar ho requereixen. N'hi ha de dos tipus: estàtics (que s'instal.len en un lloc concret de la casa i no es poden moure per les diverses estances) o dinàmics (que poden traslladar-se). El seu cost, en qualsevol cas, és molt elevat respecte dels aparells elèctrics tradicionals: poden aconseguir-se en el mercat des de 2.000 euros. Gràcies als acumuladors es pot aprofitar la tarifa nocturna i estalviar més del 60% en consum elèctric. No obstant això, el kw/h consumit durant el dia porta un recàrrec pel que fa a la tarifa convencional, la qual cosa convida a valorar amb cura la idoneïtat d'optar per aquest sistema.
  •   Estufes de butà: és un dels mètodes més tradicionals, però que actualment s'instal.la en un percentatge molt reduït d'habitatges (bàsicament rurals). El seu cost és dels més barats (les estufes poden aconseguir-se des de 30 euros i les bombones de butà costen en l'actualitat 13,19 euros). La seva contaminació és de les més altes i l'eficiència energètica és de les més baixes. Solament són recomanables per a escalfar espais reduïts. Entre els desavantatges convé esmentar que una vegada apagada l'estufa, la sensació de calor desapareix ràpidament.
  •   Bombes de calor: Es tracta de sistemes mixts, capaços de donar calor a l'hivern i fred a l'estiu. La seva peculiaritat és que compten amb un climatitzador que absorbeix l'aire, el filtra i el retorna fred o calent, segons les necessitats. Permeten mantenir una temperatura constant en l'habitatge. El més habitual és que es tracti d'equips independents, encara que són molt més recomanables els sistemes centralitzats, en els quals la calor transferida per la bomba és distribuïda per una xarxa de conductes d'aire i reixetes o difusors (el més usual) o mitjançant tubs amb aigua calenta, a través dels quals es fa passar aire. L'avantatge del sistema és l'alta eficiència: per cada kw/h d'electricitat consumida es transfereixen entre 2 i 4 kw/h de calor. El seu inconvenient és que quan les temperatures són molt baixes funcionen pitjor, perquè tenen dificultats per a captar la calor de l'ambient exterior. Alguns equips, en aquest cas, recorren a resistències elèctriques de suport. El cost de l'aparell parteix dels 1.000 euros, encara que la instal.lació pot elevar-se fins als 3.000 o els 6.000 euros.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto