Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe

Λ

Contaminació lumínica: Il.luminar més per veure menys

Cada nit, els estels ens saluden des del cel, però no sempre els veiem. El culpable? Les cúpules de llum ataronjada que leviten sobre els nuclis urbans. Són la causa de la pobra eficiència de l'enllumenat públic i, a més, una crida d'atenció, més que visible, per a desenvolupar projectes que il.luminin millor i amb menys despesa.

  
El resplandor anaranjado de las lámparas de vapor de sodio oculta el cielo estrellado. Ruben García Blázquez
  
España es, junto con Italia y Portugal, el país de la Unión Europea que más derrocha en iluminación. Ruben García Blázquez

Lluminàries que lluen molt i malament

No serveix de res fer servir, per exemple, 3.000 watts per a il.luminar un carrer si la meitat d'aquesta potència s'escapa cap a l'atmosfera o cap a les façanes de les cases confrontants. És més lògic distribuir-los de forma correcta i estalviar en el consum de llum. Tot i que la normativa actual permet que fins a un 20% de la llum que propaguen les lluminàries s'escapi per sobre d'aquestes, la realitat és ben diferent: encara avui es troben models que en poden enviar cap amunt un percentatge superior. Les lluminàries dissenyades en forma de globus que encara es veuen en alguns llocs en són un exemple. Aquests models enlluernen a causa de la gran quantitat de llum indirecta que irradien i amb prou feines il.luminen el lloc on estan col.locats. L'alternativa és substituir-los per lluminàries amb tancament pla i horitzontal que emetin tota la llum cap avall, on es concentra tot el trànsit de persones i vehicles.

  
Ejemplo de nula eficiencia. Estas luminarias propagan la luz en horizontal y dejan en penumbra esta calle peatonal. Ruben García Blázquez
  
La lámpara de esta luminaria está colocada en la parte inferior. Lleva una visera para no propagar la luz hacia arriba pero no evita el problema y desperdicia energía. Ruben García Blázquez

Invasió d'ecosistemes

La contaminació lumínica també és present a les costes, les riberes de llacs, els rius i els boscos. Els éssers vius d'aquests ecosistemes no s'escapen de la invasió lumínica. La privació de la foscor els altera, com a les persones, els cicles vitals i els comportaments. Platges i costes tenyides de franges lluminoses i arbres que semblen de Nadal en qualsevol època de l'any són postals que haurien de quedar-se en el record.

  
La luz de esta playa invade y altera un ecosistema. Ruben García Blázquez

Llums de vapor de sodi i tecnologia LED

La gran part dels llums que avui poblen els nuclis habitats són de vapor de sodi d'alta pressió. Són llums de descàrrega que emeten una llum groga monocromàtica. Avui dia, els díodes emissors de llum, comunament anomenats LED, substitueixen en alguns llocs el vapor de sodi i són la tecnologia del futur. Tenen una eficiència energètica més bona perquè il.luminen més que els de vapor de sodi amb menys watts, la llum que emeten és més direccional i la durabilitat de les làmpades és molt superior, amb l'estalvi de manteniment consegüent. Per contra, arriben a duplicar el preu dels llums de vapor de sodi i la seva llum blanca, a més d'atreure més insectes, és generada per un component blau que, a causa de la seva longitud d'ona curta, es dispersa més en l'ambient.

  
Lámparas LED, de color blanco en primer plano, y anaranjadas de vapor de sodio al fondo. Ruben García Blázquez
  
La luz del vapor de sodio es dispersa y las luminarias necesitan dispositivos externos para dirigirla. Ruben García Blázquez
  
Farola de vapor de sodio encendida durante el crepúsculo. Ruben García Blázquez
  
La vida útil de las lámparas de vapor de sodio, en la imagen, es muy inferior a los LED. Ruben García Blázquez
  
Un técnico ajusta por ordenador la potencia y hora de encendido y apagado de una lámpara LED. Ruben García Blázquez

Puente la Reina, un exemple d'eficiència energètica

Des de 2008, els carrers de la localitat navarresa de Puente la Reina s'il.luminen de forma eficient. Gràcies a una sèrie de modificacions, com és la integració del grup òptic en la part superior de les lluminàries i la instal.lació de reguladors de flux que permeten disminuir la potència a partir de la matinada, s'ha aconseguit un estalvi de 15.000 euros anuals en el rebut de la llum. Però sense que això no suposi una reducció en la visibilitat dels seus carrers: els llums actuals, de vapor de sodi de 70 watts, aconsegueixen el doble de llum efectiva que les lluminàries de 100 watts anteriors.

  
En Puente la Reina han integrado la lámpara en la parte superior y han eliminado los cristales para evitar la reflexión de la luz hacia los lados. Ruben García Blázquez
  
Una mejor iluminación con un menor consumo. La mayor parte de la luz se dirige a la propia calle, donde se necesita. Ruben García Blázquez

Altres fotoreportatges que poden interessar-te

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto