Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

El sabor del Nadal al voltant del món

El 25 de desembre té un sabor especial que en cada taula adquireix un gust particular i en cada país una aroma característica

  Als dies de Nadal se'ls posa música; a les creences, imatges; i als moments, sabors, campanes, ciris, avets, regals.... Aquest conjunt de símbols són compartits per les persones, separats per milers de quilòmetres, de credos i situacions diferents, i fins i tot antagòniques. Les costes del Pacífic estrenen els dies i a les Filipines són els primers de gaudir d'unes postres típiques nadalenques. Es diuen "halo halo" i barregen llet, mongetes vermelles i blanques, nata i tires de coco, melmelada, cigrons, trossos de plàtan i l'ingredient secret de cada casa. Encara que la recepta sorprengui, qui la tasta afirma sense dubtar que resulta molt més refrescant que un gelat, i és que el 25 de desembre a Manila se superen els 30 graus. Al nord, i amb més fred, els japonesos han inventat un pastís de nata i maduixes, blanc i vermell nadalenc, per sumar-se a les tradicions que els són molt alienes però audiovisualment molt quotidianes.

  Al voltant de 130 milions de xinesos celebraran el Nadal. Encara que sembli una xifra considerable, solament representa el 10% de la població del país. La majoria se suma a la festa i, com que saben que és estrangera, la Nit de Nadal mengen pizza per sopar. Una mica més prop d'occident, a l'Índia, el Nadal va ser "dipositat en herència" pels anglesos i, tot i sense tenir fe cristiana, avui no falta a les taules el púding, a l'arbre els regals del Pare Noel i als carrers les actuacions sacramentals. Però si hi ha un continent nadalenc aquest és Europa. Cada país, cada regió, cada comarca, cada família tenen i salvaguarden les seves tradicions, i comparteixen i lleguen les seves receptes i costums al voltant de la taula.

Al vell continent

A Grècia, la gastronomia és un art que per Nadal es multiplica i es representa en diversos plats. El menú del 25 de desembre és interminable: entre les moltes i variades receptes no falta el gall dindi farcit de castanyes i panses de Corint, el garrí rostit al foc lent i el tortell de nous i xarop de mel. A Bulgària, el menú també és excels però no hi ha lloc per a la carn ni per als lactis, que es reserven per a l'endemà. Fruita seca, mandonguilles de verdures, amanides i llegums conformen el menú del 25 de desembre. A Polònia, esperen que passin les festes per menjar carn, i les neules de pa amb dibuixos bíblics antecedeixen un menú en el qual s'elaboren sopes de llegums i peix al forn. Dolços i xocolates posen el punt final a la trobada familiar, que comença quan es veu el primer estel al cel de la Nit de Nadal.

El vals marca els compassos austríacs per Nadal. Les coques, els pastissos, els rotlles... tota mena de dolços protagonitzen les taules adornades per composicions artesanals de ciris i fulles perennes preparades durant tot el mes de desembre. Les salsitxes no falten a la taula alemanya, però són només un element més. Galetes singulars, de múltiples formes i colors, pastissos de gingebre, pomes farcides i massapans sostenen el pes d'aquestes jornades tan especials. Als països escandinaus, el sabor del Nadal és fumat. És freqüent cuinar salmó, areng, halibut, bacallà o abadejo sempre assecat amb sosa i aromatitzat amb clau, llorer i canyella. Però encara queda gana per a menjar pernil, formatge casolà i amanides de fongs. Les postres són vermelles i morades, de groselles i nabius.

A les ribes del Mediterrani, Itàlia exemplifica el sentit familiar de les festes. A la seva taula no falta un assortiment important d'entremesos, els "antipasti" que antecedeixen el plat d'espaguetis amb cloïsses o qualsevol altra suculenta recepta tradicional. Les llenties que tanta literatura nadalenca han inspirat es reserven per a la darrera nit de l'any, i els italians comparteixen amb Espanya la conservació del dolç heretat dels àrabs, els torrons. Al sud de França també es degusten i elaboren, però sobre els gals recau el títol de ser el país inventor del tortell de Reis. El foie-gras i tota mena d'excel.lències procedents de la matança tardorenca del porc tampoc no hi falten. El Nadal abandona el vell continent per Anglaterra i Irlanda. Comparteixen aquests dos països el ritual d'elaborar en família i amb temps el púding de fruites per a les postres del dinar del dia 25, basat en pastissos salats i saborosos purés.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto