Massapà de Toledo: D'aliment bàsic a delícia de reis

L'origen del massapà és incert. Potser va néixer a l'Orient i va ser transmès pels àrabs entre els segles VIII al XV en l'Espanya d'al-Andalus o potser va ser pensat com un substitut del pa per les monges d'un convent toledà al segle XIII, apressades per l'escassetat de cereal. Una altra hipòtesi assenyala el noble musulmà Malk-Zafan com a inventor d'aquest dolç per obsequiar-lo a la filla del rei al-Mamun de Toledo. Com que no hi ha cap document revelador, moltes de les llegendes sobre el massapà convergeixen en la Ciutat Imperial i la seva província

  
Ruben García Blázquez   
Ruben García Blázquez

Ametlla i sucre a parts iguals

El massapà de Toledo és una recepta molt simple i alhora complexa basada en la barreja de sucre amb ametlla pelada i mòlta i mel o glucosa. La massa que en resulta passa sota uns corrons de granit que s'encarreguen de refinar-la fins a aconseguir la textura necessària. Una vegada creada, la pasta es deixa refredar i reposar durant 24 hores amb la finalitat de treballar-hi més bé i evitar que s'enganxi.

  
Ruben García Blázquez

Modelar, farcir i enfornar

Després, s'introdueix sota uns motlles de tefló amb diferents dissenys que creen la clàssica figureta i després del pas fugaç pel forn aquesta es daura i adquireix un captivador color canyella. Finalment, es cobreix amb una fina capa d'almívar que la deixa llesta per a l'envasament i consum posterior. Perquè un producte compleixi les normes de la IGP (Indicació Geogràfica Protegida) Massapà de Toledo, a banda de fabricar-se en aquesta província ha de contenir un percentatge de massapà superior al 30%. El massapà respon al gust de tots els paladars quan es farceix amb rovell d'ou, cabell d'àngel, melmelada o crema de castanya o quan es cobreix amb xocolata, sucre glacé i altres fruites seques com nous o pinyons.

  
Ruben García Blázquez   
Ruben García Blázquez   
Ruben García Blázquez   
Ruben García Blázquez   
Ruben García Blázquez   
Ruben García Blázquez   
Ruben García Blázquez   
Ruben García Blázquez

Un peix esmunyedís convertit en massapà

L'anguila és una figura de massapà capaç de competir a Toledo amb els vistosos aparadors d'espases i damasquinatges. Es presenten enrotllades en una caixa circular i la seva elaboració i els seus dibuixos requereixen d'unes mans molt precises i de bones dosis de paciència i imaginació. N'hi ha amb escates o sense, farcides de rovell o de cabell d'àngel i decorades amb glaça reial, boles de confit i fruita gebrada.

  
Ruben García Blázquez   
Ruben García Blázquez   
Ruben García Blázquez   
Ruben García Blázquez   
Ruben García Blázquez

Altres fotoreportatges que poden interessar-te

• La sal
• La cirera: alguna cosa més que un fruit
• Mercaderies que volen
• Sobre els fonaments de la paraula
• Esquí alpí adaptat: repte i sacrifici vestits de blanc
• El camí de l'electricitat
• El viatge d'un bon desig
• L'ensenyament musical: una simfonia de quatre moviments
• La ciutat flotant del transport
• Un mos amb suspens
• Un caramel esculpit al cor del Pirineus
• Cultiu de roses, el paisatge més impressionista
• Camperoles del mar
• Com es reciclen els aparells elèctrics?
• Racons de vida
• La recepta de l'eterna joventut
• Il.luminar més per veure menys
• Una llum en la foscor
• La pell de la devesa
• Ocàs i esplendor a les zones humides
• Molt més que apagar focs
• Anar per llana i tornar esquilat
• El mar entre quatre parets
• Operació: el viatge de l'art
• Un dia en una estació d'esquí