Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

Λ

Síndrome del niu buit: Quan els fills volen de casa

L'emancipació dels fills provoca en alguns pares sentiments de tristesa, solitud i buit

  És llei de vida: un dia els fills s'independitzen i deixen la llar familiar. Els pares que han dedicat totes les energies a tenir-ne cura són més proclius a patir la síndrome del niu buit, un problema que es pot prevenir i superar amb diverses estratègies que recomanen els psicòlegs. Els sentiments de solitud, tristesa i buit que origina no duren per sempre si se segueixen els consells dels professionals.

Abans de donar a llum, les dones es passen llargues hores posant en ordre la casa per acollir el seu futur nounat. Aquesta obsessió per arreglar el seu entorn a mesura que s'apropa el part es coneix com a síndrome del niu i respon als nervis i al desig de la mare de controlar l'arribada de l'infant. Uns anys més tard, aquesta etapa il.lusionant de la vida cedeix pas a la situació inversa, marcada per la nostàlgia. Quan els fills ja estan criats i decideixen emancipar-se, tant les mares com els pares poden sofrir la síndrome del niu buit.

Aquest sentiment de malestar i solitud neix en els pares quan un fill o més se'n van de casa, ja sigui per anar a estudiar a la universitat o per emancipar-se. Afecta a els qui tenen fills o altres persones al seu càrrec, com ara els tutors de menors, però, sobretot, les mares. Les persones que la pateixen solen ser dependents; han dedicat tota la vida als fills (com les mestresses de casa); es veuen a si mateixes sense cap objectiu, obligació o utilitat una vegada que els fills abandonen la llar; tenen poques aficions; i, per norma general, no treballen fora de casa.

Els símptomes

  Els sentiments que afloren en els afectats són diversos: se senten sols, tristos, inútils, angoixats i amb cert nivell d'ansietat. Poden, fins i tot, patir trastorns del somni, com ara insomni o desvetllaments nocturns freqüents. La seva autoestima es pot veure afectada i, en alguns casos, desenvolupen símptomes associats a la depressió, com ara fatiga o manca de concentració. Tot i que els principals senyals són psicològics, també poden experimentar algun tipus de somatització, com ara mals de panxa, dificultats en la digestió o dolors d'esquena.

Aquesta síndrome es pot sumar a altres problemes diferents que s'agreugen entre si. Igual com passa amb la depressió, que sol empitjorar quan mor un familiar estimat o es perd una feina, aquest trastorn s'agreuja si coincideix amb la menopausa de la mare, pels importants canvis hormonals que comporta, o amb la jubilació, pels canvis que implica en l'estructuració del temps i en la pèrdua de companys.

Afecta més com més gran és la sensació de solitud, i això significa que la permanència d'un fill o més a la llar familiar pot alleujar una miqueta els símptomes. No obstant això, aquests no són més acusats si se'n van més fills, o menys si se'n queda algun a casa, sinó que depèn del vincle i la dedicació que els pares hagin tingut amb cadascun. Pot ser que aquests llaços i aquesta dedicació hagin estat molt estrets amb només un d'ells. En aquest cas, encara que es quedi un fill o més a casa, la persona pot patir els mateixos símptomes si el que se'n va és el que s'havia protegit més. En canvi, els que han estat més independents durant anys, no deixen darrere seu tants símptomes de la síndrome.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto