Saltar el menú de navegació i anar al contingut
D'acord amb la Llei de Propietat Horitzontal, el més habitual és que cada propietari pagui una quota diferent segons l'altura de l'immoble, l'emplaçament i la superfície
És una de les despeses fixes que es tenen molt en compte en totes les economies domèstiques. No importa la modalitat: mensual, trimestral, semestral o anual, els propietaris de pisos i baixos tenen assignada una quota de participació, en relació amb el total de l'immoble, que és la que determina l'import de la quota de comunitat per fer front a les despeses comunes, a les despeses extraordinàries o derrames. Aquesta quota també es té en compte en situacions més favorables, com ara la venda de propietats comunes -l'habitatge del porter- , el rebut de rendes mensuals pel seu arrendament o, per exemple, la recepció d'una indemnització per cedir espais comuns a l'Ajuntament. Ara bé, encara que en principi no hauria d'haver-hi cap problema, són molts els propietaris que no estan d'acord amb la quota que paguen. Això genera malestar entre els veïns i nombroses dificultats per iniciar obres que moltes vegades no poden esperar.
La quota de participació s'estableix en el mateix "títol", tal com resa la Llei de Propietat Horitzontal. Es refereix al títol constitutiu de la propietat. I perquè el propietari d'un edifici comenci a regir-se per les normes i el règim de la propietat horitzontal es requereix que l'amo únic de l'immoble, el constructor- promotor o tots els propietaris dels diferents pisos i locals, de forma unànime, elaborin el títol constitutiu en el qual, juntament amb la descripció de l'edifici, dels seus elements comuns i elements privatius, s'assenyali la quota de participació de cadascun dels pisos i locals.
Són, per tant, diversos els documents que es necessiten: d'una banda, el que descriu la totalitat de l'immoble -rep el nom de títol constitutiu de la propietat horitzontal-; i de l'altra, documents individuals de cada habitatge, com les escriptures de cada pis i local on s'indica la quota concreta de participació en els elements comuns.
Per acord unànime de la junta de propietaris.
S'hauran d'adaptar les quotes entre la resta de pagadors perquè la seva suma aconsegueixi el 100%.
Un immoble té 100 enters, però, per exemple, es decideix per unanimitat que per a la instal.lació d'un ascensor a la comunitat els baixos comercials no han d'assumir aquest cost. Sempre que aquests sumin un 20 %, la despesa es calcularà mitjançant l'aplicació d'una regla de tres per reconvertir el 80 % dels propietaris d'habitatges en un 100%.
Exemple: Una comunitat de 10 habitatges i 4 locals en què cada habitatge té una quota del 8 % i cada local el 5%; s'hi aplica la regla següent:
10 habitatges x 8 % = 80%
4 locals x 5 % = 20 %
Les despeses han de ser abonades al 100% solament pels habitatges que sumen un 80%
80 ----------- 100 8 ------------ x x = 800/80 = 10%
Aquesta és la quota rectificada per a pagar les despeses exclusivament pels habitatges. Cada habitatge passa a contribuir un 10% en comptes d'un 8 % per a aquest servei concret.
En l'exemple anterior sí, però el més habitual és que cada habitatge tingui una quota diferent i pròpia, adaptada a la seva altura, a l'emplaçament i a la superfície.
És possible pactar el pagament de despeses a parts iguals per unanimitat, però l'experiència demostra que a llarg termini genera un gran descontent que afecta l'harmonia i la convivència diària de la comunitat de veïns.
S'ha d'acordar per unanimitat en la junta de propietaris. Això sí, cal preveure que el canvi beneficiarà uns veïns i en perjudicarà uns altres, per la qual cosa poden sorgir dificultats per a aconseguir la unanimitat.
És recomanable consultar-ho a un aparellador o un arquitecte. Aquests professionals poden resoldre els dubtes respecte del càlcul correcte de les quotes en el títol, d'acord amb els criteris legals de superfície útil, emplaçament interior o exterior i situació.
No, ha de seguir complint amb la seva obligació de contribuir a les despeses comunes d'acord amb la seva quota actual. Sempre pot sol.licitar un informe tècnic sobre aquest tema i, una vegada obtingut i estudiat, demanar al president de la comunitat de veïns que inclogui aquesta qüestió en l'ordre del dia de la propera junta o que convoqui una junta extraordinària. Si no obté resultat, convé anar a un advocat.
En aquest cas es requereix l'aprovació unànime de la junta de propietaris, responsable de fixar la quantitat corresponent a les quotes per als nous pisos, sense que per això es modifiquin les quotes de la resta de propietats.
A EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI