Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Llet: d'indiscutible a qüestionada

Té un paper essencial en l'alimentació de nens i adolescents, però és prescindible en l'etapa adulta

  Es discuteix des de fa dècades si el consum de llet i els seus derivats en l'etapa adulta és necessari i fins i tot si és saludable, però no hi ha dubte en dues qüestions: la capacitat nutricional de la llet i la destacada penetració de la llet i els lactis en els hàbits dietètics dels països occidentals. A Espanya, cada persona consumeix cada dia uns 380 mil.lilitres de llet i productes lactis (mantega, formatge, iogurts, quallades i una llista creixent de derivats), gairebé 0,4 litres per persona i dia. Des del punt de vista nutricional, la llet és un aliment valuós: aporta proteïnes de gran qualitat, greix, el sucre de la lactosa i una dosi acceptable de vitamines i minerals, dels quals el calci és el més significatiu, ja que els lactis proporcionen dues terceres parts del que necessitem incorporar a la dieta. El consum de llet cobreix un paper nutritiu rellevant en les etapes de creixement de l'espècie humana, perquè la combinació dels seus nutrients ajuda decisivament a la formació i l'enfortiment d'ossos i dents. És cert que la llet té un punt a favor que li permet partir amb avantatge en les preferències de les persones: és el primer aliment que ingereix l'ésser humà i forma part essencial de la seva dieta els primers anys de vida. Tot això es tradueix en hàbit de consum i en familiaritat i costum amb el seu sabor, la seva aroma i altres característiques organolèptiques.

L'únic mamífer que pren llet en l'etapa adulta

Una vegada superada la infància -potser fins i tot també l'adolescència- , la llet deixa de ser imprescindible i esdevé un aliment més. És per això que procedeix plantejar-se la conveniència i, si cal, les limitacions del seu consum. Hi ha persones que manifesten al.lèrgia a la proteïna de la llet (que, en molts casos, remet amb el pas dels anys) i unes altres (fonamentalment, també en les etapes infantil i adolescent) sofreixen intolerància a la lactosa, el sucre o hidrat de carboni de la llet. La indústria alimentària posa en el mercat una llet baixa en lactosa que afegeix lactasa a la llet. La lactasa és un enzim que es produeix en la mucosa intestinal i que transforma la lactosa en unitats -glucosa i galactosa- més petites i digeribles; els qui no tenen lactasa en l'estómac reaccionen malament davant la lactosa de la llet. Aquests són els dos problemes immediats de salut que pot causar el consum de llet en certs grups (minoritaris) de consumidors, segons indiquen els experts en nutrició d'EROSKI CONSUMER, que asseguren que la ingesta immoderada de lactis pot ocasionar també problemes a llarg termini , que convé conèixer. La llet sencera és relativament rica en greix (3,5% del producte) i bastant energètica, unes 65 calories per cada 100 mil.lilitres. Les llets semidesnatades i desnatades són molt interessants, perquè aporten la mateixa quantitat de proteïnes, sucres -en forma de lactosa- i calci que la sencera, però tenen menys grassa.

Llet i salut cardiovascular

La llet sencera conté abundant greix saturat i colesterol, mentre que la desnatada (que manca de greix, solament en té un 0,3%) pràcticament no en té. Han estat molts els estudis epidemiològics realitzats sobre l'impacte de la llet en la salut cardiovascular dels qui en consumeixen de manera habitual. La vinculació entre el colesterol aportat per la dieta i la malaltia cardiovascular no està prou demostrada, i fins i tot avui es pensa que el nivell sanguini de colesterol en la persona no és, per si sol, un indicador decisiu del risc de malalties cardiovasculars. De fet , l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA en les seves sigles en anglès) estableix que, segons les últimes investigacions efectuades, la relació entre la ingesta de colesterol i el risc de sofrir una malaltia cardiovascular és inconseqüent, en els nivells actuals d'ingesta de colesterol.

El que realment determina el nivell sanguini de colesterol és la ingesta de greixos saturats i de greixos trans. Per aquesta mateixa raó, la comunitat científica no ha establert una ingesta diària màxima de colesterol, però sí de greixos saturats (20 g al dia ) i de trans (0 g al dia ).

La llet sencera i els seus derivats (com ara la mantega o el formatge) contenen greixos saturats en abundància. Ara bé, sembla que el greix trans que aporta la llet no és tan perjudicial com l'industrial, que procedeix de la hidrogenació industrial d'olis vegetals i que es troba preferentment en la brioixeria, les margarines i la rebosteria industrial i els precuinats. Els greixos saturats de la llet, fins i tot i no ser tan saludables com els insaturats (abundants en l'oli d'oliva i de girasol), podrien veure reduït el seu impacte en la salut cardiovascular pels efectes del calci i dels pèptids bioactius de la llet, que contrarestarien aquest perjudici reduint la pressió arterial i el desenvolupament d'arteriosclerosis.

Però... la llet engreixa o no?

  Tot i que es tracta d'un aliment relativament energètic, hi ha consens científic que el consum moderat de llet no condueix a un increment de pes, si bé sempre aporten menys calories els lactis semidesnatats o desnatats. Ara que, si una persona sedentària pren dos bols de llet sencera cada dia , dos iogurts sencers, menja pa amb mantega per esmorzar i consumeix una ració de formatge cada dia, l'aportació calòrica (i de greix saturat) serà excessiva i incompatible amb una dieta equilibrada i saludable. Un interès especial mereixen la mantega i el formatge baixos en greix, tots dos menys energètics i més saludables (per la menor quantitat de greix que tenen i, per tant, de greixos saturats) que els seus homòlegs convencionals.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto