Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Eroski Consumer analitza 143 instal.lacions esportives municipals de 18 ciutats: Les instal.lacions esportives municipals milloren, encara que els ajuntaments inverteixen menys diners

En general, la majoria de les instal.lacions es troba en bon estat de manteniment, netedat, seguretat i accessibilitat, tot que fallen en informació i serveis

  L'esport no només es veu, també es practica. A més, de forma creixent. Els seus beneficis en la salut física i emocional de persones de tota edat i condició han incrementat la demanda i l'oferta d'equipaments per a poder nedar, jugar al futbol, al bàsquet o al tennis. De fet, aquestes instal.lacions s'han incrementat els últims 30 anys en més d'un 77% i dues de cada tres són de titularitat pública. La seva gestió requereix d'inversió i d'un bon manteniment, dos aspectes que es donen a les principals capitals del país, encara que la veritat és que els ajuntaments hi destinen menys diners que fa quatre anys. Així ho ha constatat EROSKI CONSUMER després d'analitzar la dotació d'infraestructures esportives municipals i de visitar-ne 143, en 18 capitals: Alacant, Barcelona, Bilbao, Cadis, Còrdova, la Corunya, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Saragossa, Sevilla, València, Valladolid i Vitòria. Dels resultats de l'estudi, s'extreu que les instal.lacions esportives municipals han millorat els últims quatre anys, malgrat que els ajuntaments inverteixen una menor proporció del seu pressupost per a aquesta finalitat. La pauta és que, en comparació d'un estudi similar elaborat el 2006, la dotació ha augmentat de manera significativa, tot i que encara queda marge per aconseguir una situació òptima: hi ha una piscina de mitjana per cada 19.500 habitants (el 2006 era per cada 21.000), un gimnàs per cada 15.600 residents (fa cinc anys era per cada 18.500) i un camp de futbol per cada 17.700 habitants (el 2006 era per cada 21.300). No només ha millorat la quantitat: la qualitat de les instal.lacions municipals visitades és "bona" i només un 4% d'aquestes no compleix els requeriments de netedat, seguretat, accessibilitat, conservació i informació exigits.

Quant es gasten els ajuntaments en esport?

  Els 18 ajuntaments gasten una mitjana de gairebé 24 milions d'euros anuals en esport (46,6 euros de mitjana per habitant). El pes de les partides destinades a l'esport a les 18 ciutats és d'un 3,8% de mitjana. És a dir, que els consistoris gasten una mica menys de 4 euros per cada 100 de la quantitat de què disposen als seus pressupostos totals en el manteniment i la conservació d'instal.lacions, pagament del personal, oferta de cursos i programes, etc. Els municipis que més diners han destinat a l'esport són Vitòria (suposa una partida del 9,1% del seu pressupost total), la Corunya (5,5%), Valladolid (5,4%), Sant Sebastià (5,3%), Múrcia (4,5%) i Oviedo (4,3%). La resta de ciutats aporta poc més del 3% dels seus pressupostos anuals a la inversió en matèria esportiva. A la cua se situen Màlaga (només representa un 1,5% del pressupost total anual del seu ajuntament), Saragossa (2%) i Alacant (2,4%).

En cinc anys, la proporció de les partides destinades a l'esport ha disminuït una mitjana d'un 1%. Les úniques ciutats que han augmentat l'aportació a aquesta matèria han estat la Corunya, Sant Sebastià i València. En canvi, n'hi ha unes altres que han disminuït els pressupostos a la meitat: és el cas d'Oviedo (el 2005, la ciutat que destinava una proporció més gran de diners, un 8,4%) i Madrid (era la segona capital que el 2005 hi destinava una major proporció, un 7,2% dels seus pressupostos totals anuals).

Quant costa fer esport?

  La pretensió d'unificar la multitud de tarifes i abonaments que cal pagar per fer esport és missió impossible. Però sí que es poden establir una sèrie de factors per a classificar els preus. Heus aquí alguns exemples:

El preu de l'abonament de temporada per als més grans de 18 anys es mou enguany entre els 83,70 euros que paguen a Vitòria els ciutadans majors de 25 anys (79,50 euros paguen els que tenen edats compreses entre 18 i 25 anys), els 109,2 euros anuals de Bilbao, els 190,70 euros de València i els 160 euros de Sant Sebastià per tenir l'anomenada "Kirol Txartela" d'adult. A Madrid i Valladolid, d'altra banda, la quota és mensual. A Madrid, l'abonament va des dels 17,70 euros fins als 38,50 euros, en funció dels dies que s'utilitzi la instal.lació esportiva (1, 2 o 3 dies). Mentrestant, a Valladolid la quota és de 21,10 euros.

També és molt estesa la possibilitat de tenir un abonament familiar: a la capital bilbaina ascendeix a 162,95 euros anuals, a Sant Sebastià són 283 euros per treure's la "Kirol Txartela" familiar i a València suposa un desemborsament d'entre 357,55 euros i 408,85 euros en funció dels membres de què es compongui la família. D'altra banda, a Valladolid, tot membre que se sumi a la unitat familiar pagarà 21,10 euros mensuals i el cinquè és gratuït.

Finalment, els més grans de 60 o 65 anys també es poden beneficiar de descomptes importants. Per exemple, a Alacant i Vitòria la bonificació de la quota és d'un 50%. En altres ciutats com Madrid, la quota mensual que paguen aquestes persones en aquesta franja d'edat va des dels 7,60 euros fins als 4,30 euros mensuals (en funció dels dies que utilitzi les instal.lacions esportives municipals, 1 o 2).

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto