Ocàs i esplendor a les zones humides

Les Tablas de Daimiel són la metàfora de la salut dels aiguamolls del món. Superats anys agonitzants en què només deu de les seves 1.600 hectàrees estaven entollades, avui s'hi pot contemplar un horitzó inundat. El seu exemple il.lustra el desgast gairebé mortal que sofreixen els considerats ronyons del Planeta, però també és model de com poden ressorgir amb una esplendor que evidencia la necessitat de cuidar-los.

  
Panorámica de las Tablas desde la Torre de Prado Ancho. Ruben García Blázquez

Zones humides: aiguamolls, marenys, pantans, torberes i manglars

Amb l'aigua com a puntal, un ventall d'hàbitats comparteix la raresa de conformar ecosistemes híbrids entre els medis aquàtic i terrestre. Aquestes superfícies tenen la particularitat que, de manera regular, s'inunden per molt de temps o per un període breu, però amb la insistència suficient com per a saturar el terra i desproveir-lo d'oxigen. Conformen un espai on el nivell freàtic -el subsòl que acumula l'aigua subterrània- és molt superficial, fet que altera les propietats geològiques i procura una rara, particular i de vegades única naturalesa.

  
Laguna Permanente. Ruben García Blázquez   
Primavera en el Parque Nacional. Ruben García Blázquez   
Álamo blanco (Populus alba). Ruben García Blázquez   
Itinerario de la Isla del Pan. Ruben García Blázquez   
Embarcadero. Ruben García Blázquez

En delicat equilibri

Fins que el 1971 la comunitat internacional no en va prendre consciència i va evidenciar en la Convenció de Ramsar la necessitat de protegir l'ús de les zones humides, les terres que periòdicament desapareixien sota l'aigua eren marginades. Fins a tal punt es va equivocar la seva importància que durant segles es van fer esforços per recuperar-les amb el propòsit de millorar les condicions sanitàries enrarides per la humitat, la millor excusa perquè hectàrees deshidratades passessin a formar part de camps agrícoles o zones urbanitzables.

  
Carrizos (Phragmites australis). Ruben García Blázquez

Patrimoni biològic mundial

Un ocell en migració busca en el seu periple l'aiguamoll que sempre va trobar al seu camí, en el qual va beure i va niar, potser en un tamariu, l'únic arbre que creix a Daimiel. Les zones humides proporcionen recursos naturals al seu entorn proper i formen part de l'equilibri de llargues distàncies. Els seus ecosistemes permeten processos hidrològics i ecològics, i sustenten una gran diversitat biològica.

  
Taray (Tamarix canariensis). Ruben García Blázquez   
Somormujo lavanco. Ruben García Blázquez   
Cerceta pardilla. Ruben García Blázquez   
Pato colorado. Ruben García Blázquez   
Porrón europeo. Ruben García Blázquez   
Tarro blanco. Ruben García Blázquez   
Cerceta carretona. Ruben García Blázquez

Agents actius en el cicle de l'aigua

Ecosistema únic i hàbitat per a molts éssers vius, les zones humides també actuen com a filtradors naturals. Les seves plantes hidròfites emmagatzemen i alliberen aigua per acomplir una funció vital de recarrega d'aqüífers. Aquesta facultat de descendir fins a les capes subterrànies mitiga les inundacions. A més, la seva facultat de retenir, transformar i eliminar sediments, nutrients i contaminants té un paper fonamental en els cicles de la matèria i en la qualitat de les aigües.

  
Masiegas (Cladium Mariscus). Ruben García Blázquez   
Itinerario de la Isla del Pan. Ruben García Blázquez

La seva relació amb la societat

L'Infant Don Juan Manuel, referència de la literatura del segle XIV, va dedicar pàgines a lloar la grandesa de les Tablas de Daimiel. Felip II va provar les seves bondats cinegètiques. Els terratinents del XIX les assenyalaven com a destinació favorita per a la pesca. I l'agricultura es va servir de la seva riquesa aquàtica per sembrar els camps. Fins que se'n va abusar. I els abusos, units amb el canvi climàtic, fan perillar una joia, un ronyó del Planeta, una zona humida. Aquest aiguamoll, i tots els que es distribueixen pel món, són avui espais fràgils que resisteixen la seva destinació de desaparèixer i s'aferren a les oportunitats de mantenir-se i complir les seves múltiples comeses.

  
Laguna de aclimatación. Ruben García Blázquez   
Casa de pescadores rehabilitada. Ruben García Blázquez   
Ruben García Blázquez

Altres fotoreportatges que poden interessar-te

• La cirera: alguna cosa més que un fruit
• Mercaderies que volen
• Sobre els fonaments de la paraula
• Esquí alpí adaptat: repte i sacrifici vestits de blanc
• El camí de l'electricitat
• El viatge d'un bon desig
• L'ensenyament musical: una simfonia de quatre moviments
• La ciutat flotant del transport
• Un mos amb suspens
• Un caramel esculpit al cor del Pirineus
• Cultiu de roses, el paisatge més impressionista
• Camperoles del mar
• Com es reciclen els aparells elèctrics?
• Racons de vida
• La recepta de l'eterna joventut
• Il.luminar més per veure menys
• D'aliment bàsic a delícia de reis
• Una llum en la foscor
• La pell de la devesa
• Molt més que apagar focs
• Anar per llana i tornar esquilat
• El mar entre quatre parets
• Operació: el viatge de l'art
• Un dia en una estació d'esquí
• El secret del diamant negre de la cuina