Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

^

Pa: el secundari insubstituïble

La ingesta de pa és necessària en la dieta diària, encara que convé no abusar-ne per la sal que conté

Pa per a tots els gusts

  El mercat sofreix una verdadera revolució del pa. N'hi ha més varietat que mai, des del clàssic pa blanc fins al que conté més de set cereals i fruites seques. Vegem-ne els més habituals i les seves propietats nutricionals:

  • Integral, pseudointegral o de segó, de sègol o altres cereals: el pa elaborat amb vertadera farina integral aporta més vitamines i minerals que el blanc, ja que utilitza farina produïda a partir del gra de cereal complet, a excepció de la coberta més externa. Si s'hi veuen fragments sencers de segó, pot ser és perquè han estat afegits artificialment a la farina blanca o refinada per produir pa de segó o pa pseudointegral (el que es ven habitualment als forns). Aquest pa aporta més fibra que el blanc, però la mateixa quantitat de la resta de nutrients. El pa de sègol és més compacte que el de blat, ja que el sègol conté menys gluten i la seva massa no atrapa tant de gas en fermentar i queda menys esponjós. Aquests tipus de pa són recomanables per als qui sofreixen de restrenyiment, diabetis, problemes de colesterol o per als qui segueixen dietes d'aprimament (la fibra facilita el trànsit intestinal, redueix la velocitat d'absorció dels sucres, contribueix a reduir les taxes de colesterol en sang i retarda el temps de buidatge de l'estómac, de forma que disminueix la sensació de gana entre hores).
  • Pa blanc: Es fa amb farina blanca i n'hi ha una gran varietat de tipus, des del pa rodó fins a l'entrepà o la baguet.
  • Pa torrat o biscotes: el valor nutritiu és semblant al pa de barra, encara que té més densitat nutritiva ja que conté menys aigua. Una llesca de pa de dos dits de gruix (20 grams) es pot canviar per dues torrades (15 grams) sense que en variï el valor nutritiu i energètic, excepte per a certes varietats comercials amb més greix.
  • Pa de motlle: semblant en aportació calòrica al pa de barra, té més greix. Per al consum diari, millor el de sempre, el de barra.
  • Pan sense sal: no s'hi afegeix sal en l'elaboració. Indicat per als qui segueixen dietes baixes en sodi.
  • Pa sense gluten (de blat de moro): elaborat amb farina de blat de moro que, igual que l'arròs, no conté gluten. El gluten es troba en el gra del blat, de la civada, de l'ordi, del sègol i del triticale (híbrid de blat i sègol). Els qui pateixen de celiaquia no toleren el gluten i només poden consumir aquest tipus de pa.
  • Pa sense tovar o sense fermentar (pa àzim): és el més senzill de produir. La massa és compacta i la seva digestió resulta més lenta. Hi destaquen el pa chapati (coques fines, típiques de l'Índia), les coquetes de blat de moro de l'Amèrica central i els matzot o pans àzims que els jueus prenen durant la Pasqua. La majoria dels cristians pren també pa sense tovar a la comunió.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto