Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Barcelona es manté com la capital amb l'IBI més car

·En quatre anys, pràcticament no han variat les importants diferències entre ciutats en l'impost d'habitatge.
·Les famílies de classe mitjana de la ciutat comtal paguen tres vegades més que les de Burgos (589 euros enfront de 181 euros).
·El rebut que paguen els barcelonins d'aquest segment mitjà duplica el del 80% de les ciutats seleccionades per a aquest estudi

  Una vegada a l'any, la butxaca dels propietaris de pisos i cases rep una visita que no suscita precisament entusiasme. La protagonitza un rebut que respon al nom d'Impost de Béns Immobles (IBI). L'escassa alegria que genera en l'economia familiar es deu al fet que exigeix un desemborsament considerable. Tan considerable que un de cada sis euros dels gairebé 53.000 milions recaptats pels ajuntaments espanyols el 2008 prové d'aquesta taxa. Però aquesta butxaca sofreix més o menys en funció de la ciutat on es troba l'habitatge. Així ho ha constatat EROSKI CONSUMER després de comparar la quantia de l'impost que ha pagat el 2010 una família definida convencionalment com a classe benestant o alta, una altra de classe mitjana (la més nombrosa al nostre país) i una tercera amb menys recursos econòmics, anomenada classe baixa. Totes aquestes residents en un pis característic (superfície, qualitat de construcció, zona de la ciutat) del seu nivell economicosocial en 18 capitals: Alacant, Barcelona, Bilbao, Burgos, Còrdova, la Corunya, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Saragossa, Sevilla, València, Valladolid i Vitòria.

Les dades són eloqüents: una família de classe mitjana (a la qual es va assignar, a tall de simulació, un pis de 100 metres quadrats) a Barcelona paga 589 euros a l'any en concepte d'IBI (78 euros més que en un estudi semblant elaborat per EROSKI CONSUMER el 2006), mentre que a Burgos ha de desemborsar una tercera part d'aquest import, 181 euros (32 euros més que fa quatre anys). A més, la taxa de la ciutat comtal duplica la del 80% de les ciutats seleccionades per a aquest estudi i que van facilitar dades a la revista.

També Madrid fixa amb els seus 429 euros el segon IBI més car de les 18 ciutats comparades per a aquest habitatge de segment mitjà, però a molta distància de la capital catalana. Encara que el 2006 es cobrava a la capital espanyola la meitat que a la ciutat comtal, en quatre anys, s'ha produït un increment de gairebé el 70% en el rebut de l'IBI, l'evolució més destacada de l'estudi. Això es deu a dos factors: en primer lloc, el tipus impositiu ha pujat en quatre anys un 12%; i en segon lloc, la resta d'increment de la quota es justifica per la incorporació gradual de l'increment de valor derivat de la revisió cadastral. A més de Burgos, la fiscalitat menys onerosa per a aquest tipus d'habitatge, inferior a 260 euros, es va trobar a la Corunya, Màlaga, Múrcia, Pamplona, Saragossa, València i Valladolid.

D'altra banda, Sant Sebastià fixa, amb els seus 363 euros, el tercer IBI més car per a les famílies de classe mitjana de les 18 ciutats comparades, seguida de Vitòria, amb 335 euros (tenint en compte que, a la capital alabesa, s'han pres com a referència valors cadastrals mitjans de tres barris de la ciutat, Ensanche, Coronación i Adurza). Per acabar amb les famílies de classe mitjana, les d'Alacant, Bilbao, Còrdova i Oviedo paguen una quota d'IBI intermèdia, entre 270 i 300 euros, sempre parlant del pis tipus utilitzat en l'informe per a aquestes llars.

Quant a l'habitatge de les famílies de classe baixa (superfície de 83 metres quadrats), la capital alabesa lidera la llista amb la quota d'IBI més alta, 325 euros. La segona en la llista és Barcelona, com ja va passar el 2006 (en aquest segment es paguen 238 euros, 35 euros més que fa quatre anys). El desemborsament a la capital catalana és el doble del que es fa a Valladolid, Pamplona, Oviedo, Burgos i Bilbao (en totes, una mica menys de 115 euros) i vuit vegades més que a Múrcia.

Per calcular l'impost d'habitatge que paguen les famílies d'economia benestant s'ha comprovat el que correspondria a un pis de 155 metres quadrats en una zona elegant i cèntrica de les 18 ciutats. L'anàlisi, igual que el 2006, revela que València és la capital on es paga una quota més alta, 1.275 euros, un 43% més que a Madrid (894 euros) i gairebé el triple que a la Corunya (442 euros) per un habitatge de característiques molt semblants. La quota que es paga a Barcelona és, de nou com el 2006, la segona més cara, 1.258 euros. Les ciutats amb el pagament d'IBI més baix per a les famílies amb rendes més altes són Vitòria, Oviedo, Saragossa, Múrcia, Pamplona, la Corunya i Burgos (entre 442 euros i 597 euros).

Quins són els drets del contribuent?

  Molt poc o no res sabem dels drets que tenim a l'hora de pagar els nostres imposts i, especialment, l'Impost sobre Béns Immobles. En aquest sentit, però, el contribuent té dret:

  • Que en el Cadastre figurin degudament descrits, amb les característiques físiques, jurídiques i econòmiques corresponents, tots els immobles dels quals sigui titular.
  • Que les seves propietats es trobin correctament valorades d'acord amb la Llei.
  • Que se li notifiqui, en temps i forma adequats, els valors cadastrals dels béns immobles dels quals sigui titular, resultants dels processos de valoració col

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto