Atacs i estafes a les xarxes socials

  Els carteristes i els amics dels béns dels altres abunden de manera particular als llocs més concorreguts. El mateix passa a Internet. L'èxit de les xarxes socials ha comportat un increment dels atacs de ciberdelinqüents i màfies organitzades. El seu objectiu és enganyar l'usuari amb falsos missatges, enquestes o donacions per obtenir les seves dades personals, les seves identitats digitals i, sobretot, els seus diners. Per això, també han augmentat les demandes perquè es reforci la seguretat d'aquests serveis.

Facebook, la xarxa social més popular i el principal destinatari d'aquestes exigències, compta amb un nou Centre de Seguretat en el qual es posa a disposició dels seus usuaris una gran quantitat de material informatiu per a pares, educadors, adolescents i forces de seguretat.

Alerta amb "el núvol"

Els serveis que permeten a l'usuari emmagatzemar informació no en el seu ordinador, sinó al web (fenomen que es coneix com "núvol") també són objecte d'atacs. Entre aquests destaquen els comptes web de correu electrònic (Yahoo!, Gmail, Hotmail), els àlbums de fotos (Flickr i Picasa, especialment) o serveis de vídeos com Youtube o Vímeo. En aquests casos, quan se surt de l'entorn protegit de l'ordinador, si els serveis d'emmagatzematge no tenen la seguretat adequada es poden patir atacs que suposin el robatori o la pèrdua de les dades.

Cal tenir en compte que encara que els serveis més importants són fins i tot més segurs que el mateix ordinador, molts altres no tan coneguts poden presentar vulnerabilitats en el seu codi i en els nivells de seguretat. És recomanable, per tant, saber en tot moment quin és la informació del compte de l'usuari que és publica, a més de les diverses opcions de configuració de privadesa i de seguretat que s'ofereixen en aquestes plataformes. Aquestes dades han de ser visibles i a disposició de tots els usuaris del servei.

Atacs des de les aplicacions d'escriptori

Una altra de les formes més comunes d'infecció és mitjançant l'explotació d'un forat de seguretat en l'aplicació d'escriptori des de la qual s'accedeix a la xarxa social, com és el cas del navegador d'Internet. Així ho van fer els qui van tractar d'accedir a comptes de correu de nombrosos dissidents xinesos, i també a informació corporativa de Google a la Xina. L'ús de programes (coneguts com troians o cucs) que roben contrasenyes de comptes o que es propaguen per xarxes locals i dispositius d'emmagatzematge extern ha estat una altra de les amenaces habituals durant el 2009. Aquestes tàctiques solen utilitzar com a disfressa algun motiu temporal (una felicitació nadalenca amb un arxiu maliciós adjunt), o bé notícies d'actualitat (com ara fotografies relatives a la mort de Michael Jackson a l'estiu, o vídeos amb l'atac a Berlusconi), per a aconseguir un nombre més gran d'infeccions.

Des de pàgines de tercers

L'ús de pàgines web i aplicacions de tercers que permeten sincronitzar dades, o la utilització de l'API (una part del codi d'un servei que s'allibera perquè els usuaris puguin crear altres serveis complementaris a partir d'aquesta) d'una xarxa social també són estratègies per a aconseguir de forma fraudulenta el perfil dels usuaris. Algunes xarxes socials com Facebook o Twitter disposen de sistemes per a validar els comptes dels seus usuaris sense necessitat que aquests hagin de donar el seu nom de membre i la seva contrasenya, en una pàgina externa a aquestes plataformes, amb el perill consegüent en la seguretat. Per tant és recomanable no utilitzar pàgines i serveis que requereixin contrasenyes de llocs externs. El més habitual és l'enviament de missatges no sol

Relacions d'aquest contingut