Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Fruites, verdures i peix també són cosa de nens

Els pares i mares a casa i els educadors i professionals de restauració col·lectiva al menjador escolar han d'assumir la responsabilitat que els nens i nenes adquireixin hàbits alimentaris saludables

  "Sempre he agraït a la meva mare que m'ensenyés a menjar de tot i m'insistís en la importància que té una bona alimentació". Aquesta declaració de fill orgullós que sentim de tant en tant representa una cara de la moneda, la positiva. L'altra la tenim en una escena molt comuna que té lloc cada dia al menjador d'empresa o en un sopar amb amics: algú deixa distretament al plat la meitat del menjar i explica -lacònicament i només si li pregunten- "mai no m'han agradat les verdures", o "jo, és que sóc més de carn: el peix, ni fred ni calor". Són les dues cares de la moneda d'una realitat, els hàbits alimentaris, que els especialistes relacionen cada vegada més amb la salut, en particular amb l'obesitat i les malalties cardiovasculars. I, també, d'un estat de la situació que té l'origen en allò que s'aprèn des de la infància.

A la taula familiar, si posem el focus en els infants i en el seu comportament davant del menjar que se'ls serveix, veiem que la carn i les patates fregides es volatilitzen, però deixen gairebé tota la verdura; que es llepen els llavis amb la pasta amb tomàquet i formatge, però miren de reüll les llenties i mai no s'acaben el peix si té espines i no fa un gust fort; que adoren els fregits, els dolços, els lactis i la brioixeria, però no hi ha qui els faci menjar sovint amanides o fruita. Es podria dir que això no són més que tòpics, i que cada nen és un món, i seria cert, però tant els nutricionistes com els educadors, els professionals del sector de la restauració col·lectiva i els pares saben que aquesta situació es repeteix cada dia en moltes famílies i menjadors escolars: els nens mengen malament, i de segur que hi ha disculpes i raons que ho expliquen, però el fet té unes repercussions molt perjudicials en la seva salut. Gairebé un de cada sis menors espanyols d'entre 6 i 12 anys pateix d'obesitat, i a una quarta part dels qui no han complert encara els 24 anys la bàscula els adverteix que pesen més del que convé. Espanya és un dels països europeus amb taxes d'obesitat infantil més altes. La raó? El consum excessiu d'aliments rics en greixos i de productes dolços i la tradicional reticència dels nens a ingerir fruita, peix i hortalisses. Els nous costums d'infants i joves, més sedentaris que els de les generacions anteriors (l'ús intensiu d'Internet, amb les seves absorbents xarxes socials, i l'addicció als videojocs no els són aliens) i l'escassa activitat física componen la resta d'aquest explosiu còctel que hipoteca la salut de molts infants i joves.

La solució

  Per als nens, el dia té pocs moments gratificants (cal llevar-se aviat, rentar-se, estudiar i atendre a classe, moure's d'aquí cap allà) i el del menjar n'és un. Igual com passa amb els adults, els agrada gaudir quan s'alimenten. De fet, no pensen a nodrir-se, sinó a menjar el que més els agrada. Què es pot fer perquè aprenguin a menjar bé, i perquè gaudeixin menjant el que, d'entrada, no els agrada o fins i tot detesten? La recompensa és un mètode poc aconsellable: oferir-los, com a premi, alguna cosa que els atreu molt, com les postres o les llaminadures, si mengen el que no els agrada no és bon mètode. Uns especialistes en nutrició infantil de les universitats de Surrey i Gal·les, ambdues del Regne Unit, acaben de publicar una investigació en què conclouen que aquest sistema de recompensar en forma d'aliments pot incrementar encara més les preferències dels infants per les postres o els dolços, perquè l'emparellament de dos menjars dóna com a resultat que el menjar de recompensa es considera més positiu que el d'accés. Altres especialistes asseguren que en certes circumstàncies els premis poden augmentar la disponibilitat per a modelar la conducta alimentària, però suggereixen oferir recompenses no alimentàries, com ara el reconeixement ("estic molt orgullós de tu", "estàs aprenent molt") o petits presents, com uns adhesius o uns llapis de colors quan aconsegueixen èxits, en altres paraules, quan mengen el que preferirien no menjar.

Insistir tant a casa com al centre escolar sobre la importància d'adquirir hàbits alimentaris saludables i compaginar aquesta formació amb l'oferiment quotidià de menús equilibrats i ben plantejats que acaben agradant als petits, és la millor manera que aprenguin a menjar de tot.

L'exemple, a casa

El nen menja el que veu que els pares mengen. La raó que el menor mengi malament es deu, en gran manera, a una conducta alimentària mal apresa a casa i a una relació poc reflexiva amb el menjar, a no concedir-hi la importància que té. Per això, resulta determinant que els pares, els avis i els educadors analitzin fins a quin punt, amb el seu comportament alimentari quotidià, amb la seva disciplina i el temps i la forma que inverteixen a ensenyar a menjar els més petits, són responsables de la seva conducta alimentària inadequada. Cal educar els infants en sabors diferents que els permetin gaudir d'una alimentació rica, variada i saludable. És tasca dels pares i mares a casa, i dels educadors i els professionals de restauració col·lectiva al menjador escolar, inocular-los hàbits alimentari saludables. Això sí, sense renunciar al fet que els menjars constitueixin un moment plaent. I, si de pas, els grans aprenem a menjar una mica millor, la jugada serà rodona.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto