Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Ciutats i exclusió social: analitzats els recursos socials dirigits a persones sense llar ni mitjans econòmics de 18 ciutats espanyoles: Els ajuntaments augmenten la despesa social per als més pobres, però continuen faltant recursos

-Els serveis assistencials d'allotjament i higiene prevalen sobre les ajudes socials de tipus laboral o sanitari
-La gran diversitat i heterogeneïtat dels serveis socials oferts pels ajuntaments marca la comparació entre les 18 ciutats seleccionades per CONSUMER EROSKI

  La pobresa truca amb insistència a un nombre cada vegada més gran de llars al nostre país. L'augment de l'atur, la precarietat laboral i l'endeutament associat a les hipoteques han disparat la petició d'ajudes, un 40% més el primer semestre del 2008 segons Càritas. L'exclusió social és un drama que s'expandeix a mesura que es marceix l'economia: un milió i mig de famílies viuen a Espanya en infrahabitatges i hi ha més de 30.000 persones sense llar. Els seus efectes han impulsat a les administracions públiques a potenciar els recursos per a mitigar els danys. És el cas dels ajuntaments, les partides dels quals per als menys afavorits han registrat un increment generalitzat els cinc últims anys (en ciutats com Màlaga s'han triplicat, mentre que en d'altres com Pamplona, Madrid i Saragossa s'han duplicat), encara que el pressupost continua sent insuficient. La despesa en protecció social al nostre país (un 20,9% del PIB) es troba sis punts per sota de la mitjana europea, malgrat comptar amb una proporció més gran de persones amb escassos recursos (un 20%, en comparació amb el 16% europeu). Al marge de xifres estadístiques, encara queda molt per fer, tal com constata l'informe de CONSUMER EROSKI que analitza les iniciatives municipals contra l'exclusió social en 18 capitals del nostre país.

La normativa (llei 7/85) estableix que cada municipi ha d'exercir les competències que li siguin atribuïdes en matèria de prestació de serveis socials i de promoció, i afavorir la reinserció social dels ciutadans que tenen menys recursos. A més, els ajuntaments de més de 20.000 habitants estan obligats a concedir aquestes prestacions socials.

  CONSUMER EROSKI ha fixat el seu enfocament en els serveis facilitats pels ajuntaments a persones excloses (persones sense llar, transeünts...), igual que en un informe publicat al final de 2005. Alacant, Barcelona, Bilbao, Burgos, Còrdova, la Corunya, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Saragossa, Sevilla, València, Valladolid i Vitòria han estat les ciutats incloses en l'estudi. S'ha enviat un qüestionari als ajuntaments i s'han utilitzat les dades aportades en les memòries d'execució de les àrees socials municipals. Els ajuntaments de Sevilla i Còrdova han estat els únics que no han respost als successius requeriments per part de la revista.

La diversitat i l'heterogeneïtat dels serveis socials municipals marquen, i dificulten, la comparació. Fins i tot amb aquesta excepció, els pressuposts dedicats a afers socials ofereixen diferències substancials (convé recordar que l'atenció a les persones sense llar representa només una petita part d'un pressupost que finança mesures destinades a persones grans, infància i joventut, famílies, dones, educació social, cooperació al desenvolupament...). A Bilbao i Pamplona, els departaments d'Acció Social i Benestar Social van gestionar més de 40 milions d'euros (45 milions a Bilbao i 43 a Pamplona), molt per sobre dels prop de 31 milions d'euros del consistori valencià, capital amb una població que duplica els habitants de Bilbao i quadruplica els de Pamplona. També és cridaner el cas de Màlaga, que triplica els habitants de Sant Sebastià i va tenir una dotació pressupostària durant l'any 2009 de 27,6 milions d'euros per a l'àrea de Benestar Social (gairebé cinc milions menys que el que hi va destinar l'ajuntament de Sant Sebastià). El pressupost més alt correspon a Madrid, que va disposar de 54 milions d'euros només en els capítols d'atenció a persones sense llar, serveis socials, emergència social i immigració. El segueix el consistori de Vitòria, amb 53,2 milions d'euros de pressupost inicial. Els més ajustats corresponen als ajuntaments d'Oviedo (8,2 milions d'euros), Alacant (gairebé 11 milions d'euros sense comptar-hi les despeses de personal), la Corunya (més de 12 milions d'euros excloses les despeses de personal), Granada i Còrdova (més de 14 milions cadascun).

Si es fixa com a referent el pressupost de l'any 2004, tots els ajuntaments han augmentat de forma considerable la dotació en prestacions socials. Els creixements més cridaners s'observen a Màlaga (triplica el pressupost de 2004) i a Saragossa, Madrid i Pamplona, més del doble. Les altres ciutats van experimentar un augment del pressupost entre un 32% i un 79%, molt per sobre en tot cas de la pujada de l'IPC en aquest període, un 9,4%.

El nombre de llits per als sense sostre és un altre dels indicadors d'aquestes prestacions municipals. La regla general apunta que com més gran és la ciutat, més alta és la dotació. I així ho constaten els 1.246 llits de Madrid, els 948 que hi ha a Barcelona o el mig miler que es comptabilitzen a València i a Múrcia. En l'extrem contrari es troben les 40 places del centre d'acollida municipal de Sant Sebastià, les 54 del centre integral d'atenció a persones sense llar de Pamplona (es posa en marxa aquest mateix any) o les 58 del centre municipal de Valladolid. A la resta de ciutats estudiades, les places estan entre els 100 llits i els 200.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto