Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Medi ambient

Λ

Connectors ecològics: Dreceres per a la fauna

Grans infraestructures com autopistes o vies fèrries esdevenen una trampa mortal per als conductors i els animals que s'atreveixen a creuar-les, però el seu perill es pot reduir

 Les carreteres espanyoles són testimonis cada any de la mort de més de 10 milions d'animals, atropellats en accidents que també es cobren víctimes humanes (uns 300 ferits greus cada any, dels quals almenys deu es moren). A més d'un problema de seguretat viària, tenen un efecte negatiu sobre el medi ambient. Tot i que la majoria dels animals atropellats són domèstics o de granja, cada vegada hi ha més cadàvers de cabirols, cérvols o porcs senglars. L'atropellament no és, però, l'única conseqüència. Les vies de comunicació fragmenten el territori i moltes poblacions d'animals queden aïllades en grups cada vegada més petits. La impossibilitat de desplaçar-se lliurement repercuteix en la cerca d'aliments i de companys per a l'aparellament, per la qual cosa augmenta el risc d'extinció en espècies vulnerables, per bé que aquestes es troben en una zona natural protegida. Com es pot aconseguir que les infraestructures de comunicació creixin sense malmetre els diversos ecosistemes naturals i evitar aquests perills per a la fauna i les persones?

La Unió Europea ha dissenyat diverses accions a fi de mitigar els efectes d'aquesta fragmentació. La Directiva d'Hàbitats, de l'any 1992, que establia les bases per a la creació de la xarxa d'espais protegits Natura 2000, també incloïa mecanismes per a evitar els efectes negatius de les grans infraestructures sobre aquests enclavaments.

 La xarxa europea IENE (Infra Eco Network Europe), formada per experts, instituts i administracions de països europeus, també treballa per avaluar els efectes de la fragmentació i trobar mecanismes efectius que en mitiguin els efectes. I la forma d'executar-ho és mitjançant la creació de vies fèrries, autopistes, carreteres i canals que disposin de passos específics per a la fauna, la qual cosa es denomina, en termes tècnics, una major permeabilitat. A més, s'intenta preservar zones (terrenys rústics, camps agroforestals, cursos fluvials...) que actuïn com a corredors ecològics que permetin als animals desplaçar-se d'una zona protegida a una altra.

Permeabilitzar les vies

 Entre les estructures proposades s'inclouen des de viaductes (ponts elevats fonamentats sobre puntals que permeten respectar la vall o el curs fluvial que hi queda sota) fins a túnels perforats, falsos túnels (estructures amb forma de túnel que es recobreixen en la part superior de vegetació per permetre-hi el pas de la fauna) o ecoductes o ponts verds (grans passos superiors sobre carreteres o autopistes, preparats amb vegetació, que permeten connectar els dos hàbitats adjacents a la via). Però també s'aposta per obres més senzilles, com ara passos subterranis, tanques amb passos o comportes específiques per a animals, o per l'aprofitament d'infraestructures ja disponibles, com els passos subterranis agrícoles o els drenatges per a l'aigua.

 Tant en les grans estructures com en les petites, el repte és condicionar-les perquè funcionin com un pas efectiu i segur per als animals. L'objectiu és descobrir els passos amb vegetació o amb materials naturals perquè resultin familiars als animals i s'atreveixin a passar-hi; afegir en els drenatges plataformes laterals que es mantinguin seques en cas d'avingudes (i que puguin usar els animals petits); i evitar la presència, al terra dels passos per a fauna, de materials com l'acer arrugat o altres metalls que els espantarien. La instal·lació de tanques perimetrals que impedeixin l'accés dels animals a l'interior de la carretera o l'autopista i, en canvi, els condueixin fins al pas específic per a la fauna és un altre dels projectes en què es treballa.

De forma paral·lela, s'aconsella conservar terrenys agroforestals i zones de matoll i bosc adjacents a les grans vies, als nuclis urbans o entre els espais protegits, ja que encara que en aparença no tenen un gran valor, són inestimables corredors que poden utilitzar els diversos tipus de fauna per als seus desplaçaments. Al nord d'Alemanya, els límits entre els camps de cultiu ("Knicks"), tradicionalment formats per arbres i vegetació silvestre, s'han convertit en una gran xarxa de corredors verds útils per a nombroses espècies que hi viuen.

Tot i això, la permeabilització de les vies de comunicació per a la fauna és una fórmula recent. Amb prou feines es comptabilitzen vint anys d'experiència a Europa, i a Espanya les primeres estructures específiques per a fauna no es van construir fins al 1997 i el 1998, a Galícia. El problema és que gran part de les infraestructures actuals no estan dotades de mitjans per a solucionar aquest problema.

Una xarxa de cinc milions de quilòmetres

Segons dades de la Comissió Europea, l'Europa dels 27 disposa de 5 milions de quilòmetres de carreteres pavimentades, dels quals 61.600 són autopistes; 215.000 ho són de via fèrria, la meitat electrificats; i 41.000 quilòmetres són canals navegables. Tota aquesta xarxa ha fragmentat el territori en un mosaic, al qual caldria afegir els nuclis urbans, que també trenquen i divideixen el territori natural.

L'informe de la situació espanyola elaborat el 2003 (informe COST 341) xifrava en 665.000 quilòmetres la xarxa de carreteres, i en 15.000 quilòmetres la xarxa de ferrocarril. A diferència d'altres infraestructures, les obres de l'AVE sí que es desenvolupen d'acord amb la permeabilització per a la fauna.

La peculiaritat del cas espanyol és que compta amb una diversitat paisatgística i d'espècies molt elevada: s'estima que Espanya acull fins a 60.000 espècies d'animals, algunes de les quals no es troben en cap altre lloc del món (excepte a Portugal, on viuen algunes espècies ibèriques), com l'àguila imperial o el linx ibèric.

I encara que es troben en zones protegides, de vegades es mouen massa prop de vies que suposen un risc: 5.500 hectàrees de les designades com a àrees prioritàries de la xarxa Natura 2000 es troben a menys de 200 metres d'una carretera, i fins a 150.000 hectàrees se situen a menys de 500 metres d'un gran cinturó. D'altra banda, 1.300 quilòmetres de carretera travessen àrees prioritàries Natura 2000, i prop de 4.000 quilòmetres creuen àrees sensibles amb un alt valor. Les zones més afectades són Madrid, Cantàbria, el País Basc i La Rioja.

Fins al moment, Espanya ha construït, com a infraestructures especifiques per a fauna, 5 túnels, un fals túnel i 7 viaductes, a més de 5 passos superiors i 56 passos inferiors.

Dues espècies emblemàtiques en perill

 Entre les espècies en perill d'extinció, el cas més emblemàtic i conegut a Espanya és el del linx ibèric que, encara que es troba en diferents àrees protegides, com a Doñana o a Gredos, també resulta afectat per les carreteres.

Menys conegut és el cas de l'ós bru, a la Serralada Cantàbrica. Hi ha dues poblacions d'óssos aïllades, una a l'àrea occidental i una altra a l'oriental. Entre aquestes s'ha creat un corredor biològic però també diversos nuclis urbans, la carretera nacional N-630, l'autopista de Huerna, la via fèrria de Pajares i, en construcció, la línia de l'AVE.

El problema és que, mentre que la població occidental comptava amb 120 exemplars, l'oriental amb prou feines arribava l'any 2008 als 30 exemplars, i d'aquests només tres eren femelles, la qual cosa comprometia la capacitat de reproducció del grup, raó per la qual la Fundación Oso sol·licita l'establiment de nous corredors que facilitin la comunicació entre els dos grups.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto