Zones de vianants: estudiats 100 dels principals carrers restringits a la circulació de 18 ciutats: Mobiliari urbà, netedat i invasió de vehicles, mancances d'un de cada cincs carrers de vianants

Deficiències en el mobiliari urbà, queixes veïnals i taula comparativa

Un carrer de vianants ha de tenir un mobiliari urbà adequat. Són imprescindibles papereres, fanals i clavegueres i es considera convenient disposar d'arbres i jardineres. En línies generals, els tècnics que van visitar el centenar de vies de vianants van valorar el mobiliari urbà amb un "acceptable". València, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Vitòria i Saragossa es van qualificar amb un "bé", però Almeria, Barcelona i Múrcia van suspendre amb un "malament" en els dos primers casos i amb un "regular" a la capital murciana.

Aquest tipus de vies, per la major freqüència de pas de vianants, requereixen un manteniment del mobiliari i una neteja de residus més freqüent que altres espais urbans. Una mala conservació ofereix una imatge d'abandó que redueix l'atractiu i augmenta la sensació d'inseguretat. La valoració global no va passar d'un "acceptable". Les ciutats millor valorades són Còrdova, Madrid, Pamplona, Sant Sebastià i Valladolid (obtenen un "bé"), mentre que Almeria, Barcelona, Màlaga i Saragossa suspenen amb un "regular". Les altres, en la mitjana general. En un 20% dels carrers es va trobar brutícia en algunes zones (excrements, escombraries, papers i altres deixalles) i en una de cada tres vies el paviment mostrava irregularitats, rajoles i llambordes soltes, o amb forats que propicien la formació de bassals, o que poden suposar un risc de caiguda per als vianants (aquest problema es va percebre especialment a Barcelona, Saragossa, Alacant i Oviedo). En aquest darrer aspecte, la situació ha variat molt en cinc anys, ja que el 2004 només el 16% de les vies presentaven aquest tipus d'irregularitats, la meitat que en l'actualitat. Com a element positiu, el paviment era antilliscant en el 86% dels carrers analitzats.

Quant a les papereres, només en un 59% dels carrers de vianants visitats el seu nombre es va considerar apropiat. A Almeria, per exemple, dues de les cinc vies analitzades no disposaven de cap paperera. Amb tot, fa cinc anys la situació era encara pitjor, ja que aquesta proporció descendia a un 40%. Trobar papereres de reciclatge (amb dos o tres espais per a dividir el paper i cartó, del plàstic, envasos i deixalles orgàniques) no va ser fàcil: només es van localitzar a Almeria i a Sevilla. En un de cada cincs carrers es van observar papereres deteriorades a causa d'actes vandàlics (pintades), brutícia i trencament; i, en un 15%, hi havia escombraries deixades al costat de les papereres (se'n van trobar especialment a Barcelona).

Una altra qüestió important (per seguretat i comoditat) és la il·luminació: igual que el 2004, més del 90% de les vies de vianants incloses en l'estudi disposen de llum suficient i només en un 4% es van trobar fanals en mal estat. A més, el 70% dels carrers disposen de fanals específics per a les zones de vianants (un percentatge semblant al de fa quatre anys).

Més baixa és la dotació de bancs. Igual que en l'estudi de 2004, en el 60% dels carrers no se'n van trobar (hi destaquen Granada i Múrcia, on no se'n va trobar cap) i, en una de cada deu on sí que n'hi havia, alguns estaven deteriorats. No obstant això, convé matisar que, igual que amb la resta del mobiliari urbà (tret de les papereres i els fanals, sempre imprescindibles), l'absència de bancs en algunes zones de vianants ve motivada per la manca de l'espai necessari per a col·locar-los de forma que no dificultin o entorpeixin el trànsit de vianants.

El mateix ocorre amb els arbres, absents en més de la meitat dels carrers. En un 37% de les vies on se'n van trobar, alguns estaven deteriorats i, només en la meitat, comptaven amb enreixats a la part inferior per evitar ensopegades i facilitar la conservació de l'espai on estan plantats (en totes les vies de Còrdova, Madrid, Pamplona, Sevilla, Valladolid i Vitòria).

Les fonts d'aigua potable també són elements rellevants. No obstant això, no es van veure en un 85% dels carrers visitats, un percentatge superior al de l'informe de 2004 (un 77%), encara que les que hi havia es trobaven en bon estat general. També és molt útil comptar amb un lavabo públic. Tanmateix, només se'n va trobar un en un carrer de la Corunya. Això sí, el seu estat era òptim i no calia pagar per a fer-ne ús. //

TAULA COMPARATIVA

Ciutat	Netedat i manteniment (1)	Mobiliari urbà (2)	Senyalització, accessibilitat i seguretat (3)	Infraccions (4)	Valoració final (5)	Valoració 2004
La Corunya	Acceptable	Acceptable	Acceptable	Acceptable	Acceptable	Molt Bé
Alacant	Acceptable	Acceptable	Acceptable	Regular	Acceptable	Acceptable
Almería	Regular	Malament	Bé	Molt Bé	Regular	Malament
Barcelona	Regular	Malament	Bé	Bé	Regular	Malament
Bilbao	Acceptable	Acceptable	Bé	Acceptable	Acceptable	Acceptable
Còrdova	Bé	Acceptable	Bé	Molt Bé	Bé	-
Granada	Acceptable	Acceptable	Regular	Bé	Acceptable	-
Madrid	Bé	Acceptable	Bé	Bé	Bé	Regular
Màlaga	Regular	Acceptable	Regular	Bé	Regular	Malament
Murcia	Acceptable	Regular	Acceptable	Acceptable	Acceptable	Malament
Oviedo	Acceptable	Bé	Bé	Bé	Bé	Bé
Pamplona	Bé	Bé	Bé	Malament	Regular	Acceptable
Sant Sebastià	Bé	Bé	Bé	Regular	Acceptable	Bé
Sevilla	Acceptable	Acceptable	Acceptable	Molt Bé	Acceptable
València	Acceptable	Bé	Molt Bé	Regular	Acceptable	Malament
Valladolid	Bé	Acceptable	Bé	Acceptable	Bé	-
Vitòria	Acceptable	Bé	Bé	Regular	Acceptable	Acceptable
Saragossa	Regular	Bé	Bé	Bé	Bé	-
MITJANA	Acceptable	Acceptable	Bé	Bé	Acceptable	Acceptable

1. Netedat i manteniment: en aquest apartat, s'ha analitzat l'estat de manteniment en què es trobava el carrer de vianants, a més del paviment, la senyalització i el mobiliari urbà

2. Mobiliari urbà: s'ha comprovat si la dotació de papereres, fanals, bancs, clavegueres, arbres, fonts d'aigua potable, etc. era l'adequada.

3. Senyalització, accessibilitat i seguretat: s'ha estudiat si hi havia la senyalització imprescindible en un carrer de vianants (senyals de circulació restringida, semàfors sonors en cas d'encreuament, sistemes per a delimitar els carrers de vianants, senyal de velocitat màxima permesa, etc.); si el mobiliari urbà, les terrasses o les obres no obstaculitzaven el pas de vianants; o si hi havia cap perill per al vianant (trànsit de vehicles, paviment amb irregularitats, etc.)

4. Infraccions: es va observar si hi havia vehicles aparcats fora de l'horari de càrrega i descàrrega (en el cas que n'hi hagués) als carrers de vianants. Es va fer una prova pràctica, en la qual els tècnics de la revista van comprovar si era possible circular amb el cotxe pel centenar de vies de vianants seleccionades per a l'estudi.

5. Valoració global: Mitjana de les valoracions dels quatre apartats.

Relacions d'aquest contingut