Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

Λ

Les úlceres d'estómac ja no són per sempre

Tant les úlceres de duodè com les gàstriques es poden tractar de manera eficaç una vegada diagnosticades

  Els avanços de la ciència mèdica generen molts estómacs agraïts. Les úlceres d'estómac ja no tenen per què ser doloroses companyes de viatge per tota la vida. Aquest fals mite es pot trencar perquè ja se'n coneixen les causes i es poden curar. El seu tractament exigeix reflexionar sobre les dues malalties diferents a les quals es refereix el genèric "úlcera d'estómac": les úlceres de duodè, que, en la majoria, són benignes, i les úlceres gàstriques o d'estómac, que, en una proporció de casos reduïda, són malignes i es relacionen amb el càncer d'estómac ulcerat.

Les úlceres gastroduodenals es desenvolupen amb més freqüència a mesura que augmenta l'edat, en especial a partir dels 40 anys. En això influeixen certs fàrmacs, com els antiinflamatoris no esteroïdals (AINE), entre els quals s'inclou l'aspirina i que tenen un consum més habitual entre la gent gran. Un altre factor que desencadena aquesta malaltia és la infecció per Helicobacter pylori (H. pylori), que també afecta les persones grans i es relaciona amb les condicions higièniques i sanitàries. La seva millora als països desenvolupats ha permès que aquesta infecció disminueixi entre els més joves.

  S'estima que el 50% de la població mundial està infectada per H. Pylori. La població afectada varia des d'un 20% quan es tracta d'adults joves dels països desenvolupats a més del 50% (de vegades fins al 90%), als països en vies de desenvolupament. A Espanya, el 50% de la població sofreix aquesta infecció, encara que només entre el 15% i el 25% registra una úlcera pèptica.

Es poden prevenir?

La infecció per H. pylori i les úlceres associades no es poden prevenir, però sí que es poden tractar una vegada diagnosticades. En canvi, en les úlceres associades al consum d'antiinflamatoris sí que és possible fixar pautes de prevenció. Els grups de risc entre les persones que prenen AINE són els qui tenen antecedents d'úlceres, hemorràgies digestives, més de 60 anys i consumeixen més d'un AINE al dia.

Quan els pacients necessiten medicaments per a calmar el dolor, es pot recórrer a altres analgèsics no antiinflamatoris i, en cas de necessitar de forma ineludible un antiinflamatori, es pot optar per elegir el menys lesiu per a l'aparell digestiu, ja que com més potent és un antiinflamatori més gran és la seva capacitat de danyar la mucosa gastroduodenal. Per a prevenir les lesions causades per aquests fàrmacs, s'aconsella la seva ingesta acompanyada d'una substància que protegeixi l'estómac del desenvolupament d'úlceres o hemorràgies. Els més habituals són els inhibidors de la bomba de protons (el popular omeprazole, un protector gàstric que es pren de matí en dejú, 20 minuts abans de l'esmorzar), o els anàlegs de les prostaglandines (misoprostol).

Senyals d'alarma

No totes les úlceres duodenals o gàstriques generen els mateixos símptomes. Encara més, sovint poden romandre silenciosos durant molts anys. L'Associació Espanyola de Gastroenterologia no deixa d'insistir que l'H. pylori s'adquireix durant la infància i pot viure durant molts anys a l'estómac, on causa una petita inflamació que no sempre es manifesta. Aquest bacteri només contribueix a desenvolupar úlcera en una de cada deu persones que se n'infecten.

El dolor característic es localitza a la zona alta de l'abdomen, a la part central, i es calma després de menjar. Per això es diu que els afectats sofreixen una sensació de "gana dolorosa". Ara bé, quan el dolor no es produeix i les úlceres es mantenen silents, és possible que la seva primera materialització sigui per mitjà d'una hemorràgia, una perforació de l'úlcera o estenosi pilòrica (estrenyiment del pílor, la porta d'entrada de l'estómac al duodè).

L'endoscòpia, la prova estrella

  La fórmula per a diagnosticar les úlceres d'estómac és l'endoscòpia: s'introdueix un tub flexible a través de l'intestí prim que permet a l'especialista visualitzar la zona que desitja explorar a la recerca de l'úlcera. Aquest tipus d'endoscòpia de les vies digestives altes s'anomena gastroduodenoscòpia. Un dels seus avantatges principals és que, al mateix temps que es realitza,es pot extreure una petita mostra de teixit per analitzar-lo. Encara que és una prova invasiva, el pacient no sofreix cap dolor perquè es practica sota sedació.

Juntament amb l'endoscòpia, altres proves útils per a diagnosticar les úlceres són les radiografies amb contrast -encara que la sensibilitat de les exploracions radiològiques és molt inferior a la de l'endoscòpia-; la prova de l'alè, que analitza l'activitat metabòlica del pacient i detecta els metabòlits relacionats amb una úlcera duodenal o estomacal; l'analítica de sang; i la detecció en els excrements dels antígens del bacteri H. pylori.

"Helicobacter pylori": l'enemic

  L'eradicació d'aquest bacteri és fonamental per a prevenir el desenvolupament de càncer d'estómac, ja que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) l'ha identificat com un agent carcinogen. El tractament estàndard per a eliminar la seva infecció consisteix en una combinació de dos antibiòtics juntament amb un protector gàstric (inhibidor de la bomba de protons). La combinació més habitual és la que està formada pels antibiòtics amoxicil·lina i claritromicina i l'omeprazole. La seva eradicació requereix que es prenguin dues vegades al dia durant una setmana o deu dies, segons la pauta mèdica.

  Ara bé, quan aquest tractament línia no funciona és possible administrar altres combinacions d'antibiòtics. De manera que després de tres cicles de tractament, el 99% dels pacients portadors de la infecció per aquest bacteri es curen.

Un cas diferent és el de les úlceres d'estómac induïdes pel consum d'AINE. En aquest supòsit, el tractament convencional es basa en la presa d'un inhibidor de la bomba de protons dues vegades al dia entre quatre i vuit setmanes, el temps necessari perquè cicatritzin les úlceres. En aquest procés de cicatrització, amb independència de si l'úlcera és duodenal o gàstrica, el tabac i l'alcohol retarden el procés de curació.

Després del tractament

Sempre que l'agent causal de l'úlcera sigui l'H. pylori, és possible que, després del tractament, es detecti de nou la presència del bacteri. No es tracta d'una nova infecció, sinó de la persistència de la infecció que no s'ha detectat bé tot just finalitzar la teràpia. Per aquesta raó, una vegada conclosa, és important que les proves es repeteixin entre tres i quatre setmanes després per comprovar si l'H. pylori s'ha eliminat.

En les úlceres gàstriques, una vegada conclòs el tractament, cal assegurar-se que s'ha cicatritzat per complet. Amb aquesta finalitat es repetirà l'endoscòpia i la presa de mostres de biòpsies del marge de l'úlcera. L'objectiu és confirmar que no s'hi amaga cap tumor. És una exploració gens dolorosa que permet analitzar amb el microscopi les mostres de teixit a fi de descartar el desenvolupament d'un càncer d'estómac.

El futur

Les úlceres d'estómac són infeccions molt freqüents a tot el món i la causa d'una gran morbiditat (desenvolupament de malalties). Davant d'aquesta situació, s'investiguen estratègies de vacunació no només per evitar contreure la infecció per aquest bacteri, sinó per combatre-la en els qui ja la pateixin per mitjà de la inducció d'una resposta immunològica efectiva.

Una altra línia d'investigació activa és la recerca d'uns AINE que no siguin tan lesius per a l'estómac, ja que les alternatives actuals, com ara els inhibidors de la ciclooxigenasa 2 (coxib), no han funcionat tan ben com s'esperava i, fins i tot, alguns s'han relacionat amb efectes cardiovasculars adversos.

Davant els primers símptomes o sospites:

Anar a veure el metge. No ens hem de conformar amb "una úlcera per a tota la vida", ja que es pot tractar i eliminar-ne l'agent causal, l'Helicobacter pylori.

El tractament de les úlceres no obliga a seguir una dieta especial. Les úniques restriccions dietètiques que requereixen són les del sentit comú, o sofrir altres malalties com la diabetis o la hipertensió arterial.

Si una persona té úlcera o se li ha prescrit un tractament per a aquesta, és un bon moment per deixar de fumar o per reduir el consum de tabac, ja que aquest hàbit nociu retarda la cicatrització. Els antiinflamatoris per a les úlceres s'han de prendre d'acord amb les necessitats clíniques i en cap cas per indicació pròpia ni en dosis superiors a les recomanades. Cal no automedicar-se. És obligatori complir amb la medicació prescrita, ja que no fer-ho és una de les principals causes del fracàs del tractament per a eliminar l'Helicobacter pylori.

Font: Ignasi Elizalde, consultor del Servei de Gastroenterologia de l'Hospital Clínic, de Barcelona


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto