Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Gosseres: analitzades les instal·lacions gestionades, contractades o subvencionades a 18 capitals espanyoles: Les gosseres ofereixen un servei acceptable, però necessiten millores en informació i serveis

- La netedat i la seguretat, el millor d'aquestes instal·lacions
- L'abandó d'un animal pot costar al seu propietari fins a 210 euros i l'adopció, 85 euros
- S'han trobat grans diferències entre unes ciutats i unes altres
- Només en quatre centres dels 18 visitats reconeixen sacrificar els animals

  Les gosseres no gaudeixen de bona imatge. S'associen a llocs insalubres on els animals udolen amuntegats i llardosos mentre esperen el moment del sacrifici. La realitat, però, no abona aquest prejudici. En línies generals, les seves infraestructures són àmplies i les mascotes (la majoria gossos, però també gats, i en algun cas fins i tot cavalls o lloros) disposen d'espai, aliment i higiene suficients. El seu estat és acceptable, encara que les deficiències són significatives. Les principals: una informació i atenció al ciutadà escassa i una dotació de serveis millorable (una de cada quatre no compta amb controls veterinaris periòdics i una de cada tres no segueix un calendari de vacunes). Així ho ha comprovat CONSUMER EROSKI en l'anàlisi dels 18 centres de referència gestionats, contractats o subvencionats pels ajuntaments de 18 capitals. També s'ha constatat que, encara que pugui resultar paradoxal i contrari al foment d'actituds cíviques, deixar un gos en aquests centres no surt gratis. Si una persona decideix desprendre's de la seva mascota i acudeix a una gossera, en sis de les 18 ciutats haurà de desemborsar una quantitat que va des dels 25 euros fins als 210 euros. En dues de cada tres capitals també hauran de pagar els qui desitgin adoptar algun dels animals dipositats en aquestes instal·lacions (des de 10 euros fins a 85 euros) o aquells propietaris el gos dels quals s'ha perdut i ha estat recollit i atès als serveis municipals (el cost depèn, entre altres factors, del nombre de dies que hagi estat a la gossera).

De treball, no en falta, a les gosseres. Segons dades de la Fundació Affinity, al nostre país es van recollir el 2008 gairebé 120.000 gossos sense llar i només un de cada quatre va ser adoptat. Aquests nombres reforcen la conveniència dels més de 300 centres de protecció animal en funcionament a Espanya. CONSUMER EROSKI ha visitat 18 centres gestionats, contractats o subvencionats per l'autoritat municipal a Alacant, Barcelona, Bilbao, Cadis, Còrdova, la Corunya, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Saragossa, Sevilla, València, Valladolid i Vitòria. Es va sol·licitar informació als 18 ajuntaments i els tècnics de la revista, fent-se passar per ciutadans interessats a adoptar un gat o un gos, van visitar les instal·lacions el mes de juliol. D'aquesta forma, se'n va poder comprovar l'estat, el manteniment i la netedat, a més dels animals que s'hi allotjaven. També es va avaluar la dotació de serveis i de personal, les rutines d'alimentació dels animals i l'atenció sanitària que se'ls ofereix.

Els centres amb millor valoració ("molt bé") van ser els de Barcelona, Madrid i Sant Sebastià. Els segueixen, amb una qualificació de "bé", Múrcia, Sevilla, València, Vitòria i Saragossa. Els de Valladolid, Màlaga, Pamplona, Granada, Cadis i Alacant es queden en un mediocre "acceptable", mentre que les pitjors valoracions corresponen als centres de la Corunya, Bilbao, Còrdova i Oviedo, que suspenen amb un "regular".

  Els animals requereixen unes cures especials cada dia (higiene, vacunes, alimentació, etc.) i els centres de protecció animal han de tenir una plantilla suficient per a atendre'ls de manera correcta. Tanmateix, cap ordenança no estableix una relació del nombre de cuidadors i veterinaris necessaris. El més habitual és que en aquests centres treballin entre un i tres veterinaris, als quals se sumen els cuidadors, el personal d'administració i els guardes de seguretat. La seva dotació varia d'unes ciutats a unes altres, encara que la majoria se situa entre cinc i deu persones. La seva feina es complementa amb la col·laboració dels voluntaris, particularment destacada a Barcelona (50 persones) i, de manera més reduïda, a Madrid i Vitòria (7 persones).

Els centres estudiats amb més capacitat són els de Madrid (500 animals), Sant Sebastià (440), Oviedo (350) i Màlaga, Còrdova i Barcelona (amb 300 places a cada un). Els altres atenen menys de 150 mascotes (el centre més petit dels visitats va ser el de Bilbao, on només se'n pot acollir una trentena, encara que es troba en procés d'ampliació). Aquesta capacitat es veu sobrepassada, de vegades, pel nombre d'animals que es queden sense amo. Així ocorria en cinc centres: Granada, Sevilla, Valladolid, Alacant i València. En els dos últims casos, el nombre de gossos i de gats duplicava el de places disponibles.

Sacrificar o no els animals

  Què fan quan es veuen desbordats? Només en quatre ajuntaments o refugis consultats (Còrdova, Múrcia, Sant Sebastià i Saragossa) admeten que sacrifiquen els animals. Els altres opten per posar en marxa una campanya d'adopció urgent (la Corunya, Oviedo i Vitòria) o els traslladen a altres centres (Barcelona, Bilbao, Madrid, Màlaga, Pamplona, València i Valladolid). A Granada i Sevilla no van facilitar aquesta informació, però les seves ordenances estableixen que una vegada complert el temps màxim que poden estar al centre, es portarà a terme la donació o el sacrifici. Això sí, en tots els refugis se sacrifiquen els animals quan aquests són agressius o tenen malalties greus i/o infeccioses o sofreixen ferides greus per maltractament.

El sacrifici dels animals de companyia és una decisió que genera controvèrsia. La majoria de vegades el destí d'una mascota quan aquesta és abandonada i cap família no l'adopta és la mort. No obstant això, són conegudes algunes iniciatives pioneres, com la de l'Ajuntament de Barcelona, on per llei es va prohibir el sacrifici dels animals domèstics a la gossera municipal, a canvi de potenciar altres mesures com ara les campanyes de conscienciació i els controls per a evitar els abandons. Segons les dades obtingudes a través dels ajuntaments i els encarregats dels refugis, el 2008 es van sacrificar 10.362 animals de companyia als 12 centres on van proporcionar aquesta informació (en els altres casos, van indicar que no els estava permès facilitar les dades).

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto